Notícies

El Parlament obrirà els actes de la diada amb el lliurament de la Medalla d'Honor als cantants Núria Feliu i Pau Riba, a títol pòstum, i als pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset

La cambra organitza per a aquest cap de setmana una jornada festiva i popular per commemorar el norantè aniversari de la institució i farà també dues jornades de portes obertes

Dilluns, 5 de setembre de 2022. Palau del Parlament

El Parlament obrirà els actes de la diada amb el lliurament de la Medalla d'Honor als cantants Núria Feliu i Pau Riba, a títol pòstum, i als pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset

Parlament de Catalunya. 2022

Vegeu la galeria d'imatges (2 imatge/s)

El Parlament obrirà els actes institucionals de la Diada Nacional de Catalunya dijous, 8 de setembre, amb el lliurament de la Medalla d'Honor de la institució en la categoria d'or a la cantant Núria Feliu i al cantautor Pau Riba, a títol pòstum, i als pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català, creat el 1978.

Els actes institucionals de la cambra per commemorar l'Onze de Setembre continuaran el cap de setmana amb una jornada festiva oberta a la ciutadania que es farà a les portes del palau, amb concerts i mostres de cultura popular i gastronòmica. Amb aquesta jornada festiva el Parlament celebra també el seu norantè aniversari. A més, la cambra farà una jornada de portes obertes tots dos dies del cap de setmana.

Lliurament de la Medalla d'Honor
L'acte de lliurament de la Medalla d'Honor es farà dijous, 8 de setembre, a les sis de la tarda a l'auditori.

La Mesa va acordar el 26 de juliol concedir la màxima distinció del Parlament a la cantant Núria Feliu "per la seva contribució al prestigi de la llengua catalana i a la normalització del seu ús amb la interpretació de versions de grans temes internacionals de la cançó estàndard i el jazz i amb la recuperació de cuplets i cançons populars catalanes", i al músic i escriptor Pau Riba "per l'exploració de l'expressió artística a través de diversos llenguatges i per l'obertura d'espais contraculturals entroncats amb la tradició pròpia, amb una indiscutible capacitat de mestratge".

El Parlament també reconeix enguany els pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català, creat el 1978 per la Generalitat i que va ser el principal òrgan impulsor dels programes d'immersió lingüística a les escoles de Catalunya.

La cambra atorga la Medalla d'Honor des de l'any 2000 a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional. En les edicions anteriors hi han estat distingits Desmond Tutu, sacerdot i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera, i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014); les primeres vuit diputades del parlamentarisme català i la Fundació Institut Guttmann (2015); Manel Esteller, investigador (2016); el Cos de Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Cambrils (2017); l'Associació de Mestres Rosa Sensat (2018); Carola Rackete, capitana del vaixell Sea Watch 3, i Òscar Camps, fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms (2019); els professionals del sistema de salut de Catalunya (2020), i les víctimes de la repressió i els col·lectius jurídics que les defensen davant la causa general contra l'independentisme (2021).

La medalla reprodueix les quatre barres sobre fons daurat i manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la primera legislatura. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.

Jornades festives amb motiu del norantè aniversari del Parlament
Dissabte i diumenge el Parlament commemorarà la diada i el norantè aniversari de la institució amb dues jornades de portes obertes i dues festes populars, obertes a tota la ciutadania, a les portes del palau. Davant la façana del Parlament s'hi instal·larà un escenari on, entre d'altres, es faran una ballada de sardanes, actuacions de gegants i bastoners i concerts de joves talents. Així mateix, s'habilitarà una zona per menjar i beure amb furgoteques en què tots dos dies operadors locals oferiran productes de proximitat.

Dissabte, a les onze del matí, es farà una ballada de sardanes en col·laboració amb la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, i a la tarda, de cinc a nou, i en col·laboració amb l'Escola Superior de Música de Catalunya i el Conservatori del Liceu, les actuacions musicals de Gènesi Quartet, Potenza Quartet, Bella Quartet, Jazz Fusió Trio, Athrodeel, Ana Brenes, i Alba Armengou i Vicente López.

Diumenge, de les onze del matí a les dues del migdia, es faran diverses actuacions de cultura popular en col·laboració amb Adifolk. Actuaran el Capgròs Folk, d'Adifolk; els Falcons de Barcelona; la colla de gegants Els Veguers, de Montblanc; el Drac Baluk, de Terrassa; els Bastoners de Rajadell; les colles de ball de gitanes de Lliçà d'Amunt i Santa Maria de Palautordera; l'Esbart Egarenc; els grups Katros, de Mèxic, i Tarumbeta, de Kènia, i el Grup Sardanista Maig, de Barcelona.

El Parlament inicia així la commemoració del norantè aniversari de la primera legislatura, que va començar el 6 de desembre de 1932, després de les eleccions del 20 de novembre d'aquell mateix any, amb l'Estatut de Núria aprovat. Després de l'aturada durant la dictadura franquista, l'activitat del Parlament es va recuperar el 10 d'abril de 1980, un cop aprovat l'estatut del 1979.

Jornada de portes obertes amb motiu de la diada
Com és tradició, el Parlament farà la jornada de portes obertes amb motiu de la diada, aquest any tots dos dies del cap de setmana. Dissabte, el palau es podrà visitar de les onze del matí a les nou del vespre, i diumenge, de les onze del matí a les sis de la tarda.

La resta de l'any el Parlament també ofereix visites guiades gratuïtes que es poden reservar al web.

Ofrena floral
La Mesa farà també diumenge a les nou i cinc del matí la tradicional ofrena floral davant el monument de Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona durant el setge del 1714.