Notícies

El Ple farà demà, divendres, a les dotze del migdia la sessió per elegir el nou president o presidenta del Parlament en substitució de Laura Borràs, que va perdre la condició de diputada l'1 de juny. Aquesta és la primera vegada des del restabliment de la institució el 1980 que el Ple ha d'elegir un nou president amb la legislatura en curs.

La vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, va convocar dimecres la sessió plenària de demà, que presidirà ella mateixa acompanyada de la resta de membres de la Mesa fins que el nou president o presidenta sigui elegit i ocupi el seu lloc a la mesa del saló de sessions.

El Reglament de la cambra estableix que la provisió d'una vacant a la Mesa es fa pel mateix procediment emprat per elegir-ne els membres en la sessió constitutiva. Així, per elegir el nou president cada diputat haurà d'escriure un sol nom en una papereta que haurà de dipositar en una urna.

Els diputats seran cridats a votar alfabèticament, començant pel que determini un sorteig previ. Els membres del Govern que són diputats i els membres de la Mesa votaran al final.

L'elecció del president requereix, en primera votació, els vots de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, d'un mínim de seixanta-vuit diputats. Si cap diputat no assoleix aquesta majoria, s'haurà de repetir l'elecció entre els dos que s'hi hagin apropat més, i serà elegit el qui obtingui més vots. En cas d'empat, s'haurà de repetir l'elecció, i si la paritat persisteix després de quatre votacions es considerarà elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats.

En l'elecció dels membres de la Mesa es consideren nul·les les paperetes il·legibles i les que contenen un nombre de noms superior al requerit o noms de persones que no són diputades, i es consideren vots en blanc les paperetes sense cap indicació escrita. Totes aquestes paperetes serveixen, però, per comptar el nombre de diputats que han pres part en la votació.

Un cop proclamat el resultat de la votació, el diputat elegit com a president ocuparà el seu lloc a la mesa, es posarà la medalla d'honor del Parlament, un símbol distintiu dels membres de la Mesa que en el cas de la presidència és d'or, i adreçarà les seves primeres paraules als diputats com a president.

Les presidències del Parlament
Des de la restitució de la cambra han estat presidents del Parlament Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015), Carme Forcadell (2015-2017), Roger Torrent (2018-2021) i Laura Borràs, que va ser elegida el 12 de març de 2021.

Borràs va ser suspesa de tots els drets i deures com a diputada i presidenta el 28 de juliol de 2022 en aplicació, per primera vegada, de l'article 25.4 del Reglament una vegada va esdevenir ferm l'acte d'obertura de judici per la seva gestió a la Institució de les Lletres Catalanes.

Des de la data de la suspensió fins ara, la vicepresidenta primera, Alba Vergés, ha exercit les funcions de la presidència.

La Junta Electoral Central (JEC) va acordar la retirada de l'escó a Borràs arran de la sentència, no ferma, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per prevaricació i falsedat documental, que incloïa una pena d'inhabilitació. El Parlament va presentar llavors davant al Tribunal Suprem un recurs contenciós administratiu en què sol·licitava mesures cautelars per suspendre l'aplicació de l'acord de la JEC, les quals el tribunal va desestimar.

Aquesta serà la primera vegada des del restabliment del Parlament el 1980 que la cambra ha d'elegir un nou president amb la legislatura en ple funcionament. Per buscar un precedent com aquest cal remuntar-se al Parlament de la República, quan al juny del 1933 Joan Casanovas va ser elegit president en substitució de Lluís Companys, que va deixar la presidència un any després de ser elegit per ocupar un ministeri del Govern espanyol primer i la presidència de la Generalitat republicana posteriorment. També amb aquella primera legislatura en curs, el 1938 Casanovas va ser substituït per Josep Irla al capdavant de la cambra.

El Parlament sí que ha elegit amb la legislatura en marxa altres càrrecs de la Mesa, com vicepresidents o secretaris.