Notícies

El ple ha acordat que la cambra continuï tramitant els primers tres projectes de llei 'òmnibus', de simplificació i millora de la regulació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica. Tots tres han superat el debat de totalitat amb un ampli suport.

La sessió d'aquest matí ha començat amb el debat de totalitat del projecte de llei d'agilitat i reestructuració administrativa, que ara es continuarà tramitant en comissió després que el ple hagi rebutjat l'esmena a la totalitat que hi havia presentat ICV-EUiA per 109 vots en contra (CiU, PSC, PPC, Solidaritat i Laporta), 10 a favor (ICV-EUiA) i 13 abstencions (ERC i Ciutadans). Al debat hi han participat Josep Rull (CiU), Eva Granados (PSC), Rafael López (PPC), Jordi Miralles (ICV-EUiA), Joan Puigcercós (ERC), Albert Rivera (Ciutadans), Antoni Strubell (Solidaritat) i Joan Laporta.

El projecte de llei de promoció de l'activitat econòmica ha superat també el debat de totalitat, ja que el ple ha rebutjat les esmenes que hi havien presentat ICV-EUiA i ERC amb els vots en contra de la resta de formacions (20 a favor i 115 en contra). Al debat hi han participat Ramon Espadaler (CiU), Jaume Collboni (PSC), Santi Rodríguez (PPC), Laura Massana (ICV-EUiA), Joan Puigcercós (ERC), Jordi Cañas (Ciutadans), Uriel Bertran (Solidaritat) i Joan Laporta.

Ahir al vespre el ple va debatre i votar el primer dels tres projectes, el de simplificació i millora de la regulació. ICV-EUiA hi havia presentat una esmena a la totalitat que no va prosperar per 93 vots en contra (CiU, PSC, Solidaritat i Laporta), 10 a favor (ICV-EUiA) i 31 abstencions (PPC, ERC i Ciutadans). Al debat hi van intervenir David Bonvehí (CiU), Laia Bonet (PSC), Pere Calbó (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA), Joan Puigcercós (ERC), Carmen de Rivera (Ciutadans), Alfons López Tena (Solidaritat) i Joan Laporta.

La vicepresidenta del govern i consellera de governació i relacions institucionals, Joana Ortega, ha presentat tots tres projectes. N'ha destacat els objectius de "simplificar, agilitar, desburocratitzar, reordenar i racionalitzar" l'administració perquè respongui "amb eficàcia"; n'ha defensat la tramitació "transparent i participativa"; n'ha justificat la necessitat per la "proliferació d'ens públics i el desbocament normatiu" dels últims anys, que, ha asseverat, han fet de la simplificació una "necessitat inajornable", i ha negat que l'objectiu sigui destruir l'obra de govern del tripartit, de manera que ha demanat l'"esforç" i la "col·laboració" de tots els grups i ha expressat la "voluntat de mà estesa" del govern per "sumar complicitats".

La cambra continuarà ara tramitant tots tres projectes en comissió, i després tornaran al ple perquè en faci els debats i les votacions finals.

Simplificació i millora de la regulació

El primer projecte modifica trenta lleis i dos decrets legislatius, i conté mesures que afecten, entre altres aspectes, el medi ambient, l'aigua, la qualitat agroalimentària, l'accés motoritzat al medi natural, la cultura, l'esport, les activitats firals, les cooperatives o la seguretat, punt en què reconeix el personal de seguretat privada dels transports públics com a agents de l'autoritat que col·laboren amb els cossos policials.

El text també estableix mesures de suport al retorn dels catalans emigrats i sancions per a qui no denunciï casos de desemparament o maltractament infantil.

Així mateix, el projecte modifica la llei d'ordenació farmacèutica, la de serveis socials, la de ports, la d'ordenació del transport en aigües marítimes, la ferroviària, amb la finalitat de considerar infraccions les interrupcions o els retards a les línies de tren, i la de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Agilitat i reestructuració administrativa

El projecte de llei d'agilitat i reestructuració administrativa modifica trenta-dues lleis i dos decrets amb l'objectiu d'aclarir i simplificar estructures i promoure una administració àgil, eficaç i sostenible. Així, dissol sis organismes i entitats: el Consell Català de Foment de la Pau, les funcions del qual assumirà l'Institut Català Internacional per la Pau; el Laboratori General d'Assaigs i Investigació i l'Institut d'Investigació Aplicada a l'Automòbil, les funcions dels quals assumeix el departament d'empresa i ocupació; l'Agència Catalana de l'Esport, i les societats Viatges de Muntanya SA i Remodelacions Urbanes SA, les funcions de les quals recauran en Ferrocarrils de la Generalitat i l'Institut Català del Sòl respectivament.

Pel que fa a la reordenació administrativa, la llei afecta una trentena d'organismes, entre els quals el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, de què reestructura les funcions i redueix els membres, i la Institució de les Lletres Catalanes, que torna a ser una entitat autònoma.

El projecte també modifica les lleis de l'Institut Català de la Salut, del Centre d'Estudis d'Opinió, del Memorial Democràtic i del Servei Meteorològic de Catalunya, entre d'altres.

Finalment, el text crea nous organismes per concentrar funcions, com l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l'Agència de Suport a l'Empresa Catalana.

Promoció de l'activitat econòmica

El projecte de llei de promoció de l'activitat econòmica modifica dotze lleis i quatre decrets, i s'estructura en quatre títols: mediambiental, econòmic, sanitari i territorial.

El primer títol simplifica el procediment i els requisits per atorgar la llicència ambiental i amplia dos anys el termini perquè les empreses i les administracions s'adaptin a les normes d'enllumenat exterior.

El segon modifica la llei de turisme per millorar els establiments, facilitar la diversificació del sector i desestacionalitzar recursos. Entre altres aspectes, també inclou el canvi de regulació dels apartaments turístics, que fins ara es regien per la llei de l'habitatge i que ara ho faran per la de turisme i passaran a denominar-se 'habitatges amb activitats econòmiques'. Per crear-los caldrà la comunicació prèvia de l'inici d'activitat a l'ajuntament corresponent. Així mateix, simplifica el procediment per començar les activitats turístiques, que s'inclouran d'ofici al registre de turisme de la Generalitat; modifica la llei d'horaris comercials per permetre prorrogar les excepcions de municipi turístic presentant una declaració responsable, i permet la llicència d'establiments comercials mitjans a nuclis de més de 5.000 habitants i de grans als de més de 50.000, i l'obertura de nous comerços a la perifèria de les zones urbanes. Els que tinguin menys de 2.500 metres quadrats necessitaran una declaració responsable.

El tercer títol modifica la llei de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència amb la finalitat de prohibir promocions com la barra lliure o el 2x1.

Finalment, el quart títol liberalitza el mercat del transport interurbà de viatgers i modifica la llei del dret a l'habitatge per impulsar el sector immobiliari. En concret, facilita l'accés als habitatges de protecció oficial i flexibilitza els requisits per als edificis de nova construcció, de manera que, per exemple, suprimeix l'informe preceptiu sobre determinacions del pla urbanístic.