Notícies

La llei que blinda els correbous i limita aquesta tradició a més de trenta municipis ha estat l'última aprovada pel Parlament aquesta VIII legislatura. En la sessió d'avui el ple també ha aprovat les lleis de l'aranès, de l'Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya i de polítiques de joventut, i el president de la Generalitat ha afrontat la seva darrera sessió de control d'aquests quatre anys.

Amb aquestes noves lleis el Parlament tanca les sessions plenàries (fins a la constitució de la nova cambra que resulti de les eleccions del 28 de novembre) amb 97 lleis aprovades, xifra només superada per les 107 que van prosperar la VI legislatura, entre el 1999 i el 2003. Si la llei dels correbous ha estat la darrera aprovada aquesta legislatura, la primera va ser la de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, el 30 de maig de 2007. D'aleshores ençà la cambra ha fet 86 sessions plenàries (71 d'ordinàries i 15 d'específiques i extraordinàries), amb prop de 850 hores de treball.

Abans de començar la darrera sessió de control al govern, el president, Ernest Benach, s'ha adreçat als diputats per donar-los les gràcies pel seu comportament al llarg de la legislatura. "S'han viscut plens de molta intensitat, debats que enfrontaven posicions radicalment oposades, però sempre han mantingut, per sobre de tot, el respecte els uns pels altres", els ha dit. I ha afegit: "Vostès han contribuït a mantenir el bon to, educat i respectuós, que sempre ha caracteritzat el nostre Parlament. Cal recordar-ho, perquè és un valor democràtic que aquesta institució no ha de perdre mai".

Legislatura intensa

Així mateix, Benach ha destacat que aquesta ha estat "una legislatura intensa fins al darrer moment" per les lleis aprovades, que "tenen una incidència sobre el dia a dia de milions de catalans", i ha clos la seva intervenció afirmant que "treballar pels ciutadans de Catalunya, estar al servei d'aquesta nació, és el millor que et pot passar a la vida".

Aquesta darrera sessió de la legislatura, l'ha oberta el vicepresident primer, Higini Clotas, que ha presidit l'inici del ple i ha donat el condol, en nom de tota la cambra, al president Benach per la mort, ahir, del seu pare. Clotas també ha donat la benvinguda als dos nous diputats, Dídac Pestaña (PSC-CpC) i Jordi Cots (ERC), que han ocupat els seus escons per primera vegada.

La sessió del matí ha finalitzat amb la lectura d'una declaració de rebuig de la pena de mort amb motiu de la condemna de Sakineh Mohammadi, a l'Iran. La secretària primera, Lídia Santos, ha llegit el text, que entre altres coses assevera que "la pena de mort és, sempre i en tota circumstància, inadmissible i degradant" i que de vegades arriba després de judicis que "no mereixen aquest qualificatiu".

Autoritat de Protecció de Dades

El conseller de governació i administracions públiques, Jordi Ausàs, ha presentat el projecte de llei de l'Autoritat de Protecció de Dades, el primer que la cambra ha aprovat aquest matí, amb 69 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 55 en contra (CiU i PP) i 4 abstencions (grup mixt i un vot de CiU).

Per Ausàs, la llei és "un pas important d'actualització i de modernització" que protegeix els drets fonamentals i millora la qualitat de les institucions per "beneficiar el conjunt de la ciutadania". La llei crea un nou ens, l'Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya (APDC), que substitueix l'agència catalana que ara regula aquest àmbit. L'APDC podrà inspeccionar, atendre queixes i denúncies, requerir actuacions perquè es compleixi la llei i sancionar quan s'incompleixi. A diferència del que succeeix a l'agència, el director de l'autoritat ja no l'elegirà el govern, sinó el Parlament per una majoria de tres cinquenes parts dels diputats en primera votació o per majoria absoluta en segona votació.

A banda del conseller, al debat final hi han intervingut Pilar Pifarré (CiU), Pere Bosch (ERC), Santi Rodríguez (PPC) i Albert Rivera (grup mixt).

