El Parlament començarà la VIII legislatura amb l'hemicicle renovat, amb escons nous i adaptat a les noves tecnologies per tal de facilitar la feina dels diputats i les diputades de la cambra.
Aquestes obres, que van començar l'agost, estan ja molt avançades i totes les millores seran plenament operatives per a la sessió constitutiva de la cambra, que s'ha de fer dins els vint dies següents a la celebració de les eleccions.
Les millores inclouen la instal·lació d'una xarxa informàtica, una nova xarxa elèctrica, un nou sistema de votació electrònica, un nou sistema de megafonia i la ubicació de dues noves càmeres de televisió per al senyal institucional. A més d'aquestes millores tecnològiques, s'han substituït els escons actuals per altres d'ergonòmics i s'ha canviat tota la moqueta. Totes aquestes millores, que es fan mantenint l'estètica actual, tenen un pressupost d'1.779.159 euros.
Millores tecnològiques
Després que el 2004 s'instal·lés al Saló de Sessions un sistema de comunicació wifi, la millora tecnològica principal s'ha produït en el cablejat dels escons -amb més de 12.000 metres de cable elèctric i de xarxa- perquè els diputats hi puguin connectar els seus ordinadors portàtils, amb els consegüents beneficis d'una connexió fixa quan hi ha molts usuaris connectats.
D'altra banda, els membres de la Mesa disposaran de punts de treball fixos a la taula de presidència, amb un ordinador integrat que els permetrà connectar-se a la xarxa i tenir un control audiovisual de les votacions. També podran veure per aquesta pantalla el senyal institucional de realització del ple.
Els marcadors de votació seran igualment substituïts. Els resultats de les votacions es podran veure ara en dues pantalles de plasma que estaran ubicades en l'espai que ocupen els plafons de votació. Aquestes pantalles, a més de reflectir l'arc de resultats després d'una votació, permetran també veure el senyal institucional de realització del ple, els temps d'intervenció de què disposen els diputats i, fins i tot, la projecció d'imatges o presentacions en suport informàtic per part dels diputats si en algun debat en fos necessari l'ús.
El sistema de votació també s'ha renovat per complet, de manera que s'ha substituït el sistema electrònic que funcionava des de fa deu anys i que ja havia quedat obsolet.
Així mateix, les obres de millora han suposat una modernització del sistema de megafonia de l'hemicicle. Cada escó disposa d'un altaveu, i els micròfons seran fixos i abatibles, de manera que els diputats no els hauran d'agafar amb la mà durant les intervencions. Al banc del govern també es renoven els micròfons, tot i que aquests continuaran sent de mà per permetre al president de la Generalitat i als consellers girar-se per adreçar-se al diputat interpel·lant.
Escons ergonòmics
Pel que fa als escons, s'han renovat tots per adequar-los a criteris ergonòmics i de seguretat. Els nous seients són més amples i confortables, i la tapisseria, que manté el color original granatós, és feta de tela ignífuga i transpirable.
Es dóna la circumstància que els primers vuitanta-cinc escons que segueixen els del banc del govern eren de motlles originals del 1934. Els calaixos de què disposen els diputats sota els seus escons també s'han renovat i són més amples per poder-hi encabir maletins o portàtils amb comoditat. Finalment, també s'ha renovat tota la moqueta del Saló.
L'hemicicle al llarg de la història
L'actual Saló de Sessions havia de ser originàriament el Saló del Tron del Palau Reial, que l'arquitecte modernista Pere Falqués projectava per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona al final del segle XIX. El 1932, però, va ser habilitat com a saló de sessions i moblat amb unes cadires disposades de manera similar a com ho estan en el Parlament anglès, és a dir, en dues fileres per als grups, una davant de l'altra, i una altra filera tancant les dues anteriors per a la mesa.
Un any després, el decorador Santiago Marco en va modificar la disposició i el va transformar en un hemicicle amb vuitanta-cinc butaques entapissades de vellut taronja i nou de vellut vermell per al banc del govern. Darrere els escons dels representants parlamentaris es van construir dues llotges a banda i banda de l'hemicicle, amb baranes de marbre i destinades a acomodar-hi les personalitats amb invitació oficial. Al fons, en un espai més elevat, s'hi van posar bancs per a la premsa i el públic. Així era el Parlament durant la Segona República. Després va quedar tancat i les portes d'accés laterals van quedar tapiades. L'espai inhàbil que en va restar el va ocupar el Museu d'Art.
L'any 1980, amb el Parlament restablert, el Saló es va reobrir, i es van haver de col·locar bancs a l'espai entre les llotges per encabir-hi els cinquanta membres més de què constava la cambra restaurada. El 1986 la reforma es va completar, i els bancs es van convertir en butaques que seguien la disposició en forma d'hemicicle, de manera que va ser necessari enretirar les llotges d'autoritats i personalitats i reduir l'espai per al públic.
Els darrers anys l'hemicicle ha sofert algunes modificacions més amb l'objectiu d'adaptar-lo a les noves tecnologies: la tardor del 1996 s'hi va instal·lar un sistema de votació electrònica, i el 2002, quatre càmeres per produir el senyal institucional de les sessions plenàries. L'estructura del banc del govern va ser modificada el 2003 per encabir-hi una cartera més del nou executi. L'hemicicle del Parlament té 146 butaques, de les quals divuit corresponen als bancs del govern, a més de les set cadires corresponents als membres de la Mesa.