Notícies

El Parlament lliura la Medalla d'Honor a les víctimes de la repressió i als col·lectius jurídics que les defensen

La presidenta destaca el caràcter "simbòlic" i "polític" de la concessió de la medalla

Divendres, 10 de setembre de 2021. Palau del Parlament

El Parlament lliura la Medalla d'Honor a les víctimes de la repressió i als col·lectius jurídics que les defensen

Parlament de Catalunya. 2021

Vegeu la galeria d'imatges (18 imatge/s)

El Parlament ha lliurat aquesta tarda la Medalla d'Honor en la categoria d'or a les víctimes de la repressió i als col·lectius jurídics que les defensen davant la causa general contra l'independentisme, en la cerimònia de concessió d'aquesta distinció que la institució fa cada any en el marc dels actes de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya.

Laura Borràs ha presidit l'acte i ha lliurat simbòlicament la medalla dipositant-la sobre una peanya davant les quinze persones que han pujat a l'escenari en representació del conjunt dels homenatjats. Per primera vegada, i de forma excepcional, aquesta medalla serà properament dipositada al Museu d'Història de Catalunya.

La presidenta ha destacat el caràcter "simbòlic" i "polític" del reconeixement d'enguany i ha expressat la seva voluntat que aquesta decisió permeti "visibilitzar la voluntat d'acompanyar institucionalment els qui patiu o heu patit persecució" i "posar en el focus la repressió que molts volen desenfocar". "Per a tots els col·lectius d'advocats compromesos, la medalla és un agraïment. Per a les víctimes no és una condecoració, és un reconeixement", ha dit.

Borràs ha acabat el discurs amb una referència al referèndum de l'U d'Octubre, afirmant que els homenatjats formen part "d'un nosaltres ampli que es remunta a l'U d'Octubre, el dia en què els catalans, determinats, autodeterminats i units, vam respondre als cops de porra amb urnes i vots, vam respondre a les amenaces amb dignitat, vam contraposar la por amb esperança i la submissió amb llibertat", i argumentant que la diada hauria de recordar aquell "esperit", "la capacitat d'unir-nos, d'agermanar-nos per un objectiu comú, amb generositat per part de tots. Això ens va fer ser més forts, l'U d'Octubre. Recordem-ho per tornar-ho a ser", ha conclòs.

A l'acte hi han assistit, entre altres autoritats, gairebé tots els membres del Govern, amb el president, Pere Aragonès, al capdavant; els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Quim Torra; l'expresident del Parlament Joan Rigol; la vicepresidenta primera de la Mesa, Alba Vergés, i els secretaris segon, tercer i quart, Aurora Madaula, Pau Juvillà i Ruben Wagensberg; altres diputats d'ERC, JxCat i ECP; el síndic major, Jaume Amat; el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher, i el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero.

En nom de les víctimes de la repressió ha pres la paraula Roger Español, que ha xifrat en més de quatre mil les persones represaliades i n'ha demanat l'absolució, la llibertat i la reparació. Español ha agraït el reconeixement, "que alhora explica una història" de "persones valentes que vam aparcar les diferències i vam lluitar plegades per un objectiu comú", una història, ha dit, que "mereix ser recordada per sempre i en tot moment" i que "ha de servir d'exemple a la ciutadania, però especialment al Govern de Catalunya i a totes les institucions catalanes", a les quals ha demanat que no siguin "còmplices de la repressió".

L'advocada Anna Llauradó ha agraït també el reconeixement en nom de les defenses i ha expressat el "gust agredolç" de recollir una distinció "per uns fets que mai no haurien d'haver ocorregut en un estat de dret i democràtic". Així mateix, ha defensat els drets de participació ciutadana i lliure expressió, i ha afirmat que "els advocats i les advocades ens mantindrem ferms en la defensa dels drets i les llibertats del nostre poble".

El director de Vilaweb, Vicent Partal, ha fet la glossa dels homenatjats i ha destacat que la concessió de la medalla és "indiscutiblement merescuda". A més, ha transmès un "agraïment profund i sincer a tots els represaliats, del primer al darrer", i als juristes, advocats i associacions que amb aquesta defensa "heu defensat tota la ciutadania". Partal ha recordat també "les víctimes de les moltes altres repressions que hi ha avui a Catalunya", s'ha adreçat a la classe política, especialment als representants de la majoria parlamentària, per dir-los que "heu decebut molta gent, heu deixat molta gent a l'estacada" i s'ha mostrat convençut que "aquesta causa general que suportem no s'acabarà fins el dia de la independència, quan arribi la victòria total de la democràcia".

En diversos moments de la cerimònia, el músic Borja Penalba ha interpretat 'Cançó sense nom', de Lluís Llach, 'Què volen aquesta gent?', de Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima, i 'No puc dir el teu nom', de Vicent Andrés Estellés, Tomàs de los Santos i el mateix Penalba. En l'acte també s'han projectat imatges de l'U d'Octubre.

L'acte, conduït per l'actriu i presentadora Txe Arana, ha acabat amb la interpretació de l'himne nacional a càrrec de l'Octet de Veus del Conservatori del Liceu.

Acord de concessió de la medalla
La Mesa va acordar en la reunió de l'1 de setembre a Tornabous, a proposta de la presidenta i per majoria, atorgar aquesta medalla "per homenatjar les víctimes de la repressió i els col·lectius jurídics que les defensen davant la causa general contra l'independentisme empresa arran del referèndum del Primer d'Octubre i la voluntat popular defensada reiteradament al carrer i a les urnes d'autodeterminar-se i conquerir el futur nacional en llibertat".

Tal com recull l'acord de concessió, "la medalla vol expressar la voluntat d'acompanyar institucionalment els qui pateixen persecució per haver defensat la llibertat dels ciutadans d'escollir el futur del país".

Edicions anteriors
El Parlament atorga la Medalla d'Honor des de l'any 2000 a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional.

En les edicions anteriors, han estat distingits Desmond Tutu, sacerdot i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera, i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014); les primeres vuit diputades del parlamentarisme català i la Fundació Institut Guttmann (2015); Manel Esteller, investigador (2016); el Cos de Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Cambrils (2017); l'Associació de Mestres Rosa Sensat (2018); Carola Rackete, capitana del vaixell Sea Watch 3, i Òscar Camps, fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms (2019), i els professionals del sistema de salut de Catalunya (2020).

La medalla reprodueix les quatre barres sobre fons daurat, i manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la primera legislatura. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.