Notícies

 

Artur Mas, investit 129è president de la Generalitat

Dijous, 23 de desembre de 2010. Palau del Parlament

Mas saludant a la sortida del saló de sessions

Parlament de Catalunya. 2010

Vegeu la galeria d'imatges (20 imatge/s)

El ple ha investit, aquest migdia, Artur Mas 129è president de la Generalitat i ha aprovat el seu programa de govern en segona votació. Mas ha aconseguit la majoria simple requerida amb els vots favorables dels 62 diputats de CiU, l'abstenció dels 28 del PSC i els 45 vots en contra de PPC, ICV-EUiA, ERC, SI i Ciutadans. És la tercera vegada que s'elegeix un president en segona volta. Jordi Pujol la va necessitar els anys 1980 i 1995.

"No em sento salvador, només servidor", ha dit Artur Mas al seu primer discurs com a president investit, abans d'acabar la sessió d'investidura i cantar l'himne nacional. Llavors, davant la cambra, el 129è president de la Generalitat ha agraït el suport de totes les persones que l'han acompanyat els darrers anys, també a la família, i ha assegurat sentir-se "especialment honorat".

Mas també ha agraït l'abstenció dels diputats del PSC i l'actitud "positiva i constructiva" que ha presidit la sessió, que és "un bon preludi per als pròxims anys". Al discurs, breu i visiblement emocionat, el nou president ha dedicat paraules als seus antecessors. Ha començat per Jordi Pujol, present a la cambra, de qui ha agraït que "en el seu moment confiés en una persona força desconeguda" i li atorgués una confiança que ha procurat "guanyar-se amb el temps". Pel que fa a Pasqual Maragall, ha destacat que va fer possible l'estatut, "un gran projecte que va crear una gran il·lusió i un horitzó nacional". A José Montilla li ha dit "de tot cor" que té i ha tingut una actitud "altament institucional" i que porta el relleu amb "dignitat". Mas ha destacat també "la relació sovintejada, cordial i propera" que han tingut al llarg de la legislatura.

El ple d'investidura va començar dilluns al matí, amb la presentació del programa de govern d'Artur Mas, que era el candidat proposat per la presidenta del Parlament. A la primera votació, necessitava la majoria absoluta per ser investit, però no la va assolir. A favor hi van votar els 62 diputats de CiU i en contra els 73 restants (els diputats del PSC, PPC, ICV-EUiA, ERC, SI i Ciutadans).
La segona votació, com la primera, ha estat pública per crida. Els secretaris primer i quart de la mesa, Jordi Cornet i Dolors Batalla, han llegit els noms dels diputats per ordre alfabètic, començant per l'assignat per sorteig i acabant pels membres del govern que són diputats i pels de la mesa.

Joaquim Nadal

El ple ha començat amb la intervenció del candidat, Artur Mas, que s'ha compromès a tenir "una actitud de pacte, de diàleg i de consens" amb els grups, com creu que es deriva del resultat de les eleccions. Després, ha estat el torn dels grups. El primer de pujar a la tribuna d'oradors ha estat Joaquim Nadal (PSC), que ha dit que l'abstenció del grup socialista a la investidura es devia a la "responsabilitat". "Queda clar que no el votarem, en facilitarem la investidura. No hi ha pacte de cap mena a partir de demà. Nosaltres serem oposició exigent", ha dit. A més, ha fet una crida al govern i a l'oposició a anar plegats i treballar per la recuperació econòmica i per tirar endavant la llei electoral.

Alícia Sánchez-Camacho

La presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, ha iniciat la seva intervenció amb el compromís d'exercir una "oposició forta, com es mereixen els catalans i les catalanes", i per això ha recordat al candidat que els tindrà "per a allò que toca". Camacho ha parlat de la necessitat d'obrir "una nova etapa", en què ha marcat diferents prioritats, com ara reduir l'atur a la meitat i crear un model "bilingüe" d'educació. "Volem un model d'educació d'excel·lència, que formi els individus en llibertat, no un model nacional", ha dit, mentre rebutjava la transició nacional a què es va referir Mas al discurs d'investidura de dilluns. "No torni a encetar unes relacions Catalunya-Espanya en què prevalgui més la tensió que no pas l'acord i el diàleg. La relació és d'anada i de tornada, i això implica que tornem a cercar les millors relacions amb Espanya".

