Notícies

El Ple ha validat aquest matí el decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme, amb el suport del PSC-Units, ERC, els Comuns i la CUP-DT, i ha acordat per unanimitat tramitar-lo com a projecte de llei perquè els grups parlamentaris hi puguin fer aportacions via esmenes.

La cambra també ha validat un altre decret llei, de mesures en matèria de contractació pública, i ha fet la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern, centrada en gran part en la nova política d'aranzels dels Estats Units.

A la tarda el Ple ha acordat amb 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns), 26 en contra (PPC, Vox i AC) i 32 abstencions (Junts i CUP-DT), que la Proposició de llei de modificació de la Llei d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, presentada per ERC, es tramiti pel procediment exprés de lectura única.

Per contra, el Ple ha rebutjat que la cambra continuï tramitant la proposició de llei presentada per Junts per regular el lloguer temporal d'habitatges i el lloguer d'habitacions, ja que ha aprovat les quatre esmenes a la totalitat que s'hi havien presentat.

Decret llei sobre l'habitatge
El Decret llei 2/2025, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme, ha estat validat amb 72 vots a favor (PSC-Units, ERC, Comuns i CUP-DT) i 62 en contra (Junts, PPC, Vox i AC). Tot seguit, a petició de la majoria dels grups, el Ple ha votat la tramitació del text com a projecte de llei, tramitació que ha aprovat per unanimitat.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha presentat el decret, amb què el Govern vol agilitar la construcció d'habitatge protegit i ampliar el parc d'habitatge assequible. La consellera ha exposat l'acord assolit pel Govern amb ERC, els Comuns i la CUP-DT, juntament amb el PSC-Units, per regular en la tramitació del text com a projecte de llei aspectes com el lloguer de temporada i d'habitacions. Paneque ha celebrat i agraït aquest "acord important", i ha cridat la resta de grups a sumar-s'hi, perquè la crisi de l'habitatge, ha remarcat, "interpel·la tothom". "La magnitud de la necessitat d'habitatge a preu assequible a Catalunya és prominent", i el dret a l'habitatge és una "responsabilitat pública", ha conclòs la consellera en aquest sentit.

El decret validat, que ara es podrà modificar en la tramitació com a projecte de llei, estableix que l'import de les fiances en dipòsit a l'Institut Català del Sòl es destini a construcció pública d'habitatge, especialment de lloguer, i, amb la redacció actual, permet que es pugui començar a construir habitatge de protecció pública amb una llicència bàsica acompanyada d'un projecte bàsic. Entre altres aspectes, el decret també amplia els supòsits en què l'Administració pot exercir el dret de tanteig i retracte per adquirir pisos de grans tenidors i preveu que els habitatges adquirits per aquesta via es qualifiquin de protecció oficial de forma permanent.

En el debat hi han intervingut Eva Candela (PSC-Units), Salvador Vergés (Junts), Ester Capella (ERC), Eva García (PPC), Mónica Lora (Vox), Susanna Segovia (Comuns), Laura Fernández (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Decret llei sobre la contractació pública
D'altra banda, el Decret llei 3/2025, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria de contractació pública, ha estat validat amb 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns), 61 en contra (Junts, PPC, Vox i AC) i 4 abstencions (CUP-DT). A petició de Junts, de Vox i de la CUP-DT, el Ple també ha votat la tramitació del decret com a projecte de llei, tramitació que ha estat rebutjada, amb 65 vots a favor (Junts, PPC, Vox, CUP-DT i AC) i 68 en contra (PSC-Units, ERC i Comuns).

La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha presentat el decret, amb què el Govern vol accelerar l'execució d'obra pública i afavorir la participació de les petites i mitjanes empreses en els contractes promoguts per l'Administració. La consellera ha explicat que l'objecte del text és assolir una "contractació pública més àgil i eficient", cosa que alhora, ha explicat, "ens ha de permetre reactivar l'economia", "millorar l'accés de les pimes" a les grans contractacions que fa l'Administració i agilitar els tràmits per part dels ajuntaments. Romero també ha explicat que l'article 6 del decret és un error i que no hauria de formar-ne part, cosa que, ha informat, s'esmenarà en la tramitació del decret sobre l'habitatge com a projecte de llei.

