Notícies

El Parlament dona suport al nou escenari de convivència, pau i reconciliació del País Basc

El president remarca que "la reconciliació necessita justícia, no pas venjança"

Dilluns, 10 de febrer de 2020. Palau del Parlament

El Parlament dona suport al nou escenari de convivència, pau i reconciliació del País Basc

Parlament de Catalunya. 2020

Vegeu la galeria d'imatges (8 imatge/s)

El Parlament ha presentat aquesta tarda la Declaració de la Junta de Portaveus de defensa de la pau al País Basc en un acte que ha presidit Roger Torrent i a què ha assistit una delegació de la Mesa de la cambra basca encapçalada per la presidenta, Bakartxo Tejeria.

A més del president, a l'acte, que s'ha fet al despatx d'audiències, hi han intervingut Agus Hernan, coordinador del Foro Social Permanente para Impulsar el Proceso de Paz, Rosa Maria Cabré, filla d'una morta a l'atemptat d'Hipercor, i Xavier Masllorens, president de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

La declaració, impulsada pel Foro Social, i aprovada per la Junta de Portaveus el 14 de gener, expressa la voluntat de Catalunya de fer "un pas més en el record i el reconeixement a la memòria dels morts i dels seus familiars. I ho vol fer amb la mirada posada en el futur, perquè mai més no es tornin a repetir uns fets semblants, i allunyada d'actituds venjatives que dificulten que la cultura de pau i de la no repetició prosperi". El text afegeix que "per aquest motiu, el Parlament de Catalunya manifesta el desig d'acompanyar la ciutadania basca, que, per mitjà de les seves institucions i de la majoria dels seus partits polítics, i de la societat civil, aposta per un futur en llibertat, de reconeixement mutu i de convivència en què totes les víctimes puguin sentir reparat llur dolor. Els llaços que uneixen Catalunya amb el País Basc ens interpel·len com a societat compromesa amb els drets humans".

El president ha defensat el compromís històric de Catalunya amb la pau i ha expressat que "la reconciliació necessita justícia, no pas venjança. Necessita veritat, i encara són molts els fets mai no aclarits, les responsabilitats mai no assumides". Així mateix, ha reivindicat la necessitat del "reconeixement del dolor causat i del reconeixement de totes les víctimes" per poder avançar. En aquest sentit, ha manifestat que "per mantenir el camí de la pau cal entendre que les divergències no desapareixeran, però que s'han de canalitzar per mitjà del diàleg i la política, respectant sempre els drets i les llibertats". A l'últim, ha reiterat que el País Basc "sempre trobarà un aliat de la pau, de les llibertats i dels drets fonamentals" en el Parlament i el poble de Catalunya.

Hernan, després d'agrair als diputats de cada grup la feina perquè la declaració fos possible, ha apel·lat a la necessitat de "generar un corrent d'opinió democràtic" per fer front als "poderosos actors que continuen alimentant una lògica de revenja, de vencedors i vençuts", ha remarcat que "necessitem que tants demòcrates catalans i tants demòcrates espanyols com hi ha que pensen que ha arribat el moment de superar dinàmiques segrestades en el passat s'expressin alt i clar" i ha assegurat que "avui aquesta declaració és un pas important, un pas valent, en aquest difícil camí".

Rosa Maria Cabré, filla de Maria Rosa Baldellou, assassinada per ETA a l'atemptat d'Hipercor, que ha dit que parlava en nom de la seva família, s'ha sumat a la declaració, i ha afirmat que subscriu "l'apropament dels presos com a expressió del respecte dels drets humans". Així mateix, ha expressat "la necessitat que els presos reconeguin el dany causat, perquè si no serà més difícil arribar a l'autèntica reconciliació," i "la necessitat de veritat, justícia i reparació de totes les víctimes de violència terrorista, inclosa la vulneració de drets exercida per l'Estat". A l'últim, ha lamentat el sentiment de "menyspreu de les administracions públiques" que ha patit la seva família i que l'Estat "encara no hagi reconegut la seva responsabilitat subsidiària en l'atemptat", ja que, ha explicat, considera que hi ha hagut una reparació "molt retòrica però amb poca reparació real".

En darrer lloc, Masllorens ha destacat la tasca de l'ICIP "perquè hi hagi diàleg allà on hi ha violència" i la necessitat que la ciutadania conegui el treball que diverses entitats fan per la pau. També ha alertat de l'amenaça del discurs "homogeneïtzador" i dels intents de "mostrar la cohesió social com si es tractés d'un pensament únic", elements que, ha advertit, "ens porten pel pedregar del feixisme i la intransigència". A l'últim, ha defensat que "la justícia no és donar el mateix a tothom, sinó donar a cadascú el que necessita".

L'acte, que ha conduït la periodista Raquel Sans, ha acabat amb un minut de silenci musicat amb 'El cant dels ocells' en homenatge a totes les víctimes del terrorisme.

Hi han assistit, entre d'altres, la secretària quarta de la Mesa, Rut Ribas; la vicepresidenta primera del Parlament Basc, Eba Blanco, i els secretaris primer i segon, Iñigo Iturrate i Cristina Macazaga; la presidenta de la Comissió d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Aurora Madaula (JxCat); el portaveu adjunt de JxCat, Josep Maria Forné; la portaveu del Grup de CatECP, Susanna Segovia; el diputat Carles Riera (CUP); víctimes i familiars de víctimes del terrorisme, com Rosa Lluch, filla d'Ernest Lluch, o Roberto Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor, i representants de la societat civil, com el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros.