Notícies

El Parlament farà dimarts 19 de juliol, a les sis de la tarda, un homenatge institucional als diputats i treballadors de la cambra que van ser víctimes del règim franquista. L'acte, que presidirà Carme Forcadell, el van sol·licitar conjuntament tots els grups parlamentaris i s'emmarca en les iniciatives amb motiu del vuitantè aniversari de l'aixecament militar, el 18 de juliol de 1936, contra la segona república espanyola.

Durant l'acte es descobrirà una placa en memòria d'Amadeu Colldeforns i Margalló, diputat que va morir el 19 de juliol de 1936 durant els primers combats a Barcelona. Amb aquesta placa, que després de l'acte s'ubicarà al saló de sessions, es donarà compliment a l'acord que el ple va adoptar la darrera sessió que va fer durant la guerra civil espanyola, l'1 d'octubre de 1938.

A l'acte hi assistiran familiars dels diputats i dels treballadors del Parlament de l'època republicana, i el conduirà la periodista Gemma Ruiz. S'hi faran lectures dramatitzades, entre d'altres, d'acords molt simbòlics del Parlament republicà, de fragments dels dietaris dels presidents Tarradellas i Irla, de la carta del darrer president del Parlament a l'exili, Francesc Farreras i Duran, al primer de la cambra restablerta i d'un testimoni de la vida quotidiana del Parlament durant els bombardejos. Intèrprets del conservatori del Liceu cantaran 'L'emigrant' i 'Damunt de tu, només les flors'.

Forcadell intervindrà just abans de cloure l'acte per descobrir la placa d'homenatge a Colldeforns, que, amb paraules del president de la cambra, Joan Casanovas, durant la sessió de l'1 d'octubre de 1937, en què el ple va homenatjar el diputat, "caigué en les primeres hores de lluita contra el feixisme, barrejat amb l'exaltació popular, en plena porta de la Pau i de cara a la mar, signe i emoció de les seves activitats navilieres. Caigué deixant al seu nom l'orgull del propi sacrifici, i a aquest Parlament el mèrit cruent de comptar-lo entre els qui han donat generosament la vida per la pàtria".

Les primeres eleccions al Parlament es van fer el 20 de novembre de 1932, i s'hi van elegir vuitanta-tres diputats. La sessió constitutiva es va fer el 6 de desembre, i Lluís Companys va ser escollit president. Fins que no va ser abolit el 1939 hi van treballar una seixantena de funcionaris.

El Parlament republicà va haver de treballar en un context polític, tant català com espanyol i internacional, convuls. La seva activitat va ser interrompuda durant els dos anys del Bienni Negre (1934-1936), i després de la insurrecció militar contra la república espanyola del 18 de juliol de 1936 només es va poder reunir cinc vegades. A l'últim, amb el triomf de la insurrecció, va ser abolit juntament amb els altres òrgans de la Generalitat (1939). Malgrat aquestes circumstàncies tan adverses, durant aquest període va dur a terme una tasca legislativa important.

Els portaveus Marta Rovira (JxSí), Carlos Carrizosa (C's), Eva Granados (PSC), Joan Coscubiela (CSQP), Josep Enric Millo (PPC) i Anna Gabriel (CUP) van adreçar un escrit a la mesa el 30 de juny en què recordaven el vuitantè aniversari enguany de l'inici de la guerra civil espanyola i constataven que "tot i que aquests darrers anys s'han homenatjat personatges il·lustres, com ara el president Lluís Companys, convé ara commemorar, en un acte solemne, totes les persones que van treballar al Parlament i van patir la repressió franquista, i cal fer-los un homenatge ara perquè els familiars d'aquells treballadors, molts d'ells d'edat avançada, hi puguin participar". "És per aquests motius que, unint-nos al clam de moltes organitzacions memorialistes de Catalunya, així com als actes institucionals que se celebraran en el marc de l'esmentada commemoració, proposem fer un homenatge institucional als diputats i treballadors del Parlament de Catalunya que foren víctimes del franquisme", conclou l'escrit.