Notícies

 

El Parlament tanca el tercer període de sessions de la legislatura amb 10 lleis aprovades, 28 decrets llei validats i 51 iniciatives legislatives en tràmit

Dilluns, 1 d'agost de 2022. Palau del Parlament

El Parlament tanca el tercer període de sessions de la legislatura amb 10 lleis aprovades, 28 decrets llei validats i 51 iniciatives legislatives en tràmit

Parlament de Catalunya (Sergi Panizo Heredia). 2022

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El Parlament ha tancat el tercer període de sessions d'aquesta legislatura, que va començar el 15 de gener d'aquest any i va acabar el 31 de juliol, amb deu lleis aprovades i vint-i-vuit decrets llei convalidats. El nou període de sessions començarà amb cinquanta-una iniciatives legislatives en tràmit, de les quals cinc són projectes de llei, trenta-vuit, proposicions de llei i vuit són fruit d'iniciatives legislatives populars (ILP).

El 28 de juliol la Mesa va acordar per majoria suspendre Laura Borràs de tots els drets, deures i atribucions com a diputada, en aplicació de l'article 25.4 del Reglament i després de conèixer la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'obertura del judici oral per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. A partir d'aquesta suspensió, la vicepresidenta primera, Alba Vergés, assumeix totes les funcions de la presidència.

En aquest tercer període de sessions el Ple ha elegit Carles Riera (CUP) nou secretari tercer de la Mesa, càrrec que va que quedar vacant quan Pau Juvillà (CUP) va perdre l'acta de diputat per ordre de la Junta Electoral Central després de ser condemnat pel TSJC a sis mesos d'inhabilitació per haver-se negat a retirar uns llaços grocs del seu despatx de la Paeria de Lleida durant la campanya de les eleccions municipals del 2019.

Lleis i decrets llei
Des que va començar aquesta catorzena legislatura, el març del 2021, el Ple s'ha reunit trenta-sis vegades i ha aprovat deu lleis. Les dues primeres van ser la de pressupostos de la Generalitat per al 2022 i la de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2022, totes dues aprovades el 23 de desembre de 2021, al final del segon període de sessions.

Durant aquest darrer tercer període la cambra ha aprovat vuit lleis: la de l'ús i aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari, la del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat i sis de modificació, de les lleis d'universitats, de l'Oficina Antifrau de Catalunya, del Síndic de Greuges, del Consell de Garanties Estatutàries, de l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i del patrimoni cultural català per a la preservació d'establiments emblemàtics.

Així mateix, el Ple ha validat 28 decrets llei, 16 dels quals el 2021 i 12 aquest darrer període de sessions, entre els quals: el decret pel qual es fixen els criteris aplicables a l'elaboració, l'aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius; el de mesures urgents en matèria de lloguer de vehicles amb conductor (VTC); el de mesures urgents per contribuir a pal·liar els efectes del conflicte bèl·lic d'Ucraïna a Catalunya i d'actualització de determinades mesures adoptades durant la pandèmia de la Covid-19; el de mesures urgents en l'àmbit tributari i financer del Govern de la Generalitat; el decret pel qual s'estableixen mesures extraordinàries per fer front a l'impacte sanitari, econòmic i social de la Covid-19 en l'àmbit de les juntes de propietaris en les comunitats subjectes al règim de propietat horitzontal, o el decret d'accés a dades dels ens locals i del Departament d'Educació per a l'aplicació de mesures destinades a la detecció i distribució equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques.

El Parlament també ha aprovat 144 mocions i 450 resolucions. La darrera resolució adoptada pel Ple és per designar els parlamentaris que hauran de defensar al Congrés dels Diputats la proposició de llei per garantir la presència de caixers automàtics als municipis on no n'hi ha. Aquesta iniciativa legislativa serà la primera que el Parlament defensarà al Congrés aquesta legislatura.

D'altra banda, la Mesa s'ha reunit vuitanta-nou vegades, la Mesa Ampliada, quinze, i la Junta de Portaveus, cinquanta-dues. La Diputació Permanent, l'òrgan que vetlla pels poders de la cambra en els períodes entre sessions i entre legislatures, ha fet una única reunió, la constitutiva, el maig de l'any passat.

