Notícies

El president de la Generalitat, José Montilla, ha dissolt avui el Parlament de la VIII legislatura i ha convocat eleccions per al pròxim 28 de novembre, segons el decret de convocatòria d'eleccions i de dissolució del Parlament signat ahir pel president i que avui ha entrat en vigor un cop publicat al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya'.

El Parlament que avui queda dissolt va sorgir de les eleccions de l'1 de novembre de 2006 i es va constituir el 17 de novembre, amb la reelecció d'Ernest Benach com a president i l'elecció dels altres membres de la mesa. El 24 de novembre el Parlament va investir José Montilla 128è president de la Generalitat, que va prendre possessió del càrrec el 28 de novembre.

La legislatura va començar i ha acabat amb sis grups parlamentaris: CiU amb 48 diputats, PSC-CpC amb 37; ERC amb 21; PPC amb 14; ICV-EUiA amb 12, i el grup mixt amb 3, de Ciutadans.

De la constitució a la dissolució, la legislatura ha durat tres anys, deu mesos i dinou dies. En aquest temps s'han aprovat 97 lleis, i ha estat la segona legislatura amb més activitat legislativa després de la VI, en què es van aprovar 107 lleis. A més, la cambra ha convalidat 8 decrets llei i ha aprovat 766 resolucions i 75 mocions.

L'hemicicle ha fet 86 plens, amb un total de 850 hores de sessió, en què, durant les sessions de control, el president de la Generalitat ha respost 390 preguntes i els consellers, 416. Les comissions han fet 916 sessions amb un total de 2.083 hores de treball.

La VIII legislatura va començar amb 87 diputats i 48 diputades, cinc dones més que la legislatura anterior, el que representa un 35,5 per cent de la cambra. Cal tenir present l'increment de diputades que hi ha hagut a l'assemblea legislativa. A la I legislatura van entrar 7 diputades (5,2 per cent), a la II, 11 (8.1 per cent), a la III, 14 (10,4 per cent), a la IV, 17 (12,6 per cent), a la V, 20 (14,8 per cent), a la VI, 32 (23,7 per cent) i a la VII, 43 (31,8 per cent).

Només 23 continuen de diputats

La majoria dels 135 diputats (112) han acabat avui el mandat. Només el president de la cambra i 22 diputats més continuen essent parlamentaris fins a la constitució del Parlament que surti de les eleccions. Aquests 23 diputats integren la diputació permanent, òrgan que vetlla pels poders de la cambra en aquest període entre legislatures i que té, entre les seves funcions, acordar la compareixença del govern davant fets d'especial importància, exercir el control dels decrets llei i de la legislació delegada, i autoritzar, per majoria absoluta, suplements de crèdit o crèdits extraordinaris per raó d'urgència davant, per exemple, d'una catàstrofe.

La mesa de la diputació permanent, la formen Ernest Benach, president; Higini Clotas, vicepresident primer; Lluís Maria Corominas, vicepresident segon; Jordi Miralles, secretari primer, i Antoni Castellà, secretari segon. Els altres membres són Artur Mas, Oriol Pujol, Josep Maria Pelegrí, Felip Puig, Francesc Homs, Marta Llorens (CiU); Manuela de Madre, Miquel Iceta, Joan Ferran, Lídia Santos, Núria Segú (PSC); Joan Puigcercós, Anna Simó, Patrícia Gomà (ERC); Daniel Sirera, Dolors Montserrat (PPC); Jaume Bosch (ICV-EUiA), i Albert Rivera (grup mixt).

L'activitat legislativa

El desenvolupament de l'estatut, el nou sistema de finançament, la sentència del Tribunal Constitucional que ha retallat part de la nostra norma bàsica, la crisi econòmica i les polítiques socials han centrat el debat polític entre govern i oposició durant aquests darrers anys. Pel que fa l'activitat legislativa, la primera de les 97 lleis aprovades pel Parlament de la VIII legislatura va ser la del Consell de Relacions Laborals i la darrera ha estat la llei que regula els correbous. Precisament els correbous i la llei aprovada abans de l'estiu per prohibir les curses de toros a Catalunya han estat uns dels temes de debat polític i social que també han centrat els darrers mesos de la legislatura.

Els representants del poble de Catalunya han avançat en l'aprofundiment i el desenvolupament de l'autogovern i han aprovat, entre altres, lleis com la de vegueries, la de consultes populars per via de referèndum, la de creació de l'Agència Tributària, la del Consell de Garanties Estatutàries, la de l'Oficina Antifrau, la del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, i les actualitzacions de les lleis del Síndic de Greuges i de la Sindicatura de Comptes. A més d'aprovar els pressupostos de la Generalitat per a quatre exercicis, la cambra també ha tirat endavant lleis amb un marcat caràcter social, com la d'educació, la de serveis socials, la del dret de l'habitatge, la de salut pública, la de centres de culte, i altres amb un gran debat com la del cinema i la de creació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Els sis grups parlamentaris van intentar, sense èxit, començar l'elaboració de la llei electoral, una de les grans mancances de l'arquitectura institucional de Catalunya.