Entre altres aspectes, el text modifica els llindars per encarregar els contractes d'obres a l'empresa Infraestructures.cat, de manera que, llevat d'excepcions, els departaments de la Generalitat podran adjudicar directament els contractes d'obres amb un valor estimat de fins a 15 milions d'euros, en lloc dels 2 milions actuals. Per a contractes d'infraestructures i instal·lacions d'energies renovables, el llindar se situa en els 2 milions. El decret també reforça l'obligació de dividir els contractes en lots, per fomentar la participació de les petites i mitjanes empreses, i obre la porta perquè les empreses subcontractades cobrin directament de la Generalitat en determinats supòsits en cas de demora en el pagament per part de l'adjudicatària.

En el debat hi han intervingut Ivana Martínez (PSC-Units), Joan Canadell (Junts), Albert Salvadó (ERC), Míriam Casanova (PPC), Andrés Bello (Vox), David Cid (Comuns), Laura Fernández (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Sessió de control
El ple ha començat al matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, que ha respost les preguntes que li han formulat Albert Batet (Junts), sobre la petició de cessament de la consellera Paneque aprovada en el ple sobre Rodalies; Ester Capella (ERC), sobre l'afectació dels aranzels dels Estats Units en les empreses catalanes i en els llocs de treball; Alejandro Fernández (PPC), sobre els canvis previstos davant les "desastroses dades de qualitat educativa" dels darrers anys; Ignacio Garriga (Vox), sobre el pla del Govern per respondre als aranzels dels Estats Units; David Cid (Comuns), sobre l'acord en matèria d'habitatge i sobre la guerra comercial pels aranzels; Laura Fernández (CUP-DT), també sobre l'acord en habitatge i l'escalada aranzelària; Sílvia Orriols (AC), sobre la posició del Govern amb relació al projecte europeu i la diversitat, i Ferran Pedret (PSC-Units), sobre el pla "Responem" davant la política d'aranzels dels Estats Units.

A continuació, els consellers han respost les preguntes dels grups, sobre la situació de l'economia, les polítiques de seguretat, les polítiques socials (Junts), les inversions industrials al Penedès, les polítiques de joventut (ERC), la necessitat de tancar l'oficina d'Acció a Israel (Comuns), la política econòmica, el nou centre de l'audiovisual Catalunya Media City, l'Estratègia de lluita contra la pobresa infantil (PSC-Units), la destitució de la directora i el subdirector de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Vox), el desplegament i el calendari d'actuació de dispositius similars al 'kanpai' (AC), el sistema de protecció de menors (CUP-DT), el suposat lideratge de Catalunya i les cessions en les polítiques de seguretat (PPC).

Com a l'inici de cada ple, el president, Josep Rull, en compliment de la Moció 111/XII, sobre les operacions de rescat a la Mediterrània i les polítiques d'acollida de migrants, ha obert la sessió informant que, segons les dades oficials de l'Organització Internacional de les Migracions, 473 persones han mort o desaparegut aquest any a la Mediterrània.

Decret llei sobre els càmpings
A petició del Govern, el Ple ha acordat per assentiment retirar de l'ordre del dia el debat i la votació del Decret llei 4/2025, de mesures urgents de comprovació de la viabilitat dels càmpings afectats per risc d'inundació a Catalunya per garantir la seguretat de les persones.

La consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha explicat a l'inici de la sessió que el decret es retira per "fer una discussió posterior amb el sector del càmping, que no veia clar el contingut" del text, que, ha explicat, es millorarà mitjançant un grup de treball per tornar-lo a tramitar com a decret llei un cop sigui un "text consensuat". Parlon també ha agraït l'actitud dels grups que s'han sumat a l'estratègia d'arribar a un acord.