Joan Herrera

Durant la seva intervenció, el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha justificat el vot contrari "per coherència amb el programa i per trajectòria", però li ha garantit que el seu grup li estendrà la mà en tot el que es refereixi a "l'avanç nacional". Herrera ha començat el discurs demanant unitat davant la sentència del Tribunal Suprem sobre el català a l'escola, coneguda ahir. "Som una nació i un sol poble i, per tant, la unitat és la millor solució contra la sentència", ha dit. Pel que fa al programa de govern, Herrera li ha demanat el compromís per evitar que el magatzem de residus nuclears no s'instal·li a Catalunya, una ponència conjunta per pactar mesures en contra de la corrupció, un pacte nacional contra el canvi climàtic i una política econòmica "al servei de la gent".

Joan Puigcercós

"Mà estesa i unitat, sí, però hem de saber per fer què", ha dit el president del grup d'ERC, Joan Puigcercós, que ha començat la seva intervenció parlant de la sentència del Tribunal Suprem. "Hi ha un escenari postsentència de l'estatut", ha dit, mentre advertia que aquestes sentències judicials "posen en risc el que s'ha construït durant trenta anys". Puigcercós ha reclamat una junta de portaveus per expressar el rebuig a la sentència i un treball conjunt per impulsar un nou marc, ja que "les velles fórmules no serviran i caldrà valentia, coratge, voluntat política per defensar-nos i canviar les coses".

Joan Laporta

El líder de Solidaritat Catalana per la Independència, Joan Laporta, ha justificat el seu vot contrari a la investidura de Mas perquè "no pensa treballar per fer de Catalunya un nou estat de la Unió Europea", perquè aprecien una manca de confiança del candidat en els catalans i una manca d'humilitat, de lideratge i d'independència. Laporta li ha criticat els objectius "instal·lats en la indefinició" i li ha demanat que tingui "respostes clares per a tots". Sobre el pacte fiscal, ha opinat que "no és una proposta clara, era un parany electoral" i ha vaticinat que no podrà prosperar.

Albert Rivera

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha mostrat disposat a arribar acords amb el nou govern en el capítol econòmic, la lluita contra la corrupció i la llei electoral. Pel que fa a l'acord d'investidura entre CiU i PSC, Rivera l'ha qualificat de "sociovergència 'de facto' en un document" que servirà només per a "l'estabilitat de partits i la Catalunya oficial". Sobre la sentència del Suprem, que avui ha centrat la major part d'intervencions, Rivera ha demanat que Mas l'acati i que, quan governi, incorpori el castellà i l'anglès com a llengües vehiculars a l'ensenyament per fer una "escola bilingüe". Pel líder de Ciutadans, la sentència ha deixat un dia "histèric per a alguns" i "històric per a uns altres".

Oriol Pujol

El darrer dels grups a intervenir ha estat Convergència i Unió. Pujol ha dit que CiU "es veu amb cor de presentar el seu programa sense renúncies" i ha cridat als grups a facilitar-li la investidura, perquè "cal atendre i entendre el missatge de les urnes". El president del grup parlamentari ha destacat la mà estesa de Mas: "No hi haurà cap grup d'aquesta cambra que hagi trobat un Artur Mas clavat en la intransigència". "No desaprofitin l'ocasió", ha dit Pujol, mentre es referia a la intervenció de Mas com "un oferiment perquè puguin estar orgullosos de formar part de l'equip que rema, sense renunciar a cap dels seus principis però remant".

Convidats

Des de les llotges han seguit el ple d'investidura els expresidents Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Joan Rigol; els vicepresidents tercer i quart de la mesa del Congrés dels Diputats, Jorge Fernández-Díaz i Jordi Jané; el secretari segon de la mesa del Senat, Jordi Casas; el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Joan Colom; el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Enric Marín; el vocal del Consell General del Poder Judicial i exvicepresident del Parlament, Ramon Camp; els diputats al Congrés o senadors Josep Antoni Duran i Lleida, Josep Sánchez Llibre, Àlex Sáez, Montserrat Candini, Josep Maldonado, Ramon Alturro i Jordi Vilajoana; els exconsellers Maria Eugènia Cuenca, Josep Grau, Carme-Laura Gil, Joaquim Molins i Narcís Oliveres, i la seva dona i els seus tres fills.