Demà divendres, 17 de novembre, es constituirà el Parlament de la VIII legislatura amb els nous 135 diputats sorgits de les eleccions de l'1 de novembre. La sessió constitutiva començarà a dos quarts d'onze amb un minut de silenci en memòria de Joaquim Xicoy, president del Parlament a les III i IV legislatures i que ha mort aquesta matinada a l'edat de vuitanta-un anys.
Aquesta sessió té per objecte l'elecció dels set membres de la Mesa del Parlament, el màxim òrgan de govern de la cambra, integrat per un president, dos vicepresidents i quatre secretaris. A més dels diputats electes, en aquesta sessió ocuparan el seu lloc en el banc del Govern el president de la Generalitat en funcions i la resta de membres de l'executiu, també en funcions.
És en aquesta sessió que els 135 diputats ocupen per primer cop els escons al Saló de Sessions. La ubicació dels diputats (48 de CiU, 37 del PSC-CpC, 21 d'ERC, 14 del PPC, 12 d'ICV-EUiA i 3 dels C's) en aquesta sessió es provisional, ja que l'assignació definitiva dels escons a cada diputat la decidiran la Mesa i la Junta de Portaveus en la primera reunió conjunta que tindran.
La mesa d'edat
La sessió constitutiva és presidida inicialment pel diputat de més edat, assistit pels dos més joves en qualitat de secretaris. Tots tres constitueixen el que es coneix com la "mesa d'edat". Aquesta vegada el president serà el diputat Josep Maria Balcells (PSC-CpC), de seixanta-cinc anys, que estarà acompanyat del diputat Albert Rivera (C's), i la diputada Laia Ortiz (ICV-EUiA), el dos de vint-i-set anys.
El contingut de la sessió és establert: la secretària general, Imma Folchi, l'obrirà, llegirà el Decret de convocatòria i convidarà els diputats Josep Maria Balcells i Albert Rivera i la diputada Laia Ortiz a ocupar els seus llocs a la mesa; el president de la mesa d'edat adreçarà unes breus paraules a la resta de diputats; els dos secretaris s'encarregaran de llegir els noms de tots els diputats electes proclamats per les juntes electorals corresponents, i finalment s'elegiran els set membres de la Mesa.
Les votacions
Les votacions per a l'elecció dels membres de la Mesa es fan per mitjà de paperetes que es dipositen en una urna. Els diputats voten per ordre alfabètic, però els últims a fer-ho són els 11 membres del Govern en funcions que són diputats i els tres membres de la mesa d'edat.
Les votacions del president, dels dos vicepresidents i dels quatre secretaris es fan en tres votacions successives:
1. Per a l'elecció del president cada diputat ha d'escriure un sol nom a la papereta, i és elegit el qui obté la majoria absoluta, és a dir, un mínim de seixanta-vuit vots. Si cap candidat no assoleix aquesta xifra, s'ha de repetir la votació entre els dos que s'hagin apropat més a la majoria, i és elegit el qui aquesta vegada obtingui més vots. En cas que es produeixi un empat, s'ha de repetir la votació, i si la igualtat persisteix després de quatre votacions és elegit el candidat del grup amb més diputats.
2. Per a l'elecció dels dos vicepresidents cada diputat ha d'escriure un nom a la papereta, i són elegits els qui, per ordre correlatiu, obtenen més vots.
3. Per a l'elecció dels quatre secretaris cada diputat ha d'escriure un nom a la papereta, i són elegits, per ordre de vots, els quatre que n'obtenen més. Tant en aquesta elecció com en la dels vicepresidents cal atenir-se, en cas d'empat, al que és establert per a l'elecció del president.
Acabades les votacions, els diputats elegits ocuparan el lloc que els pertoqui de la mesa. Finalment, el president acabat de nomenar adreçarà unes paraules a la cambra, declararà constituït el Parlament i aixecarà la sessió.
Des del restabliment de la democràcia han estat presidents del Parlament Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy, Joan Reventós, Joan Rigol i Ernest Benach. Fins aquest moment tots han presidit la cambra durant una legislatura, a excepció de Joaquim Xicoy, que en va ser president dues legislatures. Durant la República també van ser presidents del Parlament personalitats polítiques d'una gran rellevància, com ara Lluís Companys, Joan Casanovas i Josep Irla.
Un cop constituït el Parlament, el president ho comunicarà per escrit al cap d'Estat, al president de la Generalitat en funcions, i als presidents del Congrés dels Diputats i del Senat.
A partir de dilluns, el president obrirà consultes amb els líders de les formacions que han obtingut representació parlamentària amb la finalitat de proposar a la cambra un candidat a la presidència de la Generalitat. El debat d'investidura del nou president de Catalunya s'ha de fer dins els deu dies següents a la constitució del Parlament, termini que molt probablement no s'exhaurirà perquè tot apunta que aquest ple es podrà fer a finals de la propera setmana.