Notícies

El Ple ha aprovat aquest matí la Llei de creació de la comarca del Lluçanès, amb 80 vots a favor (ERC, JxCat, CUP i ECP) i 49 en contra (PSC-Units, Vox, Cs i PPC). Així mateix, ha aprovat la Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat, de foment, de la promoció interna i d'agilització de la cobertura de llocs de treball amb persones funcionàries de carrera, amb 109 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat, ECP, Cs i diputat no adscrit), 9 en contra (CUP) i 12 abstencions (Vox i PPC). D'altra banda, els errors organitzatius en les proves de les oposicions per a l'estabilització d'interins aquest cap de setmana han centrat part de la sessió de control al president de la Generalitat, Pere Aragonès.

El Lluçanès, nova comarca
La llei, que s'ha tramitat pel procediment exprés de lectura única, crea la comarca del Lluçanès, integrada pels municipis d'Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars, Sobremunt i Prats de Lluçanès, que en serà la capital. Aquests municipis hauran de constituir el consell comarcal del Lluçanès després de les eleccions municipals del 2027, i mentre aquest consell no es creï els municipis que l'haurien d'integrar hauran de formar, de forma transitòria i abans del 31 de desembre d'enguany, la Mancomunitat de Municipis del Lluçanès, que rebrà un finançament transitori.

El text final de la llei, que ha estat aprovada després que el Ple rebutgés l'esmena de retorn que hi havia presentat Cs, incorpora vuit esmenes tècniques presentades conjuntament per ERC, JxCat, la CUP i ECP que han estat aprovades amb els vots a favor dels grups proposants. Aquestes esmenes estableixen que en el cas de Sant Feliu Sasserra, el Ple de l'Ajuntament pot adoptar un acord per manifestar la voluntat de reintegrar-se al Bages, la comarca on estava adscrit anteriorment. Amb aquest acord, que s'hauria de comunicar abans del 31 de març de 2026, el municipi deixaria de formar part de la comarca del Lluçanès sense cap altre tràmit. La llei també modifica la Llei de vegueries, del 2010, per incorporar la nova comarca a la vegueria de la Catalunya Central.

En el debat, que han seguit des de la llotja i la zona de públic de l'hemicicle diversos alcaldes de la nova comarca, hi han intervingut Marta Moreta (PSC-Units), Anna Erra (JxCat), Alba Camps (ERC), Andrés Bello (Vox), Montserrat Vinyets (CUP), Joan Carles Gallego (ECP) i Daniel Serrano (PPC).

Llei per reduir la temporalitat dels funcionaris de carrera
La llei té per objecte donar resposta al problema generat per l'elevada taxa de temporalitat estructural en l'ocupació pública, i s'emmarca en el desplegament normatiu de la Llei de l'Estat 20/2021, de mesures urgents per reduir-la.

La iniciativa, que vol fer efectiu el dret a la carrera professional vertical dels funcionaris de carrera, preveu la regulació de torns especials de promoció interna per als que no han tingut accés a convocatòries per a la seva promoció, i estableix que aquesta promoció s'ha de fer paral·lelament al procés d'estabilització per concurs oposició, amb un nombre de places convocades que ha de correspondre al 45% de les incloses en l'oferta pública per a cada cos, escala o especialitat.

Així mateix, la llei incorpora diverses modificacions de determinades normes vigents en matèria de funció pública, modificacions que estan relacionades amb l'obligació i els requisits per participar en les convocatòries, i estableix que els aspirants aprovats sense plaça formaran part durant dos anys d'una borsa per cobrir futures vacants.

El text, que s'ha tramitat per la via d'urgència i que inicialment va entrar a la cambra com a decret llei, no ha incorporat cap de les tres esmenes que la CUP mantenia reservades.

En el debat hi han intervingut Marta Moreta, ponent relatora de la llei, Cristòfol Gimeno (PSC-Units), Jordi Albert (ERC), Cristina Casol (JxCat), Andrés Bello (Vox), Basha Changue (CUP), Joan Carles Gallego (ECP), Joan García (Cs) i el diputat no adscrit, Antonio Gallego.

Sessió de control
Els errors organitzatius en les proves de les oposicions per a l'estabilització d'interins aquest cap de setmana han centrat part de la sessió de control, en què el president de la Generalitat ha respost les preguntes de Salvador Illa (PSC-Units), Albert Batet (JxCat) i Alejandro Fernández (PPC) sobre aquesta qüestió.

El president també ha respost les preguntes de Josep Maria Jové (ERC), sobre la sequera excepcional; Ignacio Garriga (Vox), sobre la "violència política"; Laia Estrada (CUP), sobre les polítiques d'habitatge; Jéssica Albiach (ECP), sobre la gestió de la sequera, i Carlos Carrizosa (Cs), sobre la presumpta vinculació de membres d'ERC amb Tsunami Democràtic.

Els consellers han respost les preguntes sobre la incorporació de deu mil habitatges de lloguer social, el parc mòbil de Bombers de la Generalitat, el Pla d'inversions addicionals de reposició d'actius i de modernització del metro 2023-2030 (PSC-Units), el finançament dels centres educatius que segreguen per sexe, la Llei d'igualtat de tracte i no-discriminació, el contingut de dos projectes de reial decret sotmesos a consulta pública i el seu impacte en els estudis de filologia catalana (ERC), les infraestructures viàries (CUP), les mesures de lluita contra la sequera (PPC), els mitjans dels centres educatius per afrontar les onades de calor (ECP), les constants ocupacions d'immobles (Cs), les polítiques per combatre la inseguretat, la manca de planificació del Departament d'Educació, la situació de la ramaderia a l'Alt Pirineu (JxCat) i l'eliminació dels concerts en l'educació diferenciada (Vox).

Compliment del pressupost del Parlament
El Ple també ha aprovat en la sessió d'aquest matí els informes de compliment del pressupost de despeses del Parlament del 2022, amb els vots a favor del PSC-Units, ERC i JxCat, els contraris de Vox, ECP i el diputat no adscrit i l'abstenció de la CUP, Cs i el PPC.

La diputada interventora, Raquel Sans (ERC), ha presentat els informes, i Joan Garriga (Vox), Eulàlia Reguant (CUP) i Susanna Segovia (ECP) han pres la paraula per posicionar els seus grups.