Notícies

El Parlament lliura la Medalla d'Honor en la categoria d'or a l'Associació de Mestres Rosa Sensat

Dilluns, 10 de setembre de 2018. Palau del Parlament

Torrent, Torra i els membres de l'Associació de Mestres Rosa Sensat que han recollit la Medalla d'Honor

Parlament de Catalunya (Job Vermeulen). 2018

Vegeu la galeria d'imatges (20 imatge/s)

El Parlament ha lliurat aquesta tarda la Medalla d'Honor en la categoria d'or a l'Associació de Mestres Rosa Sensat, en reconeixement de la dedicació i la perseverança de mestres, famílies i ciutadans per transformar l'escola i millorar l'educació. En l'acte, emmarcat dins els actes de la Diada Nacional, els presidents de la Generalitat i el Parlament, Quim Torra i Roger Torrent, han lloat la tasca de l'entitat i han reivindicat la feina dels docents i de l'escola catalana.

El president del Parlament ha iniciat la seva intervenció recordant Carme Forcadell, que, ha dit, "malgrat que no pot ser aquí, segur que està molt satisfeta del reconeixement que fa avui el Parlament".

Torrent ha felicitat l'entitat guardonada per la "tasca valuosa pels docents", "fins al punt que no es pot entendre l'evolució de l'escola catalana sense tenir en compte la seva contribució". També ha reivindicat la tasca dels docents catalans, ja que, ha raonat, "com a democràcia, el futur passa per una ciutadania que pensi i s'expressi lliurement". "En l'educació, en la llibertat, hi ha l'esperança", ha conclòs en aquest punt.

D'altra banda, ha advertit que "avui hi ha qui intenta fer trontollar els pilars fonamentals del nostre model educatiu, de la nostra escola, l'eina de cohesió social més eficaç", i ha assegurat que "això no passarà". "No abandonem mai a la seva sort l'escola d'aquest país, perquè és defensar un gran consens, el més poderós en el nostre país", ha remarcat, i ha apostat per deixar treballar "en pau" els mestres i oferir-los "totes les eines necessàries".

El president de la Generalitat ha afirmat que l'Associació de Mestres Rosa Sensat mereix "l'agraïment de tota la societat", i ha destacat que el fet que "un parlament atorgui la seva medalla d'honor a una entitat dedicada a l'ensenyament i als mestres és tota una declaració d'intencions, perquè res no té un poder extraordinàriament més gran i transformador que l'educació". En aquest sentit, ha apuntat que l'associació és un dels "exemples més clars i inqüestionables de la vocació educativa", i ha remarcat el seu compromís "amb la funció cohesionadora, generadora d'oportunitats i trencadora de desigualtats de l'educació" i amb la llengua catalana.

Torra ha tingut també un "record emocionat" per l'exconsellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, i per "tots els presos polítics i exiliats", i ha argumentat que "cal defensar amb totes les conseqüències una cultura cansada de viure entre parèntesis".

Desenvolupament de l'acte
La Mesa, a proposta de Torrent, va acordar per majoria al juliol concedir la màxima distinció de la cambra a l'Associació de Mestres Rosa Sensat amb la voluntat de reconèixer també "la sostinguda reivindicació de l'escola pública de qualitat i la defensa de la formació permanent dels mestres com a professionals i peça clau del progrés de les societats i del futur dels països".

L'acte, que s'ha fet a l'auditori, ha començat amb la glossa de la institució guardonada a càrrec de Joan Soler, doctor en Història de la Pedagogia, professor de la Universitat de Vic i president de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana. Soler ha repassat la figura de Rosa Sensat i el naixement de l'associació, un moviment de renovació pedagògica creat el 1965 i que continua treballant per la millora de l'educació. Així mateix, ha reconegut la tasca dels professors, que "contribueixen a una societat oberta, més cohesionada, justa i democràtica", i ha demanat "que ningú no faci política sobre l'escola i l'educació sense pedagogia".

A continuació, Torrent ha lliurat la Medalla d'Honor, que han recollit, en representació de l'entitat, Teresa Codina i Pere Darder, mestres i fundadors de l'associació, i Francina Martí i David Altimir, que en són la presidenta i el secretari.

Martí ha agraït la distinció, i ha explicat que parlava en nom "d'un projecte col·lectiu amb moltes mirades, molts punts de vista i amb la mirada oberta al món" i que l'entitat té per objectius "la contribució a la formació, la millora i l'actualització pedagògica dels professionals de l'educació, la consecució de l'escola democràtica, l'expressió d'opinions i criteris sobre política i realitat educativa i el foment de la llengua catalana". D'altra banda, ha lamentat que durant el curs passat s'acusés l'escola catalana d'adoctrinament, ja que, ha raonat, s'hi tractaven "temes de la vida dels infants i joves". En aquest sentit, ha defensat que "des de l'escola hem de fer possible el debat respectuós i el raonament fonamentat" perquè "cada persona aprengui a pensar per ella mateixa" i per "donar a cadascú les eines per crear consciències crítiques per esdevenir persones emancipades i lliures" sobre la base dels "principis de dignitat i fraternitat".

L'acte ha acabat amb les intervencions dels presidents Torrent i Torra i amb la interpretació de l'himne nacional a càrrec de la Coral Sant Jordi.

Assistents
Des de l'auditori han seguit l'acte, entre d'altres, i a més dels presidents del Parlament i la Generalitat, el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa, i els secretaris primer i segon, Eugeni Campdepadrós i David Pérez; el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i tots els consellers i conselleres; l'expresident de la Generalitat José Montilla; l'expresident del Parlament Ernest Benach; el president del grup del PSC-Units, Miquel Iceta; els portaveus o portaveus adjunts dels grups de JxCat, Eduard Pujol, d'ERC, Gerard Gómez del Moral, del PSC-Units, Eva Granados, i de CatECP, Elisenda Alamany, i altres diputats i diputades d'aquests grups; el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens; diputats al Congrés espanyol; senadors; el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher; els secretaris generals de la UGT i la USOC, Camil Ros i Maria Recuero; el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, i representants del cos consular, organismes i associacions.

La Medalla d'Honor
La Medalla d'Honor del Parlament és una distinció creada per la Mesa l'any 2000 que s'atorga a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional. En les edicions anteriors, hi han estat distingits Desmond Tutu, reverend i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); les entitats Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera, i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014); les primeres vuit diputades del parlamentarisme català i la Fundació Institut Guttmann (2015); Manel Esteller, metge i investigador (2016), i el Cos de Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Cambrils (2017).

La medalla manté el disseny que Antoni Cumella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució en la primera legislatura, que reprodueix les quatre barres sobre fons daurat. L'any 2000, l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.

Acte institucional de la Diada Nacional
Un cop finalitzat el lliurament de la Medalla d'Honor, ha començat l'acte institucional de la Diada Nacional, organitzat conjuntament pel Govern i la cambra. L'acte s'ha iniciat davant de la façana del Parlament amb la rebuda de la Flama del Canigó, que ha donat inici a una marxa encapçalada pels presidents de la Generalitat i el Parlament i que ha passat pel Born Centre Cultural, on ha format la Guàrdia d'Honor del Cos de Mossos d'Esquadra, s'ha hissat la bandera i el Cor Jove de l'Orfeó Català ha interpretat 'El cant de la senyera'. La marxa ha acabat a la plaça de Sant Jaume amb un espectacle que ha combinat música, dansa i llum i en què s'han fet projeccions en pantalla i a la façana del Palau de la Generalitat.