Notícies

El Parlament reconeix les dones acusades de bruixeria com a víctimes d'una persecució misògina i valida tres decrets llei

El president de la Generalitat i els consellers responen les preguntes dels grups en la primera sessió de control de l'any

Dimecres, 26 de gener de 2022. Palau del Parlament

El Parlament reconeix les dones acusades de bruixeria com a víctimes d'una persecució misògina i valida tres decrets llei

Parlament de Catalunya (Jordi Garcia Monte). 2022

Vegeu la galeria d'imatges (48 imatge/s)

El Ple ha validat aquest matí tres decrets llei del Govern, sobre les reunions telemàtiques de les comunitats de propietaris, les energies renovables i els drets dels consumidors en serveis digitals. La cambra també ha aprovat la proposta de resolució d'ERC, JxCat, la CUP i ECP sobre la reparació i la restitució de la memòria de les dones acusades de bruixeria.

El Ple ha aprovat la proposta de resolució sobre les acusades de bruixeria per 114 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat, CUP i ECP), 14 en contra (Vox i PPC) i 6 abstencions (Cs).

El text té per objecte "impulsar les polítiques públiques encaminades a promoure la memòria de tantes dones que injustament han estat executades per condemnes no fonamentades i promoure justícia històrica en la línia de les iniciatives que han sorgit en altres indrets, com Escòcia, Suïssa, Noruega o Navarra".

Així, el Parlament reconeix aquestes dones com a "víctimes d'una persecució misògina" i manifesta el seu suport a la campanya "No eren bruixes, eren dones". Així mateix, el text repara la memòria històrica de les dones injustament condemnades, executades i reprimides al llarg de la història per bruixeria, les dignifica i les reivindica promovent accions de desgreuge.

En el debat hi han intervingut Gemma Lienas (PSC-Units), Jenn Díaz (ERC), Aurora Madaula (JxCat), Mónica Lora (Vox), Basha Changue (CUP), Susanna Segovia (ECP), Ignacio Martín (Cs) i Lorena Roldán (PPC).

Decrets llei

El primer decret llei que ha validat la cambra és el 27/2021, del 14 de desembre, d'incorporació de les directives (UE) 2019/770 i 2019/771, relatives als contractes de subministrament de continguts i serveis digitals i als contractes de compravenda de béns, al llibre sisè del Codi civil de Catalunya. El text ha estat validat per 114 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat, CUP i ECP), 11 en contra (Vox) i 9 abstencions (Cs i PPC). En canvi, el Ple ha rebutjat de tramitar el decret com a projecte de llei, per 120 vots en contra (PSC-Units, ERC, JxCat, CUP, ECP i Cs) i 14 a favor (Vox i PPC).

El text estableix mesures per protegir els drets de les persones consumidores de serveis o continguts digitals, com ara programari o programes informàtics, aplicacions, diaris en línia o plataformes audiovisuals d'entreteniment.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha presentat el decret, i en el debat hi ha intervingut Òscar Ordeig (PSC-Units), Ana Balsera (ERC), Pere Albó (JxCat), Sergio Macián (Vox), Montserrat Vinyets (CUP), Marc Parés (ECP), Ignacio Martín (Cs) i Lorena Roldán (PPC).

El Ple també ha aprovat el Decret llei 28/2021, del 21 de desembre, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, per tal d'incorporar la regulació de les instal·lacions per a la millora de l'eficiència energètica o hídrica i dels sistemes d'energies renovables en els edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal. El text estableix, entre altres mesures, que els propietaris puguin prendre acords sobre aquesta qüestió per majoria simple.

El decret ha estat validat per 114 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat, CUP i ECP), 11 en contra (Vox) i 9 abstencions (Cs i PPC). En canvi, la cambra ha rebutjat de tramitar-lo com a projecte de llei, per 120 vots en contra (PSC-Units, ERC, JxCat, CUP, ECP i Cs) i 14 a favor (Vox i PPC).

El text l'ha presentat novament la consellera Ciuró, i en el debat hi han intervingut Sílvia Paneque (PSC-Units), Eugeni Villalbí (ERC), Josep Rius (JxCat), Antonio Ramón López (Vox), Dani Cornellà (CUP), Marc Parés (ECP), Joan García (Cs) i Alejandro Fernández (PPC).

Finalment, el Ple també ha validat per unanimitat el Decret llei 1/2022, de l'11 de gener, que eximeix les comunitats de propietaris fins al 30 de juny de l'obligació de fer reunions anuals i preveu que aquestes reunions es puguin fer telemàticament.

Sessió de control
El ple s'ha reprès aquest matí amb la primera sessió de control d'aquest any. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha respost les preguntes del cap de l'oposició, Salvador Illa (PSC-Units), sobre una reunió per afrontar conjuntament els reptes de Catalunya; Josep Maria Jové (ERC), sobre com encara el Govern els propers mesos; Albert Batet (JxCat), sobre la taula de diàleg amb el Govern espanyol; Ignacio Garriga (Vox), sobre l'emergència social; Dolors Sabater (CUP), sobre els Jocs Olímpics d'Hivern; Jéssica Albiach (ECP), sobre el canvi climàtic i els Jocs Olímpics d'Hivern; Carlos Carrizosa (Cs), sobre si es reunirà amb el president de l'Aragó per tractar dels Jocs Olímpics d'Hivern, i Alejandro Fernández (PPC), sobre la prohibició d'instal·lar carpes a Vic.

D'altra banda, els consellers han respost les preguntes dels grups sobre la continuïtat del batxillerat a l'Institut 9 de Santa Coloma de Gramenet, el Consell de Governs Locals, les causes judicials per contractacions al Cos de Bombers (PSC-Units), les places per a dones als cossos operatius de la Generalitat, les mesures per fer front a la crisi de matèries primeres, els serveis de cangur públics (ERC), les infraestructures, els investigadors catalans en la recerca europea, el frau fiscal (JxCat), la corrupció (Vox), l'empresa energètica pública (CUP), la situació a escoles i instituts (ECP), el 25% de les classes en castellà (Cs) i els fets de l'última setmana a Vic (PPC).

Interpel·lacions
A l'últim, el Ple ha substanciat aquesta tarda les darreres interpel·lacions als consellers incloses a l'ordre del dia, sobre el mercat de treball (PSC-Units), el Cos de Mossos d'Esquadra (PSC-Units), l'exercici de la competència de la seguretat pública (Cs), la reforma de l'Administració pública (ERC) i els plans de recuperació econòmica i els fons europeus (CUP). El PPC ha retirat la seva sobre la dissolució del comitè d'experts per garantir els drets fonamentals en situacions d'emergència.