Nois i noies d'entre quinze i disset anys, alumnes de dinou centres de secundària d'arreu del país, han ocupat avui els escons dels diputats i han debatut i aprovat per àmplia majoria un projecte de llei que regula els drets i deures dels alumnes a l'ensenyament no universitari, en la novena edició del projecte educatiu 'Fem una llei', que organitza la cambra per difondre la institució i la seva activitat entre els més joves. Núria de Gispert ha presidit la sessió, que ha comptat també amb la participació de diputats dels grups, i ha començat amb un minut de silenci en memòria i solidaritat amb les víctimes del terratrèmol de Llorca, a Múrcia.
Un alumne de cada centre ha intervingut des de la tribuna d'oradors per exposar el contingut de la llei i la seva posició, i, a continuació, mitjançant cartolines de colors, els joves diputats han votat el projecte de llei, que ha estat aprovat per 109 vots a favor, 6 en contra i 30 abstencions. Entre els que omplien l'hemicicle i els que han seguit la sessió des d'altres sales, l'acte ha aplegat a la cambra prop de cinc-cents alumnes i els seus professors. En total, en aquesta edició del 'Fem una llei' hi han participat uns nou-cents alumnes de diferents centres.
El projecte s'articula en un preàmbul i tres articles, que regulen, respectivament, el deure i el dret a l'estudi, els deures i drets en la convivència, i el règim disciplinari corresponent. Entre altres, el text fixa el dret i el deure "bàsics" d'assolir "una bona formació humana i acadèmica" fins acabar l'ensenyament obligatori; el respecte a les "conviccions religioses i ideològiques", però sempre amb la preeminència del dret a l'estudi; i l'obligació dels centres de tenir un projecte educatiu propi amb "valor de contracte entre les parts", que, si s'incompleix, pot ser denunciat davant els tribunals. També té en compte el dret i el deure del professorat de fer formació continuada; regula els motius i les justificacions corresponents per faltar a classe i per a les expulsions, i estableix els criteris i els càstigs per fer malbé béns públics del centre o pertinences personals.
L'educació, al centre del debat
Els joves que han exercit de portaveus han agraït la possibilitat de conèixer de prop l'activitat parlamentària i la tasca de diàleg i cerca de consens que comporta, i de "posar-nos a la pell" dels diputats i la feina legislativa "lenta i laboriosa" que fan. "Elaborar una llei no era tan fàcil com pensàvem", ha expressat un dels joves diputats. Tal com ha dit un altre alumne, també han pogut copsar la "complexitat de gestionar l'entorn educatiu". Alguns han destacat continguts concrets de la normativa que han treballat, com "l'aspecte innovador" de preveure permisos per a qüestions personals greus, la previsió d'"ajudar els alumnes amb necessitats especials", o el fet de recalcar que "els estudiants tenim el dret a l'educació però també el deure d'estudiar". Tots han coincidit en la importància de l'educació, que han qualificat de "fonamental" o de "pilar bàsic" de la societat, entre altres, i alguns també han expressat el seu rebuig que hi hagi retallades en aquest àmbit, i han alertat, en paraules d'una de les joves portaveus, que "potser la nostra generació seria la que pagaria els plats trencats de tot plegat".
De Gispert, i els diputats Neus Munté (CiU), Daniel Font (PSC), María de Llanos de Luna (PPC), Laia Ortiz (ICV-EUiA) i Pere Bosch (ERC), que han participat a l'acte, han felicitat els joves per la tasca que han fet i per la implicació i compromís que han demostrat per aprendre. També han recalcat la importància de la temàtica sobre la qual han treballat, i que, en paraules de la presidenta, és, juntament amb la crisi, un dels temes centrals de l'activitat i el debat parlamentaris actuals, ja que, des de la pluralitat ideològica, "tots defensem una educació de qualitat" perquè és "la base de la nostra societat".
Procés i instituts participants
Abans de la simulació plenària d'avui, els joves, de tercer i quart d'ESO i primer de batxillerat, ja s'havien trobat dues vegades a la cambra per simular la tasca parlamentària de tramitació d'un projecte llei, primer per fer reunions de grup, i després per fer les sessions en comissió, en què van debatre i votar les esmenes presentades per configurar el text que finalment han aprovat.
Els centres que enguany han participat al projecte són: l'IES Manuel de Pedrolo (Tàrrega), l'IES Júlia Minguell (Badalona), l'IES Lluís de Peguera (Manresa), l'Escola Maria Cortina (Reus), l'Institut Pius Font i Quer (Manresa), l'IES Cendrassos (Figueres), el Col·legi Padre Damián (Barcelona), l'IES Vall de Tenes (Santa Eulàlia de Ronçana), l'IES Moianès (Moià), l'IES Esteve Terrades i Illa (Cornellà de Llobregat), Lestonnac L'Ensenyança (Lleida), l'IES Flos i Calcat (Barcelona), l'IES Sa Palomera (Blanes), l'IES Santiago Sobrequés (Girona), l'IES El Til·ler (Les Franqueses del Vallès), l'IES Mediterrània (El Masnou), l'IES Guinovarda (Piera), el Col·legi La Salle (La Seu d'Urgell) i l'IES Eugeni d'Ors (Vilafranca del Penedès).