Notícies

El Ple votarà aquesta setmana la Llei de ports i la proposta de resolució de resposta a la sentència de l'1-O

La sessió començarà dimarts a la tarda amb la designació d'un senador per substituir José Montilla

Dilluns, 25 de novembre de 2019. Palau del Parlament

El Ple votant en un moment de la darrera sessió

Parlament de Catalunya. 2019

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El Ple farà, en la sessió de demà dimarts i dimecres, 26 i 27 de novembre, el debat i la votació finals de la Proposició de llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals, impulsada per JxCat i ERC, i el debat de totalitat del projecte de llei que modifica l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles. La cambra farà també el debat i la votació de la proposta de resolució de resposta a la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets del Primer d'Octubre, de JxCat, ERC i la CUP, la sessió de control al Govern, nou interpel·lacions i els debats i les votacions de vuit mocions.

El ple començarà dimarts a les tres de la tarda amb el debat i la votació de la proposta del PSC-Units per designar Manel de la Vega senador en representació de la Generalitat en substitució de José Montilla.

Correspon al grup del PSC-Units proposar un candidat per substituir Montilla, que va renunciar al càrrec al maig. En aquell moment, el PSC-Units va proposar Miquel Iceta, però el Ple va rebutjar la proposta, per 65 vots en contra, 25 a favor i 39 abstencions, en votació electrònica i secreta. Demà, abans que comenci el ple, la Comissió de l'Estatut de Diputats es reunirà per dictaminar que De la Vega, primer secretari del PSC a les Terres de l'Ebre, compleix les condicions d'elegibilitat per al càrrec.

El Parlament ha de designar cada legislatura vuit senadors perquè representin la Generalitat. La Mesa, d'acord amb la Junta de Portaveus, fixa el nombre de candidats que correspon proposar a cada grup, d'acord amb la seva representació a la cambra. Aquesta legislatura, a Cs, JxCat i ERC els en corresponen dos a cadascun, i al PSC-Units i CatECP, un a cadascun.

Mocions
En acabar la sessió de designació del senador, començarà el ple ordinari, amb les primeres mocions de l'ordre del dia. En aquest ple se'n substanciaran vuit entre dimarts a la tarda i dimecres al matí, sobre la universitat (PSC-Units), el tancament de les universitats imposat pels violents (Cs), la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (PSC-Units), les subvencions del Departament de la Presidència i els beneficis fiscals a entitats de dubtosa utilitat social (Cs), el suport del Govern a l'Assemblea d'Electes de Catalunya (PPC), l'increment de la desocupació i la desacceleració de l'activitat econòmica (Cs), les violències masclistes (ERC) i l'ascens de la ultradreta a Europa i l'impacte de la deriva repressiva de l'Estat espanyol en la construcció europea com una comunitat democràtica de drets compartits (ERC).

La primera moció del PSC-Units insta el Govern a posar els instruments necessaris a disposició de les universitats públiques perquè s'hi garanteixi el dret essencial a l'estudi i al treball juntament amb el dret de mobilització i de manifestació, a convocar de manera urgent els rectors "per tractar dels temes d'actualitat que els preocupen" i a donar compliment a la Resolució 97/XII per incorporar al pressupost per al 2020 les partides de finançament i les inversions aprovades i reduir el 30% les taxes i els preus universitaris.

La primera de Cs té per objectiu reprovar la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, per "la seva inacció deliberada davant els greus esdeveniments que pateixen les universitats catalanes" i n'exigeix la dimissió. Així mateix, pretén que el Parlament condemni "sense reserves" els fets ocorreguts a les universitats, i demana al Govern que insti els rectors "a garantir la normalitat docent i investigadora", a "fer-se responsables de l'ordre acadèmic" i a "ordenar" als Mossos que entrin als campus cada vegada que hi hagi "amenaces, coaccions o enfrontaments" "constitutius de delicte".

La segona del PSC-Units insta el Govern a signar un nou contracte programa que doni estabilitat econòmica, financera i laboral a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i també persegueix que el Parlament reprovi i demani la dimissió de la presidenta en funcions del Consell de Govern de la corporació, Núria Llorach, "per la seva ineficient gestió dels recursos econòmics" i la seva "manca de transparència", condemni "el menyspreu i els insults" a treballadors públics per part d'alguns col·laboradors i insti el Consell de Govern "a prendre accions" respecte a aquesta qüestió.

La segona de Cs insta el Govern a deixar de "regalar recursos públics" a projectes i accions "de nul·la utilitat per als interessos generals dels catalans", a fer una auditoria de la concessió de subvencions públiques atorgades per la Generalitat i els seus organismes públics els darrers deu anys, a "lluitar activament contra la corrupció" i a aturar la publicitat institucional orientada a "la difusió i el coneixement d'un missatge vinculat a la causa separatista". Entre altres coses, la moció demana també que es retiri la consideració d'entitat cultural a Òmnium Cultural.

La del PPC insta l'executiu a "deixar de convocar o participar" en "entitats privades que intenten usurpar l'autèntica legitimitat i representativitat de les institucions de Catalunya", a "condemnar els actes de violència que s'exerceixen al carrer", a "impedir la celebració de manifestacions i concentracions no autoritzades" i a personar-se com a acusació en els procediments judicials que se'n derivin. A més, el text insta el president de la Generalitat a salvaguardar la dignitat del Parlament.

