Notícies

La UNESCO ha decidit avui, durant la cinquena sessió del comitè intergovernamental per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, que té lloc a Nairobi, incloure els castells en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

A l'acte hi era present una delegació catalana encapçalada pel president, Ernest Benach, i el conseller de cultura i mitjans de comunicació, Joan Manuel Tresserras, i de què també formaven part els membres de la comissió Castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat, integrada pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella, l'editor de la revista 'Castells', Jordi Roigé, i el cap del departament de patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.

En el discurs davant els membres del comitè, Benach ha destacat que "avui és un gran dia per als castells, per als castellers i per a tothom que admiri aquesta tradició cultural viva. Els catalans ens sentim orgullosos que les nostres aportacions al conjunt de la humanitat siguin úniques, originals, enriquidores, creatives i arrelades a la tradició, però alhora vives i amb la mirada posada en el futur". Així mateix, ha argumentat que "en un món cada vegada més individualista, els castells requereixen la conjunció d'un seguit de valors, com la solidaritat, la integració, la cultura de l'esforç i l'acceptació de les persones pel que són. No hi són importants ni la condició social, ni el color de la pell, ni l'edat, ni el gènere. El que hi importa és el treball en equip, la perseverança, l'enginy, la valentia".

D'altra banda, Tresserras ha destacat que "la declaració és un reconeixement internacional molt important per a la cultura catalana i per al món casteller en particular. Aquest reconeixement ens referma la singularitat i ens fa més universals." A més, ha explicat que la declaració és el resultat de la feina intensa de la comissió impulsora, però sobretot de l'esforç i la dedicació de tot el món casteller. "Els castellers són una bona síntesi de valors associats a l'esforç, la cooperació entre persones diverses i la confiança en els altres. La nostra cultura popular és plena de tresors llegats per generacions de gent senzilla i treballadora, però els castells tenen una intensitat i una espectacularitat que els fa universalment impactants i carregats d'emoció. A partir d'avui, a més de ser patrimoni dels catalans i les catalanes, són patrimoni de la humanitat", ha raonat.

Botella ha explicat que la declaració "és la culminació de la progressió que els castells han seguit els darrers anys i alhora un punt de partida per encarar els reptes de futur", i ha assegurat que aquest reconeixement "servirà tant per augmentar l'interès pels castells com per reforçar les colles i augmentar el nombre de seguidors".

Valoració de la UNESCO

En la valoració de la candidatura la UNESCO destaca que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació, i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat", que la seva inclusió a la llista "pot promoure el patrimoni cultural immaterial de manera que reforci la cohesió social i fomenti el respecte pel diàleg cultural i la creativitat humana" i que la candidatura ha estat elaborada mitjançant un procés de consulta i cooperació amb els castellers.

La candidatura va rebre el suport unànime del Parlament amb una resolució aprovada l'11 de juny de 2008. Posteriorment, una comissió integrada per representants del departament de cultura i mitjans de comunicació, de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i de la revista 'Castells' va presentar la documentació requerida a la seu de la UNESCO, a París.

Aquesta documentació incloïa informació en català, castellà, anglès i francès sobre diversos aspectes dels castells: què són, la seva història, el funcionament d'una actuació castellera, la indumentària, els tipus de castells, els castells com a element d'integració, els valors que comporten, la seva evolució i actualitat i l'organització de les colles. La comissió també va aportar mesures per a la difusió i salvaguarda dels castells, a més d'un complet conjunt de diverses publicacions i fotografies i un documental.

Els altres reconeixements del patrimoni català

La Patum de Berga és l'únic precedent català a la llista del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO (2005), però la del patrimoni mundial inclou diverses obres d'Antoni Gaudí (1984 i 2005), el Monestir de Poblet (1991), el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau, a Barcelona (1997), els jaciments d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península ibèrica (1998), el conjunt arqueològic de Tarragona (2000) i les esglésies romàniques de la vall de Boí (2000).

La llista del patrimoni immaterial

La llista del patrimoni immaterial de la humanitat, que ja inclou 166 elements d'arreu del món, s'ampliarà arran d'aquesta cinquena sessió del comitè, que aquesta vegada ha valorat quaranta-set candidatures.

Per poder ser inscrits, els elements s'han d'adequar a una sèrie de criteris, entre els quals contribuir a donar a conèixer el patrimoni cultural immaterial de la humanitat i afavorir la consciència de la seva importància.

Adoptada el 2003 i ratificada per 132 estats, la convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial promou la protecció d'elements com les tradicions, les expressions orals, les arts de l'espectacle, les pràctiques socials, les celebracions i els rituals festius, els coneixements i les pràctiques relacionats amb la natura i l'univers o les tècniques artesanals tradicionals. Es considera que aquests elements constitueixen un patrimoni viu que, transmès de generació en generació, aporta a les comunitats un sentiment d'identitat i continuïtat essencial per al respecte de la diversitat cultural i la creativitat.

Els castells

Els castells són unes de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d'Europa, amb més de dos-cents anys d'antiguitat. Aquestes torres humanes poden arribar a tenir deu pisos i es fan en un entorn festiu. Actualment, a Catalunya hi ha prop de 7.000 castellers agrupats en una seixantena de colles, que cada any aixequen 16.000 torres aproximadament.

Les colles estan formades per centenars de persones de tots dos gèneres i de totes les edats i condicions socials. Un dels seus trets identificadors és la indumentària, especialment el color de la camisa, sovint relacionat amb elements de la localitat a què pertanyen. Una altra peça important és la faixa, element que procedeix del medi rural i que serveix per protegir l'esquena i fer d'escala als castellers que pugen als pisos superiors. Els pantalons sempre són llargs i blancs.

Pel que fa a l'estructura, la pinya és el conjunt de persones que serveixen de suport al castell envoltant-lo des de baix; el folre és el grup de castellers sobre la pinya; el tronc és l'estructura de la torre a partir del segon nivell, i el componen les persones més adients per a cada pis, generalment homes corpulents als inferiors i nois o noies més joves i lleugers als superiors. El pom de dalt, és a dir, els tres pisos superiors, sempre l'integren, independentment del tipus de castell, dos nens a l'antepenúltim pis, un altre al penúltim i l'enxaneta dalt de tot.

Els castells han esdevingut un fenomen mundial, i, per tant, un referent de la cultura catalana al món. A més, són una tradició sòlidament arrelada a la societat i culturalment transcendent, un fenomen plàstic d'una gran bellesa que transmet emoció i una eina d'integració per a les persones nouvingudes.