Notícies

El Ple aprova les lleis de la renda garantida de ciutadania, fruit d'una ILP, i de l'Agència de Ciberseguretat

Dimecres, 12 de juliol de 2017. Palau del Parlament

Aplaudiments després de l'aprovació de la llei

Parlament de Catalunya (Job Vermeulen). 2017

Vegeu la galeria d'imatges (17 imatge/s)

El Ple ha aprovat aquesta tarda per unanimitat la Llei de la renda garantida de ciutadania, fruit d'una iniciativa legislativa popular (ILP), i la Llei de creació de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, per 88 vots a favor (JxSí, PSC, CSQP i diputat no adscrit), 24 en contra (Cs) i 19 abstencions (PPC i CUP).

El debat final de la ILP ha començat amb les intervencions de Diosdado Toledano i Sixte Garganté en nom dels promotors de la iniciativa. A continuació, han intervingut els diputats Chakir el Homrani (JxSí), Noemí de la Calle (Cs), Raúl Moreno (PSC), Marta Ribas (CSQP), Marisa Xandri (PPC) i Mireia Vehí (CUP).

Tots els punts de la iniciativa s'han aprovat per unanimitat, tret de l'article 25.2 i la disposició addicional tercera, en que JxSí s'ha abstingut.

Des de la tribuna de públic i les llotges del saló de sessions i des de la sala de grups, han seguit el debat membres de la comissió promotora de la ILP; el president de la Taula del Tercer Sector Social, Oriol Illa; el portaveu de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, Carlos Macías; el secretari general de la UGT, Camil Ros; el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello; l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón; l'alcalde de Sallent, David Saldoni, diversos representants d'entitats i organitzacions socials, l'exconseller Ignasi Farreras i els exdiputats David Companyon i Laura Massana, entre d'altres.

La Llei de la renda garantida de ciutadania establerta per l'article 24.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya crea aquesta prestació econòmica per a persones i unitats familiars que no disposin dels ingressos que els garanteixin els mínims per a una vida digna, amb l'objectiu de vetllar per la seva inclusió social o laboral.

La prestació començarà a aplicar-se el 15 de setembre amb el 85 per cent de la quantia i s'anirà implantant de manera gradual fins a l'1 d'abril de 2020, que ja se'n podrà percebre el cent per cent. Així, aquest setembre la prestació serà de 564 euros per adult, i un cop desplegada totalment la llei, de 664 euros. Cada import es podrà ampliar segons els membres de la unitat familiar.

Podran sol·licitar l'ajut les persones majors de vint-i-tres anys amb un mínim de dos anys de residència al país, que hagin esgotat totes les prestacions i que no tinguin la quantitat d'ingressos, rendes o recursos econòmics considerada mínima per atendre les necessitats bàsiques d'una vida digna d'acord amb el llindar d'ingressos fixat per l'indicador de la renda de suficiència de Catalunya. Des d'aquest setembre, les famílies monoparentals amb fills a càrrec que tinguin contractes a temps parcial amb ingressos inferiors a l'indicador de renda de suficiència de Catalunya també podran rebre la prestació fins a assolir els ingressos corresponents a aquest topall. A més, l'ajut serà compatible amb prestacions de la Llei de dependència i amb beques de transport i menjador escolars.

La Mesa va obrir la tramitació de la ILP el març del 2013, i la comissió de control va proclamar el 28 de gener de 2014 que havia aconseguit amb escreix el mínim de cinquanta mil signatures perquè en continués la tramitació parlamentària. En total, en va recollir 121.191.

Agència de Ciberseguretat

El Ple ha aprovat també la Llei de creació de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, en la majoria de punts per 88 vots a favor (JxSí, PSC i CSQP), 24 en contra (Cs) i 19 abstencions (PPC i CUP). El text incorpora una esmena de JxSí subsegüent al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries i que modifica la lletra g de l'apartat 4 de l'article 2, el punt que aquest òrgan va dictaminar que vulnerava articles de la Constitució espanyola i l'Estatut. El text aprovat també incorpora un vot particular de JxSí que torna la redacció original a l'apartat 3 de l'article 2 i que el Ple ha aprovat per 70 vots a favor (JxSí i CUP), 50 en contra (Cs, PSC i PPC) i 11 abstencions (CSQP). La cambra ha rebutjat la resta d'esmenes, tant les reservades com les subsegüents al dictamen.

La llei crea l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, òrgan que substitueix el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya i s'encarregarà de prevenir, detectar, respondre i investigar incidents o amenaces a les xarxes de comunicacions electròniques i als sistemes d'informació públics, i de planificar, gestionar, coordinar i supervisar la ciberseguretat a Catalunya, minimitzar els danys i el temps de recuperació de les xarxes i els sistemes en cas de ciberatac i col·laborar amb els cossos policials i les autoritats judicials.

La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha obert el debat, en què també han intervingut Lluís Guinó (JxSí), diputat relator de la ponència, Alfonso Sánchez (Cs), Ferran Pedret (PSC), Joan Giner (CSQP), Alberto Villagrasa (PPC) i Anna Gabriel (CUP).