Debats generals i elecció de càrrecs
El Parlament ha fet aquest període de sessions tres debats generals: el de l'orientació política general del Govern, el setembre de l'any passat, un sobre l'emancipació juvenil i un altre sobre la salut mental.

D'altra banda, la cambra ha designat diversos nous càrrecs pel fet que havia finit el mandat de les persones que els exercien.

Així, el 30 de juny el Ple va elegir la nova síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, la primera dona que ocupa aquest càrrec. Així mateix, ha designat sis nous membres del Consell de Garanties Estatutàries, Enoch Albertí, Mercè Barceló, Laura Díez, Francesc Esteve, Eduard Roig i Montserrat Rosell; set de la Sindicatura de Comptes, Maria Àngels Cabasés, Manel Rodríguez, Llum Rodríguez, Ferran Roquer, Anna Tarrach, Josep Viñas i Miquel Salazar, actual síndic major; la nova directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Meritxell Borràs; cinc membres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Enric Casas, Miquel Miralles, Rosa Maria Molló, Laura Pinyol i Xevi Xirgo, també elegit president de l'ens; set del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Carme Figueras, Lluís Garriga, Lluís Noguera, Àngels Ponsa, Gemma Ribas, Josep Riera i Rosa Romà, elegida també presidenta del Consell de Govern, i dos del Ple del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Tania Adam i Jaume Ayats.

Projectes de llei en tràmit
La cambra arrencarà el quart període de sessions, que començarà el 16 d'agost i acabarà el 31 de desembre, amb cinquanta-una iniciatives legislatives en tràmit, cinc de les quals són projectes de llei del Govern: el de la ciència de Catalunya; el de mesures organitzatives en l'àmbit de l'atenció sociosanitària, validat inicialment com a decret llei i que es tramita com a projecte de llei; el de foment de l'associacionisme; el de la composició del Consell d'Educació de Catalunya, i el del Pla estadístic de Catalunya 2023-2028. Tots cinc projectes han superat ja els debats de totalitat respectius i estan en tràmit en ponència o comissió, i pendents, per tant, d'acabar la tramitació parlamentària en un debat final.

Proposicions de llei
El Parlament tramita també trenta-vuit proposicions de llei dels grups parlamentaris, de les quals deu han superat ja el debat de totalitat i són ara en la fase de ponència o comissió.

Quatre d'aquestes trenta-vuit proposicions són iniciatives adreçades a la Mesa del Congrés dels Diputats, per garantir el retorn social del rescat bancari (ERC), per garantir la presència de caixers automàtics als municipis on no n'hi ha (ERC, JxCat, CUP i ECP), per reformar l'article 2 de la Constitució espanyola (Cs) i per incorporar l'ecocidi al Codi penal (CUP).

La cambra també tramita vuit proposicions de llei fruit d'ILP, quatre de les quals ja són en la fase de ponència o comissió un cop han assolit i s'han validat ja les cinquanta mil signatures necessàries perquè puguin seguir la tramitació parlamentària: la de mesures urgents per a l'habitatge, la de la llei electoral, la de modificació de la llei de finances públiques i la de la llei de l'esport i l'activitat física, que es tramita conjuntament amb una proposició de JxCat, ERC i el PSC-Units. Una altra ILP, la de declaració del Mercat del Ocells de la rambla de Barcelona com a patrimoni cultural i immaterial de Catalunya, és en el tràmit de la recollida de signatures, i la resta, per modificar la llei de protecció dels animals, la de creació d'un cos d'ambientòlegs i una altra que demana el cessament del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el tancament de tots els canals de Televisió de Catalunya, són en els els tràmits previs a la recollida de signatures.

Debat de política general
El quart període de sessions començarà el 16 d'agost, tot i que l'activitat parlamentària ordinària és previst que ho faci a partir de l'1 de setembre.

El primer ple del nou curs parlamentari serà el del debat de política general, que començarà el dimarts 27 de setembre amb la intervenció del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i continuarà amb les dels líders dels grups. La sessió se suspendrà durant dos dies i es reprendrà el divendres 30 de setembre, dia que la cambra debatrà i votarà les propostes de resolució que presentin els grups.

Per al proper període de sessions hi ha previstes, a banda del debat de política general, sis sessions plenàries més, repartides de l'octubre al desembre.