Notícies

El Ple aprova la Llei de ports i dona via lliure a la tramitació del Projecte de llei de modificació de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles

Dimecres, 27 de novembre de 2019. Palau del Parlament

El Ple votant la Llei de ports, que ha aprovat amb una àmplia majoria

Parlament de Catalunya. 2019

Vegeu la galeria d'imatges (15 imatge/s)

El Ple ha aprovat avui amb un ampli consens la Llei de ports i de transports en aigües marítimes i continentals i ha donat via lliure perquè el Projecte de llei de modificació de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica continuï la tramitació parlamentària. La cambra també ha fet la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Quim Torra, i ha aprovat dues mocions d'ERC sobre les violències masclistes i l'ascens de la ultradreta a Europa.

Llei de ports
El Ple ha aprovat gran part del text de la Llei de ports i de transports en aigües marítimes i continentals amb un ampli consens, 129 vots a favor (Cs, JxCat, ERC, PSC-Units, CatECP i PPC) i 4 en contra (CUP).

Tot i això, en cinc apartats de diversos articles (els 123.a, 137.b, 149.c, 156.c i 163.a) el resultat ha estat de 89 vots a favor (JxCat, ERC, PSC-Units i CatECP), 4 en contra (PPC) i 40 abstencions (Cs i CUP), i en la disposició transitòria que estableix una moratòria de set anys per a la construcció de nous ports la majoria hi ha votat a favor, però Cs s'hi ha abstingut i el PPC hi ha votat en contra.

La llei, que substituirà la del 1998, serà aplicable a tots els ports catalans excepte els de Barcelona i Tarragona, qualificats d'interès general, i té per objectiu articular un sistema portuari que posi les infraestructures portuàries al servei de la promoció econòmica, industrial, logística, nauticoesportiva, pesquera, turística i social del país. Entre altres coses, la iniciativa consolida la figura del Pla de ports per determinar les grans línies de planificació i ordenació de les infraestructures i els serveis portuaris i preveu que a partir d'ara els ports esportius s'identifiquin per categories, d'acord amb el nivell i la qualitat de les instal·lacions i dels serveis que ofereixen.

La cambra no ha aprovat cap de les noranta-tres esmenes reservades pels grups de Cs, els PSC-Units, CatECP, la CUP i el PPC, però sí dues de tècniques.

En el debat hi han intervingut Ferran Roquer (JxCat), com a ponent relator, i Marina Bravo (Cs), Marc Sanglas (ERC), Jordi Terrades (PSC-Units), David Cid (CatECP), Natàlia Sànchez (CUP) i Santi Rodríguez (PPC). El conseller de Territori, Damià Calvet, també ha pres la paraula al final del debat.

Representants de les federacions catalanes de ports i de vela han seguit el debat des de l'hemicicle.

Impost sobre les emissions de diòxid de carboni
El Ple també ha donat via lliure perquè el Projecte de llei de modificació de la Llei 16/2017, del canvi climàtic, pel que fa a l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, continuï la tramitació parlamentària, ja que ha rebutjat l'única esmena a la totalitat, presentadat pel subgrup del PPC, per 4 vots a favor (PPC), 92 en contra (JxCat, ERC, PSC-Units, CatECP i CUP) i 36 abstencions (Cs).

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha presentat el projecte, que es tramita pel procediment d'urgència a petició del Govern. El text introdueix algunes modificacions en l'impost, entre les quals la inclusió d'una fórmula per calcular les emissions dels vehicles que per la seva antiguitat no disposen de dades oficials, el canvi en la data de meritació de l'impost de l'1 de gener al 31 de desembre i l'establiment d'un període de pagament entre l'1 i el 20 de novembre de l'any següent. Els cotxes i furgonetes el començaran a liquidar el 2020, i el 2021 s'hi afegiran les motocicletes.

Superat el debat de totalitat, la iniciativa continuarà ara la tramitació en comissió i ponència abans que torni al Ple perquè en faci el debat i la votació finals.

En el debat hi han intervingut Antonio Espinosa (Cs), Teresa Pallarès (JxCat), Josep Lluís Salvadó (ERC), Jordi Terrades (PSC-Units), David Cid (CatECP), Natàlia Sànchez (CUP) i Santi Rodríguez (PPC).

Sessió de control
En la sessió de control el president de la Generalitat ha respost les preguntes de Carlos Carrizosa (Cs), sobre presumptes desviaments de fons públics i casos de corrupció; Albert Batet (JxCat), sobre la qualitat democràtica de l'Estat; Sergi Sabrià (ERC), sobre les polítiques per posar fi a la violència contra les dones; Miquel Iceta (PSC-Units), sobre la reunió de l'espai de diàleg prevista per a la setmana vinent; Jéssica Albiach (CatECP), sobre la lluita contra el canvi climàtic, i Carles Riera (CUP), sobre la gestió de l'aigua.

D'altra banda, els consellers han respost les preguntes sobre la incentivació de la perspectiva de gènere en els estudis de formació professional (ERC), l'informe d'Amnistia Internacional sobre la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes (ERC), la situació dels treballadors de la indústria (PSC-Units), la fundació TIC Salut Social (PSC-Units), l'emergència climàtica (JxCat), les energies renovables (JxCat), les llistes negres dels Mossos d'Esquadra (Cs), la violència de gènere (Cs), les polítiques de prevenció de les ludopaties (CatECP) i les perspectives de l'economia catalana (PPC).


El Ple també ha aprovat aquest matí les dues darreres mocions incloses a l'ordre del dia, sobre les violències masclistes i sobre l'ascens de la ultradreta a Europa i l'impacte de la deriva repressiva de l'Estat en la construcció europea com una comunitat democràtica de drets compartits, totes dues d'ERC.

A l'últim, la cambra ha començat a substanciar aquest migdia les interpel·lacions als consellers, sobre la situació social a Catalunya (PSC-Units), la gestió dels serveis públics (CUP), les violències masclistes (CatECP), la situació política després de les eleccions del 10-N (JxCat), les oportunitats perdudes per al teixit empresarial (Cs), l'educació a temps complet (ERC), el despoblament rural (ERC), la gestió de l'ordre públic (Cs) i la limitació dels drets digitals (JxCat).