Notícies

Aquesta matinada ha mort, a l'edat de vuitanta-un anys, Joaquim Xicoy i Bassegoda, president de les legislatures III i IV. Era l'únic president que fins al moment havia ocupat aquest càrrec durant dues legislatures.

Des del gener del 2003 era president de l'Associació d'Antics Diputats, càrrec per al qual també havia estat reelegit dues vegades. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Or de la cambra.

Joaquim Xicoy va néixer a Barcelona el 15 de setembre de 1925. Advocat i polític, era llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i s'especialitzà en assessoria empresarial. Va ser membre de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona entre els anys 1954 i 1958.

Va pertànyer a Esquerra Demòcrata Cristiana (1956-1974) i va participar en el procés d'integració d'aquesta organització a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), partit de què era militant des del 1975 i en què va ocupar els càrrecs de vicepresident del Consell Nacional (1979-1980) i de president del Comitè de Govern (1981-1982).

Va ser membre de la Junta de Seguretat de Catalunya (1980-1982) i diputat per la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats entre el 1982 i el 1986 (II legislatura). Durant aquests anys va ser vocal suplent de la Diputación Permanente, de la Comisión de Justicia e Interior i de la Comisión de Industria, Obras Públicas y Servicios; secretari segon de la Comisión de Política Social y Empleo; vocal de la Comisión Especial de Estudio de la Reforma de la Legislación de Arrendamientos Urbanos, i secretari de la Comisión de Estudio de la Fecundación in vitro e Inseminación Artificial.

El 1986 va ser nomenat conseller de Justícia del Govern de la Generalitat, càrrec que va ocupar fins a les eleccions del 1988, després de les quals fou elegit president del Parlament en la III legislatura (1988-1992). Va ser reelegit per a aquest càrrec fins al 1995 (IV legislatura).

Entre altres, va publicar els assaigs Balmes i la Constitució i Un nou concepte de la guerra, un pas vers la pau.
Va ser col·laborador a El Ciervo, El Correo Catalán, l'Avui i La Vanguardia.

També va ser membre d'Òmnium Cultural i de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.