Notícies

Aquest diumenge, 28 de novembre, 5.363.356 catalans són cridats a les urnes per escollir els cent trenta-cinc diputats que integraran el Parlament de la IX legislatura i que hauran d'escollir el president o la presidenta de la Generalitat. Els nous diputats poden sortir de les 114 candidatures que concorren a les eleccions, 44 llistes més que als comicis anteriors (29 a Barcelona i a Lleida, 30 a Tarragona i 26 a Girona).

D'acord amb la legislació vigent, són electors els ciutadans de Catalunya majors d'edat que estan en ple ús dels seus drets civils i polítics. La xifra supera de 42.719 el cens electoral dels anteriors comicis, celebrats el dimecres 1 de novembre del 2006, el que representa un increment del 0,8 per cent. Del total d'electors, 3.900.846 resideixen la circumscripció de Barcelona; 540.840 a Tarragona; 486.675 a Girona; 301.189 a Lleida i 133.806 a l'estranger, la qual cosa representa un 23 per cent més que ara fa quatre anys. Entre els ciutadans cridats a votar hi han 232.126 joves que ho podran fer per primera vegada en unes eleccions al Parlament.

Els 2.721 col·legis electorals de Catalunya obriran les portes diumenge a les nou del matí i romandran oberts fins a les vuit del vespre, quan tancaran i s'iniciarà el recompte dels vots.

Sistema electoral

Les eleccions són per sufragi universal lliure, igual, directe i secret. El sistema electoral és de representació proporcional, és a dir, ha de reflectir adequadament el cens electoral de totes quatre circumscripcions.

A falta d'una llei electoral de Catalunya, l'estatut manté la vigència de la disposició transitòria quarta de l'estatut del 1979, que fixa en cent trenta-cinc el nombre de diputats i estableix que les quatre circumscripcions electorals són les quatre províncies catalanes. Així, s'escolliran 85 diputats per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida. Pel que fa a la resta de regulació electoral, s'aplica la mateixa llei que a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats, és a dir, la llei orgànica del règim electoral general.

Aquesta llei estableix el llindar del 3 per cent dels vots vàlids emesos en la circumscripció corresponent com a percentatge mínim perquè les candidatures puguin obtenir representació parlamentària.

Per convertir els vots en escons s'aplica la fórmula d'Hondt, que funciona de la següent manera: en una columna s'ordenen de major a menor el nombre de vots obtinguts per cadascuna de les candidatures que hagin superat la barrera del 3 per cent del total de vots per circumscripció.

Seguidament i en columnes successives, es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins al nombre d'escons en disputa. Els escons s'atribueixen a les candidatures que obtinguin els quocients més grans per ordre decreixent.

Resultat de les eleccions del 2006

Les passades eleccions al Parlament es van celebrar un dimecres festiu, l'1 de novembre del 2006, en què van votar el 56,04 per cent dels 5.321.274 ciutadans amb dret a vot. Va ser la segona participació més baixa de la història, només per darrera dels comicis del 1992. El 1980, a les primeres eleccions del Parlament restaurat, la participació va ser del 61,64 per cent; el 1984, es va registrar la més alta, del 64,36 per cent; el 1988, va ser del 59,37 per cent; el 1992, del 54,87 per cent, la més baixa; el 1995, del 63,64 per cent; el 1999, del 59,20 per cent; i el 2003, del 62,54 per cent.

Als passats comicis van votar 2.982.108 persones. De les paperetes dipositades a les urnes, un 97,52 per cent van anar a parar a candidatures (2.908.290 vots), un 2,02 per cent van ser vots en blanc (60.244 vots) i un 0,46 per cent van ser declarats nuls (13.574 vots).

Convergència i Unió va ser la llista més votada amb 935.756 vots i 48 diputats; el Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi va obtenir 796.173 vots i 37 diputats; Esquerra Republicana de Catalunya, 416.355 vots i 21 diputats; el Partit Popular de Catalunya, 316.222 vots i 14 diputats; Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, 282.693 vots i 12 diputats i Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, 89.840 vots i 3 diputats.

Escrutini general i proclamació dels diputats electes

Un cop tancats els col·legis electorals, a les vuit del vespre, es farà l'escrutini dels vots. Els resultats provisionals és previst que es donin a conèixer el mateix diumenge a la nit, però cal un seguit de passos abans no es publiquin de manera oficial. El primer, l'escrutini general a càrrec de les juntes electorals provincials (JEP), es farà entre l'1 i el 4 de desembre. Si no hi ha reclamacions ni recursos, les JEP proclamarà els electes a partir del dia 4, i a partir del dia 5 es publicaran els resultats al 'Diari Oficial de la Generalitat'.

Els electes accedeixen al ple exercici de la seva condició de diputats un cop han presentat al registre del Parlament la credencial expedida per la junta electoral corresponent, han fet, per escrit, el jurament o promesa de respectar la constitució espanyola i l'estatut de Catalunya, i han lliurat la declaració d'activitats professionals i de béns. Aquest procés s'inicia després de la proclamació oficial dels electes per les JEP.

Constitució del Parlament

El Parlament de la IX legislatura s'ha de constituir dins els vint dies hàbils següents a la celebració de les eleccions i l'ha de convocar el president de la Generalitat en funcions. Serà el primer ple de la IX legislatura i, com a tal, serà el primer en què els nous diputats ocupin els 135 escons.

En la sessió constitutiva els diputats elegeixen la nova mesa amb els vots secrets que dipositen en una urna. Els crida a votar la mesa d'edat, presidida pel diputat de més edat i assistit pels dos més joves. En la primera votació elegeixen el president, que ha d'obtenir la majoria absoluta o, en cas que no l'assoleixi, majoria simple en una segona votació. A continuació, elegeixen els dos vicepresidents i, finalment, els quatre secretaris. Abans d'acabar la sessió la nova mesa ocuparà el seu lloc a l'hemicicle i el nou president o presidenta s'adreçarà a tota la cambra, declararà constituït el nou Parlament i aixecarà la sessió.

Investidura del president de la Generalitat

Després del ple de constitució, el primer que hauran de fer els nous diputats és escollir, entre els seus membres, el que serà el nou president o presidenta de la Generalitat. El ple d'investidura s'ha de celebrar dins un termini màxim de deu dies hàbils des de la constitució del Parlament.
Correspon al president del Parlament proposar a la cambra un candidat per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d'investidura dins el termini esmentat. Abans, però, ha d'obrir consultes amb els líders dels partits amb representació parlamentària per saber quin d'ells compta amb el suport necessari per poder ser elegit president de la Generalitat.

La investidura com a president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d'un mínim de 68 dels 135 diputats. Si el candidat no assoleix aquest suport, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat i a una segona votació, en què serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Si una vegada efectuades totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, es tramitaran successives propostes amb el mateix procediment. Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat no és elegit, el Parlament s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Aquest és un supòsit que no s'ha donat mai des del restabliment de la cambra l'any 1980.

Calendari de constitució i investidura del 2006

El procés de constitució i investidura després de les passades eleccions, celebrades el dimecres 1 de novembre de 2006, va ser el següent: la constitució del Parlament de la VIII legislatura es va fer el divendres 17 de novembre de 2006 i la investidura de José Montilla com a 128è president de la Generalitat va tenir lloc el 23 i el 24 de novembre de fa quatre anys.