Notícies

El nou Parlament de la IX legislatura s'ha de constituir dins els vint dies hàbils següents a la celebració de les eleccions del 28 de novembre. El ple, que ha de convocar el president de la Generalitat en funcions, servirà perquè els cent trenta-cinc diputats ocupin per primer cop els escons i per escollir els membres de la nova mesa del Parlament.

Un cop constituïda la cambra, s'obre un termini màxim de deu dies hàbils perquè el president o la presidenta del Parlament convoqui el ple d'investidura de qui serà el 129è president de la Generalitat. La passada legislatura, després de les eleccions de l'1 de novembre del 2006, el ple de constitució va tenir lloc el divendres 17 de novembre del 2006 i el d'investidura els dies 23 i 24.

Abans del ple de constitució, els electes han de presentar al registre del Parlament la credencial expedida per la junta electoral provincial corresponent, que n'acredita l'elecció; han de jurar o prometre per escrit respectar la constitució i l'estatut, i han de lliurar una declaració d'activitats i una altra de béns.

A la declaració d'activitats, hi han de fer constar totes les activitats professionals, laborals o empresarials i si ocupen cap càrrec públic. Qualsevol canvi que es produeixi en aquesta declaració al llarg de la legislatura s'ha de comunicar al Parlament. Pel que fa a la declaració de béns, ha de contenir tot el patrimoni, és a dir, béns immobles, comptes corrents, accions, dipòsits bancaris o participacions empresarials. Els diputats també estan obligats a presentar, abans del 30 de juliol de cada any, la declaració de renda i de patrimoni. Quan acaben el mandat o perden la condició de diputat han de presentar una nova declaració de béns.

La declaració d'activitats és de caràcter públic, mentre que la de béns no ho és. Totes dues estan custodiades per la secretaria general de la cambra. Aquests documents s'han de destruir passats quatre anys de la pèrdua de la condició de diputat o diputada.

La constitució del Parlament

La sessió constitutiva obre la IX legislatura. En aquest primer ple, els diputats elegeixen el president o la presidenta de la cambra, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de nova mesa, el màxim òrgan de govern de la institució. Aquestes eleccions es fan per mitjà de votació secreta amb paperetes que els diputats dipositen dins una urna.

En una primera votació s'escull el president o la presidenta i surt elegit el diputat o la diputada que té el suport de la majoria absoluta, és a dir, un mínim de 68 dels 135 diputats. Si cap diputat no assoleix aquesta majoria, s'ha de repetir la votació entre els dos candidats que han aconseguit més suports i surt escollit el que obté més vots. A la votació per nomenar els vicepresidents primer i segon surten elegits els qui, per ordre correlatiu, obtenen més vots. Aquest mateix sistema se segueix per elegir els quatre secretaris de la mesa.

Abans d'acabar la sessió la nova mesa ocuparà el seu lloc a l'hemicicle i el nou president o presidenta s'adreçarà a tota la cambra i declararà constituït el nou Parlament.

La investidura del president de la Generalitat

Després del ple de constitució, el primer que hauran de fer els nous diputats és escollir, d'entre els seus membres, el que serà el nou president o presidenta de la Generalitat. Correspon al president o a la presidenta del Parlament proposar a la cambra un candidat per presidir la Generalitat i convocar el ple d'investidura. Abans, però, ha d'obrir consultes amb els líders dels partits amb representació parlamentària per saber quin d'ells compta amb el suport necessari per poder ser elegit president de la Generalitat.

La investidura com a president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra. Si el candidat no assoleix aquest suport, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat i a una segona votació, en què serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Si un cop fetes totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, es tramitaran successives propostes amb el mateix procediment. Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat no és elegit, el Parlament s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Aquest és un supòsit que no s'ha donat mai des del restabliment de la cambra l'any 1980.