La tercera de Cs insta el president i el vicepresident de la Generalitat, Quim Torra i Pere Aragonès, a fer, en nom del Govern, "una declaració pública i institucional de condemna de les accions violentes, els atacs vandàlics, els talls de carretera, el sabotatge a infraestructures, el boicot a les empreses i agents econòmics, i els atacs als efectius dels cossos i les forces de seguretat que els grups radicals separatistes han fet aquests mesos d'octubre i novembre". Entre altres qüestions, el text també insta el Govern a presentar una demanda per responsabilitat civil contra els convocants de les manifestacions i expressa el seu "suport i solidaritat" amb els autònoms i els empresaris afectats.

La primera d'ERC rebutja la violència masclista, condemna el creixement de l'extrema dreta, una amenaça "de forma especial" als drets de les dones, i exigeix la derogació de "les principals lleis causants de violència institucional a l'Estat espanyol", entre les quals inclou la d'estrangeria, la de la reforma laboral i la "llei mordassa". El text també reclama que l'expertesa en victimologia sigui un requisit imprescindible per jutjar casos de violència masclista.

A l'últim, la segona d'ERC demana a les institucions europees que "garanteixin els drets de representació dels ciutadans que van votar Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín, i que l'Estat espanyol ha violentat de forma arbitrària", mostra la "preocupació" pel creixement de l'extrema dreta a Europa, fa una crida a "no normalitzar el feixisme" i a no "blanquejar les seves polítiques", demana a les forces presents al Parlament que no col·laborin amb l'extrema dreta, "ni activament ni passivament, ni comptant amb els seus vots ni compartint mobilitzacions al carrer", i també demana que la moció aprovada es traslladi al Parlament Europeu.

Proposta de resolució sobre la sentència de l'1-O
És previst que el Ple faci dimarts a la tarda el debat i la votació de la proposta de resolució presentada per JxCat, ERC i la CUP que rebutja la sentència de l'1-O i exigeix "la llibertat dels presos i les preses polítiques, el lliure retorn dels exiliats i la fi de la repressió". Entre altres punts, el text denuncia la "deriva autoritària de l'Estat" i afirma "el caràcter estrictament cívic i no violent del moviment independentista".

La proposta també denuncia "la censura" que el Tribunal Constitucional (TC) "pretén imposar al Parlament", i reivindica el dret dels diputats a poder debatre "tots els assumptes que interessen a la ciutadania, inclosos el dret a l'autodeterminació, la monarquia o la sobirania". El text presentat reiterava "la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític", però aquest incís va ser suspès pel TC en admetre a tràmit incidents d'execució de sentència promoguts pel Govern espanyol.

Avui al matí ha acabat el termini perquè els grups presentessin esmenes a la proposta de resolució, que la Mesa haurà d'admetre a tràmit demà.

Sessió de control, dimecres a les 10.30 h
El ple es reprendrà dimecres a les nou del matí, i un cop acabat el debat de les darreres mocions la cambra farà, a dos quarts d'onze, la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, que respondrà les preguntes que li formulin els caps de fila o portaveus del grups de Cs, JxCat, ERC, el PSC-Units i CatECP i del subgrup de la CUP. Abans, els consellers respondran també les preguntes que els formulin els grups parlamentaris en aquesta sessió.

Llei de ports i de transport en aigües marítimes
En acabar la sessió de control, la cambra farà el debat final de la Proposició de llei de ports i transports en aigües marítimes i continentals, que arriba al Ple amb 93 esmenes reservades pels grups (7 de Cs, 1 del PSC-Units, 1 de CatECP, 47 de la CUP i 37 del PPC).

La proposta normativa, que té per objectiu articular un sistema portuari que posi les infraestructures portuàries al servei de la promoció econòmica, industrial, logística, nauticoesportiva, pesquera, turística i social del país, consta de 246 articles, i s'estructura en quatre llibres, dedicats a les disposicions generals, al sistema portuari, a la regulació del transport en aigües marítimes i continentals i al règim de policia i sancionador.

Impost sobre les emissions de diòxid de carboni
Tot seguit, la cambra farà el debat de totalitat del Projecte de llei de modificació de la Llei 16/2017, del canvi climàtic, pel que fa a l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, que a petició del Govern es tramita pel procediment d'urgència. Els grups hi poden presentar esmenes a la totalitat fins dimecres a dos quarts d'onze del matí.

El text introdueix algunes modificacions en l'impost abans que s'implanti efectivament i després que el TC n'avalés la constitucionalitat. Entre altres aspectes, inclou una fórmula per calcular les emissions dels vehicles que per la seva antiguitat no disposen de dades oficials, canvia la data de meritació de l'impost de l'1 de gener al 31 de desembre i fixa el període de pagament entre l'1 i el 20 de novembre de l'any següent. Els cotxes i furgonetes el començaran a liquidar el 2020, i el 2021 s'hi afegiran les motocicletes.

Si supera el debat de totalitat, la iniciativa continuarà la tramitació en comissió i ponència abans que torni al Ple perquè en faci el debat i la votació finals.

Interpel·lacions
A l'últim, dimecres, entre el migdia i la tarda, els consellers respondran les interpel·lacions sobre la situació social a Catalunya (PSC-Units), la gestió dels serveis públics (CUP), les violències masclistes (CatECP), la situació política després de les eleccions del 10-N (JxCat), les oportunitats perdudes per al teixit empresarial (Cs), l'educació a temps complet (ERC), el despoblament rural (ERC), la gestió de l'ordre públic (Cs) i la limitació dels drets digitals (JxCat).