Notícies

El Parlament commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

Dimarts, 23 de gener de 2018. Palau del Parlament

El Parlament commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

Parlament de Catalunya. 2018

Vegeu la galeria d'imatges (22 imatge/s)

El Parlament ha commemorat aquesta tarda el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust amb un acte institucional que ha presidit Roger Torrent i durant el qual s'han encès les sis espelmes del record, en memòria dels col·lectius perseguits pel nazisme. El president i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han destacat la importància de recordar aquesta barbàrie perquè mai més no es repeteixi res semblant. El Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust se celebra el 27 de gener, dia que es va alliberar, el 1945, el camp d'extermini d'Auschwitz.

Torrent, en la cloenda del seu primer acte institucional al Parlament, ha destacat que l'Holocaust "és singular perquè ens mostra el més gran dels horrors, ens mostra el pitjor de l'espècie humana". Per aquesta raó, ha demanat que es digui "mai més a qualsevol totalitarisme i a la indiferència en situacions de discriminació, d'odi i de vulneració dels drets humans", i ha recordat que, precisament, l'Holocaust "va ser possible per la indiferència dels qui no els afectava directament". Així mateix, s'ha mostrat preocupat pel fet que "els darrers mesos la simbologia nazi s'hagi fet especialment visible, impunement, als carrers de les nostres ciutats, acompanyada d'amenaces, de violència, de l'odi que defineix les ideologies feixistes".

D'altra banda, ha recordat l'oncle del seu pare, Josep Rogé-Estevan, que va morir el 1942 al camp de Gusen, annex a Mauthausen. "Ho vaig descobrir recentment arran d'un viatge a Mauthausen. Mai abans no se n'havia parlat, a casa. Van haver de passar tres generacions perquè sorgís el tema i començar a cercar-ne informació", ha explicat.

L'alcaldessa de Barcelona ha dit que l'Holocaust "va ser una màquina brutal de deshumanització, tant de les víctimes com dels carcellers i d'una societat sencera que ho va permetre. Però també representa la determinació d'una societat perquè mai més no tornin a repetir-se aquells fets". També ha recordat que "Auschwitz continua interpel·lant-nos i obligant-nos a estar sempre alerta", ja que després d'aquella barbàrie "ja no podem actuar com si el patiment dels altres no anés amb nosaltres, si no volem convertir-nos en botxins involuntaris". A l'últim, ha insistit que "l'única manera d'aturar la roda del terror és evitar que comenci a girar".

Tant Torrent com Colau s'han referit així mateix al projecte educatiu impulsat per l'Àrea de Serveis Educatius del Parlament en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament i el Memorial Democràtic per transmetre a les aules la dimensió i la barbàrie de l'Holocaust. L'han qualificat de "molt valuós" i necessari per "mantenir viva la flama del record".

Espelmes del record
L'acte, que s'ha fet a l'auditori i l'ha presentat el periodista Ramon Pellicer, ha començat amb la lectura dramatitzada d'un fragment d''Els catalans als camps nazis', de Montserrat Roig, a càrrec de l'actriu Laura Aubert i ha continuat amb l'encesa de les sis espelmes del record, en memòria dels col·lectius víctimes de la barbàrie nazi.

En record dels jueus exterminats pels nazis, ha encès l'espelma Paula Melamed, vicepresidenta de la Comunitat Jueva Atid de Catalunya; en nom dels infants que van perdre la vida a les cambres de gas, ho ha fet Simón Montero, president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya; de les víctimes catalanes i de la resta de l'Estat espanyol assassinades als camps de concentració, Enric Garriga, president de l'Amical de Mauthausen i Altres Camps i fill de Marcel·lí Garriga, supervivent del camp de concentració de Buchenwald; dels altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme, Antonio Guillén, president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat; dels Justos entre les Nacions, els homes i les dones que van arriscar la vida per salvar els perseguits, Amada Rodríguez, presidenta de l'Associació LGTeBre, en representació del col·lectiu LGTBI, i en nom dels supervivents de l'Holocaust, que van trobar un refugi que els va permetre refer la vida i mantenir la identitat, José Levy, president de la Comunitat Israelita de Barcelona. L'encesa d'espelmes ha acabat amb un minut musicat amb la cavatina 'Alle mie tante lagrime'.

Tot seguit, alumnes de secundària i batxillerat de diversos instituts que han participat en el projecte educatiu han exposat les conclusions dels treballs que han fet durant el curs. Durant el projecte els estudiants han parlat amb representants dels col·lectius perseguits amb la finalitat de conèixer l'Holocaust i conscienciar-se així de la necessitat que mai més no es repeteixi res semblant.

Els alumnes del Col·legi La Salle Mollerussa han parlat sobre els Testimonis Cristians de Jehovà; els de l'Institut XXV Olimpíada, de Barcelona, sobre el col·lectiu LGTBI; els del Col·legi Joan XXIII, de Tarragona, sobre les persones amb discapacitat; els de l'Institut Terra Roja, de Santa Coloma de Gramenet, sobre el poble gitano; els de l'Institut Guindàvols, de Lleida, sobre les persones perseguides per motius polítics, i els de l'Institut de Vilafant, sobre el poble jueu.

L'acte ha acabat amb la interpretació de la peça 'Ombra mai fu', de Georg Friedrich Händel, a càrrec del contratenor Sergio Monsalve i el guitarrista Francesco de Grazia.

Assistents
A l'acte hi han assistit, entre altres autoritats, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; el vicepresident primer i els secretaris segon i tercer, Josep Costa, David Pérez i Joan García; altres diputats de la cambra i de les Corts espanyoles; el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello; el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, i diversos membres del cos consular.