El saló de sessions ha acollit cinc debats monogràfics. El primer va ser sobre el desplegament de l'estatut i el darrer sobre la sentència del Tribunal Constitucional que el retallava. Els altres plens específics han estat sobre el model de finançament, la crisi econòmica i la situació del món agrari.

En aquests quasi quatre anys la cambra ha constituït dues comissions d'investigació, la primera sobre l'incendi forestal d'Horta de Sant Joan, en què van morir cinc bombers, i la segona sobre el saqueig del Palau de la Música Catalana confessat pels qui van ser-ne els màxims responsables, Fèlix Millet i Jordi Montull.

Les ILP es continuen tramitant

Amb la dissolució del Parlament decauen els projectes i les proposicions de llei que s'estaven tramitant i només continuaran la tramitació la pròxima legislatura tres iniciatives legislatives populars: la que proposa una llei electoral per a Catalunya, la de mesures urgents per a l'habitatge, i la de mesures per a la conciliació de la vida laboral i la familiar i la lluita contra la violència de gènere i l'assetjament laboral a les administracions.
En total han decaigut 8 projectes de llei, el darrer dels quals, presentat pel govern el 27 de setembre, és el que fa referència a una nova ciutadania i a la igualtat efectiva de dones i homes. Els altres projectes de llei que no han acabat la tramitació i han decaigut són el de jocs i apostes, el de regulació del recurs de cassació en matèria de dret civil, el de protecció civil, el de l'Agència per la Qualitat del Sistema Universitari, el de modificació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el del protectorat respecte a les fundacions i el de mesures en matèria d'ocupació pública. Pel que fa a les proposicions de llei, n'han decaigut 13 de presentades per CiU, 6 pel PPC, 1 de ponència conjunta per elaborar la llei sobre el règim especial de la Vall d'Aran, i una altra impulsada pel síndic d'Aran.

La resta d'iniciatives parlamentàries -com ara propostes de resolució, sol·licituds d'informació i de compareixences, preguntes al govern- també decauen. En canvi, reprendran la tramitació la pròxima legislatura els informes enviats per la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges, les iniciatives dels ciutadans davant la comissió de peticions i les proposicions de llei enviades al Congrés dels Diputats. Les actuacions del Parlament amb motiu de recursos d'inconstitucionalitat contra lleis de la cambra també continuen els tràmits.

Sistema electoral

Per elegir els 135 diputats del Parlament, els electors catalans estan cridats per novena vegada a les urnes el pròxim diumenge 28 de novembre. Totes les eleccions s'han fet en diumenge, excepte les darreres, que es van fer l'1 de novembre de 2006, dia de Tots Sants, festiu que es va escaure en dimecres. Les primeres eleccions van ser el 20 de març de 1980, i les següents el 29 d'abril de 1984, el 29 de maig de 1988, el 15 de març de 1992, el 19 de novembre de 1995, el 17 d'octubre de 1999 i el 16 de novembre de 2003.

Les eleccions són per sufragi universal lliure, igual, directe i secret. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya.

Com que no hi ha llei electoral de Catalunya, el nou estatut manté la vigència de la disposició transitòria quarta de l'estatut del 1979, que fixa en 135 el nombre de diputats, estableix que les circumscripcions electorals són les quatre províncies de Catalunya i que s'han d'elegir 85 diputats per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona. Pel que fa a la resta de la regulació electoral, s'aplica la mateixa llei que a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats, és a dir, la llei orgànica del règim electoral general.

Aquesta llei estableix que perquè les candidatures puguin obtenir representació parlamentària han de superar la barrera mínima del 3 per cent dels vots vàlids emesos en la circumscripció corresponent. Per convertir els vots en escons s'aplica la fórmula d'Hondt.

Constitució del Parlament

El Parlament sorgit de les eleccions del 28 de novembre s'ha de constituir dins els vint dies següents a la celebració dels comicis. Correspon al president de la Generalitat en funcions convocar els 135 diputats electes a la sessió constitutiva.

En aquesta primera sessió els diputats ocupen per primer cop els seus escons a l'hemicicle. La reunió és presidida pel diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s'anomena 'mesa d'edat'. En aquesta sessió s'elegeix el president, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la mesa. Tot seguit, el diputats elegits per a aquests càrrecs ocupen els seus llocs respectius al saló de sessions i el president s'adreça a tota la cambra, declara constituït el Parlament i aixeca la sessió.

Investidura del president de la Generalitat

El primer que ha de fer el nou Parlament és elegir entre els seus membres el nou president de la Generalitat. El ple d'investidura s'ha de fer dins els deu dies següents a la constitució del Parlament.

Correspon al president del Parlament proposar a la cambra un candidat per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d'investidura dins el termini esmentat. Abans, però, ha d'obrir consultes amb els líders dels partits amb representació parlamentària per saber quin d'ells compta amb el suport necessari per poder ser elegit president de la Generalitat.

La investidura com a president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d'un mínim de 68 dels 135 diputats. Si el candidat no assoleix aquest suport, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat i a una segona votació, en què serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Si una vegada fetes totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, es tramitaran propostes successives amb el mateix procediment. Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura no és elegit cap candidat, el Parlament s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es pugin fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Aquest és un supòsit que no s'ha donat mai des del restabliment del Parlament l'any 1980.