En nom dels grups també han pres la paraula Judit Alcalá (PSC-Units), Josep Rius (Junts), Laia Cañigueral (ERC), Alberto Villagrasa (PPC), Rafael Villafranca (Vox), Lluís Mijoler (Comuns) i Pilar Castillejo (CUP-DT), que han coincidit a defensar la importància de cercar el consens.

Creació del cos de funcionaris d'acció exterior
El ple s'ha reprès a la tarda amb la intervenció del diputat Jordi Albert (ERC), que ha presentat la proposta de tramitar per lectura única la Proposició de llei de modificació de la Llei 16/2014, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, que, tal com ha recordat el diputat, el Parlament ja havia començat a tramitar en ponència la legislatura anterior, quan el Govern de Pere Aragonès va presentar-la com a projecte de llei.

La proposta preveu que la Generalitat pugui crear un cos de funcionaris adscrits al Departament d'Acció Exterior i Unió Europea, que tindria, entre altres funcions, participar en la projecció exterior de Catalunya, facilitar l'establiment i el manteniment de les relacions amb governs i institucions d'Europa, assessorar en afers que afectin les competències o els interessos de Catalunya o donar suport a les comunitats catalanes a l'exterior. Amb aquest propòsit, el text modifica la Llei d'acció exterior per crear aquest cos, establir el procés de selecció dels professionals que n'han de formar part i definir-ne les funcions.

Un cop aprovada la tramitació per lectura única de la iniciativa, s'ha obert el termini perquè els grups hi puguin presentar esmenes a la totalitat i a l'articulat, termini que acaba divendres, 11 d'abril, a les dotze del migdia. La proposta i les esmenes ja es podran sotmetre a un debat final en el proper ple, previst per als dies 6, 7 i 8 de maig.

A més d'Albert, en el debat hi han intervingut, per aquest ordre, Francesc de Dalmases (Junts), Hugo Manchón (PPC), Alberto Tarradas (Vox), Andrés Garcia (Comuns), Dani Cornellà (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Alberto Bondesio (PSC-Units).

L'exconsellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, ha seguit el debat des de la tribuna de públic de l'hemicicle.

Lloguer temporal d'habitatges i lloguer d'habitacions
D'altra banda, el Ple ha rebutjat aquesta tarda que la cambra continuï tramitant la Proposició de llei de modificació de la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge, per tal de regular el lloguer d'habitatges subscrits per temporada i l'arrendament d'habitacions, presentada per Junts. La cambra ha aprovat les esmenes de retorn que hi havien presentat ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT, amb 97 vots a favor (PSC-Units, ERC, PPC, Vox, Comuns i CUP-DT), 35 en contra (Junts) i 2 abstencions (AC).

Glòria Freixa (Junts) ha presentat la iniciativa, que tenia per objecte regular, d'una banda, "els lloguers de temporada per a casos de necessitat, però evitant-ne el frau", i, de l'altra, els lloguers d'habitacions per evitar el frau i assegurar que s'ofereixen en unes condicions dignes de convivència.

En el debat hi han intervingut Susanna Segovia (Comuns), Àngels Esteller (PPC), Laura Fernández (CUP-DT) i Ester Capella (ERC) per defensar les esmenes a la totalitat dels seus grups, i Javier Ramírez (Vox), Sílvia Orriols (AC) i Eva Candela (PSC-Units) per posicionar els seus.

Interpel·lacions
El Ple també ha fet aquesta tarda quatre interpel·lacions al Govern, sobre l'impacte dels darrers esdeveniments econòmics internacionals en el teixit empresarial català (ERC), el model productiu i les perspectives de futur del Camp de Tarragona (Comuns), les polítiques de turisme (PPC) i l'afectació dels aranzels en les exportacions agroalimentàries (PSC-Units).