Notícies

El Parlament enllesteix les obres per adaptar l'accés al saló de sessions per a persones amb mobilitat reduïda

Dimarts, 7 de desembre de 2010. Palau del Parlament

Operaris enllestint els treballs als accessos del saló de sessions

Parlament de Catalunya. 2010

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

Les obres per adaptar l'accés en cadira de rodes al saló de sessions i els treballs per reforçar els fonaments dels despatxos de l'ala sud del Parlament estan pràcticament acabades i tots dos espais estaran a punt per a la sessió constitutiva que obrirà la IX legislatura.

Les obres a l'hemicicle van començar fa un mes i ja han eliminat totes les barreres arquitectòniques del saló, seguint el model existent per accedir tant a la tribuna de públic com a la resta d'espais del palau. D'aquesta manera, els diputats en cadira de rodes podran accedir-hi per mitjà de dues plataformes elevadores, una a cada costat del saló, que els situaran directament a l'escó que ocupin.

El canvi més innovador, però, és en el faristol, que manté l'aspecte original però s'ha habilitat per poder-hi intervenir des d'una cadira de rodes. D'entrada, s'han eliminat els graons que l'elevaven i a partir d'ara estarà a nivell de terra. La modificació principal, però, són quatre pistons que en regularan l'alçada. Així, quan l'intervinent vagi en cadira de rodes, el faristol baixarà i s'adaptarà a l'alçada. El sistema s'activarà per comandament a distància i permetrà que tots els diputats intervinguin en les mateixes condicions. El primer d'estrenar aquests canvis serà el diputat David Bonvehí (CiU).

Despatxos dels diputats

La nova legislatura també començarà amb la recuperació de l'ala sud de despatxos dels diputats, després d'acabar el gruix de les obres per reforçar-ne l'estructura. La disminució del nivell freàtic d'aquest terreny va obligar a desallotjar la zona, aleshores ocupada pels grups parlamentaris de CiU i el PPC i el grup mixt. En només quatre mesos, s'han desmuntat els compartiments dels despatxos, s'ha injectat formigó fins a setze metres de profunditat i s'han utilitzat quasi cent cinquanta metres d'acer per cosir les esquerdes de l'edifici. Ara encara es treballa a l'exterior, en l'anivellament del sòl, la col·locació de les lloses i el sistema de canalització de l'aigua, tot i que ja s'ha eliminat el risc d'esfondrament d'aquesta ala del palau.

La distribució definitiva dels espais per als grups parlamentaris l'haurà d'acordar les noves mesa i junta de portaveus del Parlament.

L'hemicicle al llarg de la història

L'actual saló de sessions havia de ser originàriament el saló del tron del Palau Reial que l'arquitecte modernista Pere Falqués projectava per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona a final del segle XIX. El 1932, però, va ser habilitat com a saló de sessions i moblat amb unes cadires disposades de manera similar a com ho estan al Parlament britànic, és a dir, en dues fileres per als grups, una davant de l'altra, i una altra filera tancant les dues anteriors per a la mesa.

Un any després, el decorador Santiago Marco en va modificar la disposició i el va transformar en un hemicicle amb vuitanta-cinc butaques entapissades amb vellut taronja i nou amb vellut vermell per al banc del govern. Darrere els escons dels representants parlamentaris es van construir dues llotges a banda i banda de l'hemicicle, amb baranes de marbre, destinades a acomodar-hi les personalitats amb invitació oficial. Al fons, en un espai més elevat, s'hi van posar bancs per a la premsa i el públic. Així era el Parlament durant la segona república. Amb la dictadura, el saló va quedar tancat i les portes d'accés laterals, tapiades. La resta d'espai del palau el va ocupar el Museu d'Art Modern.

L'any 1980, amb el Parlament restablert, el saló es va reobrir, i es van haver de col·locar bancs a l'espai entre les llotges per encabir-hi els cinquanta membres més de què constava la cambra restaurada. El 1986 la reforma es va completar, i els bancs es van convertir en butaques seguint la disposició en forma d'hemicicle, de manera que va ser necessari enretirar les llotges d'autoritats i personalitats i reduir l'espai per al públic.

Un dels canvis més significatius va ser l'arribada, el 1996, de les noves tecnologies amb la instal·lació, la tardor d'aquell any, del primer sistema de votació electrònica. Més tard, el 2002, es van instal·lar quatre càmeres per produir el senyal institucional de totes les sessions plenàries. Un any més tard, el 2003, es va modificar la bancada d'escons del govern, per encabir-hi una cartera més del nou executiu, i es va passar de setze a divuit.

Els darrers treballs per renovar el saló de sessions van ser abans de començar la VIII legislatura, quan es van canviar els escons per altres amb noves tecnologies incorporades i seguint criteris ergonòmics i de seguretat. El 2006, es van instal·lar noves xarxes informàtiques i elèctriques per poder treballar amb ordinador des de l'escó, un nou sistema de votació electrònic amb dues pantalles de visualització i un altre de megafonia amb altaveu i micròfon fix i abatible a cada escó. A més, es van instal·lar dues càmeres noves de televisió per al senyal institucional.