Aquest dimecres, 1 de novembre, dia de Tots Sants, un total de 5.320.637 catalans estan cridats a les urnes per escollir els 135 diputats que integraran el Parlament de la VIII legislatura i que hauran d'escollir el nou president de la Generalitat. Aquestes són les segones eleccions al Parlament que no es fan en diumenge. Les primeres eleccions, el 20 de març de 1980, es van fer un dijous.
D'acord amb la legislació electoral, són electors els ciutadans de Catalunya majors d'edat que estan en ple ús dels seus drets civils i polítics. Els electors residents a Catalunya són 5.211.786, dels quals 3.908.815 són de la circumscripció de Barcelona, 475.823 de la de Girona, 300.777 de la de Lleida i 526.371 de la de Tarragona. Els electors residents a l'estranger són 108.851.
Els 2.689 col·legis electorals, amb un total de 8.315 meses, obriran les portes a les nou del matí del dia de Tots Sants, i els electors podran exercir el seu dret a vot des d'aquesta hora fins a les vuit del vespre, que és l'hora que els col·legis tancaran i a partir de la qual començarà el recompte de vots.
En aquestes eleccions s'hi presenten 70 candidatures, 18 per cadascuna de les circumscripcions de Barcelona, Girona i Tarragona, i 16 per la de Lleida.
Sistema electoral
Les eleccions són per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. El sistema electoral és de representació proporcional, és a dir que ha de reflectir adequadament el cens electoral de totes quatre circumscripcions.
A falta d'una llei electoral de Catalunya, el nou Estatut manté la vigència de la disposició transitòria quarta de l'Estatut de 1979, que fixa en 135 el nombre de diputats i estableix que les circumscripcions electorals són les quatre províncies catalanes i que s'han d'elegir 85 diputats per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona. Pel que fa a la resta de la regulació electoral, s'aplica la mateixa llei que en les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats, és a dir, la Llei orgànica del règim electoral general.
Aquesta Llei estableix que perquè les candidatures puguin obtenir representació parlamentària han de superar la barrera mínima del 3 per cent dels vots vàlids emesos en la circumscripció corresponent. Per convertir els vots en escons s'aplica la fórmula d'Hondt.
La fórmula d'Hondt s'aplica de la següent manera: en una columna s'ordenen de major a menor el nombre de vots obtinguts per cadascuna de les candidatures que hagin superat la barrera del 3 per cent del total de vots de la circumscripció. Seguidament, i en columnes successives, es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins al nombre dels escons en disputa. Els escons s'atribueixen a les candidatures que obtinguin els cocients més grans seguint un ordre decreixent.
Resultats de les eleccions de 2003
Les passades eleccions al Parlament van ser el 16 de novembre de 2003. Amb un cens electoral de 5.307.837 persones, van exercir el dret a vot 3.319.276 electors. És a dir, la participació va ser d'un 62,54 per cent, la tercera més alta de les set eleccions al Parlament fetes fins al moment. El 1980 la participació va ser del 61,34 per cent; el 1984, del 64,36 per cent; el 1988, del 59,37 per cent; el 1992, del 54,87 per cent; el 1995, del 63,64 per cent, i el 1999, del 59,20 per cent.
Del total de 3.319.276 vots emesos el 2003, 3.280.271 van ser per a les candidatures presentades, 30.212 electors van votar en blanc i els vots nuls van ser 8.793.
El PSC-CpC va aconseguir 42 diputats (1.031.454 vots); CiU, 46 (1.024.425 vots); ERC, 23 (544.324 vots); el PPC, 15 (393.499 vots), i ICV-EA, 9 (241.163 vots).
Escrutini general i proclamació dels diputats electes
Un cop tancats els col·legis electorals, es farà l'escrutini provisional. Aquest resultat se sabrà la mateixa nit de l'1 de novembre. Però abans que els resultats no siguin oficials s'han d'acomplir un seguit de passos: l'escrutini general per part de les juntes electorals provincials (JEP), a partir del 4 de novembre; la possibilitat de presentar reclamacions; la resolució d'aquestes reclamacions per part de la JEP, i la presentació de recursos contra aquestes resolucions, que han de ser resolts per la Junta Electoral Central.
La proclamació per part de les juntes electorals provincials dels 135 diputats electes es podrà fer a partir del 6 de novembre en el cas que no hi hagi cap recurs o a partir el 16 de novembre si se'n presenten. Un dia després s'ha d'enviar l'acta de proclamació d'electes al Parlament i a la Junta Electoral Central i s'han de publicar els resultats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Constitució del Parlament
El Parlament sorgit de les eleccions de l'1 de novembre s'ha de constituir dins els vint dies següents a la celebració dels comicis, és a dir que el termini per fer-ho acaba el 21 de novembre. Correspon al president de la Generalitat en funcions, Pasqual Maragall, convocar els 135 diputats electes a la sessió constitutiva. En cas que no fos dictat el decret de convocatòria, la legislació vigent estableix que el Parlament s'ha d'autoconstituir a les deu del matí del vint-i-cinquè dia següent a la celebració de les eleccions.
En aquesta primera sessió els diputats ocupen per primer cop els seus escons a l'hemicicle. Aquesta sessió és presidida pel diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s'anomena la «mesa d'edat». En aquesta sessió s'elegeix el president, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la Mesa. Tot seguit, el diputats elegits per a aquests càrrecs ocupen els seus llocs respectius al Saló de Sessions i el president s'adreça a tota la cambra, declara constituït el Parlament i aixeca la sessió.
Investidura del president de la Generalitat
El primer que ha de fer el nou Parlament és elegir entre els seus membres el nou president de la Generalitat. El Ple d'investidura s'ha de fer dins els deu dies següents a la constitució del Parlament.
Correspon al president del Parlament proposar a la cambra un candidat per a la presidència de la Generalitat i convocar el Ple d'investidura dins el termini esmentat. Abans, però, ha d'obrir consultes amb els líders dels partits amb representació parlamentària per saber quin d'ells compta amb el suport necessari per poder ser elegit president de la Generalitat.
La investidura com a president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d'un mínim de 68 dels 135 diputats. Si el candidat no assoleix aquest suport, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat i a una segona votació, en la qual serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.
Si una vegada efectuades totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, es tramitaran successives propostes amb el mateix procediment. Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat no és elegit, el Parlament s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es pugin fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Aquest és un supòsit que no s'ha donat mai des del restabliment del Parlament l'any 1980.