Aranès

El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presentat el projecte de llei de l'aranès, que ha de vetllar per la "supervivència de la llengua occitana" per mitjà de la protecció i la garantia dels drets lingüístics dels aranesos i la unitat científica de la llengua. Per Carod-Rovira, es tracta d'una "llei de reconducció històrica per donar a l'occità una protecció de la qual no ha gaudit mai". El vicepresident del govern ha qualificat l'aranès de "testimoni viu d'una de les grans cultures emblemàtiques de la construcció europea" i, en aquesta llengua, ha explicat que la nova legislació protegeix la parla i li dóna garanties per fer-la present en diferents àmbits.

La llei fomenta l'aranès i en regula l'oficialitat i l'ús a les institucions, els mitjans de comunicació, l'ensenyament i la toponímia, entre altres àmbits. La iniciativa compleix el mandat de l'estatut que declara l'oficialitat a Catalunya de l'occità, denominat 'aranès' a l'Aran. L'organisme, independent, que en fixarà les regles serà l'Institut d'Estudis Aranesos.

La cambra ha aprovat la llei per 117 vots a favor (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 17 en contra (PPC i grup mixt). Al debat hi han intervingut Carme Vidal (CiU); el síndic de l'Aran, Francesc Boya (PSC-CpC); Maria Àngels Cabasés (ERC); Rafael López (PPC); Francesc Pané (ICV-EUiA), i Carmen de Rivera (grup mixt).

Polítiques de joventut

El darrer projecte de llei que el ple ha aprovat aquest matí és el de polítiques de joventut, que ha prosperat per 68 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 16 en contra (PPC i grup mixt) i 48 abstencions (CiU). CiU, però, ha votat a favor de la pràctica totalitat del capítol 2, referent al pla nacional de joventut.

La consellera d'acció social i ciutadania, Carme Capdevila, que ha presentat el projecte, ha afirmat que es tracta "d'una llei important, perquè ens dota d'uns instruments que ens han de servir per a les properes dècades", i ha agraït la participació i les aportacions d'entitats i agrupacions de joves, que han aconseguit "fer una llei de tots" i consolidar "les polítiques de país" en matèria de joventut.

La llei, que desenvolupa una competència exclusiva des de l'estatut del 1979, estableix els principis d'actuació en aquesta matèria -igualtat, diversitat, innovació i proximitat, entre altres- i promou l'emancipació, la formació i la participació dels joves. Entre les novetats del text, destaca la creació de la Xarxa d'Emancipació Juvenil, un conjunt d'equipaments i serveis que pretén l'emancipació dels joves.

A banda de la consellera, al debat hi han intervingut Albert Batalla (CiU), Núria Ventura (PSC-CpC), Pere Aragonès (ERC), Rafael López (PPC), Laia Ortiz (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt).

Règim de les agències

Durant la sessió d'aquest matí el ple ha rebutjat una proposició de llei del PPC que pretenia impulsar una legislació específica per regular les agències catalanes tant pel que fa a la denominació com a l'àmbit d'actuació, les funcions i els objectius.

La cambra ha rebutjat la proposició en prosperar l'esmena a la totalitat que hi havien presentat els tres grups que donen suport al govern, que s'ha aprovat per 69 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 15 en contra (PPC i grup mixt) i 48 abstencions (CiU).

Al debat hi han intervingut Jordi Turull (CiU), Patrícia Gomà (ERC), María Ángeles Olano (PPC), que ha estat qui ha presentat la iniciativa, i José Domingo (grup mixt).

Sessió de control

A la tarda el ple ha començat amb la sessió de control al president de la Generalitat, que avui ha girat al voltant del balanç de la legislatura, el decret d'autonomia dels centres d'ensenyament que el govern ha aprovat aquest estiu i la reforma laboral. José Montilla ha respost les preguntes d'Oriol Pujol (CiU), Manuela de Madre (PSC-CpC), Joan Puigcercós (ERC), Dolors Montserrat (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt).

A continuació, durant la sessió de control al govern, els consellers han respost les preguntes dels grups. El de política territorial i obres públiques, Joaquim Nadal, n'ha respost una sobre les infraestructures de mobilitat (CiU); el d'innovació, universitats i empresa, Josep Huguet, una sobre la preinscripció universitària (CiU); el d'educació, Ernest Maragall, una sobre les novetats de l'actual curs escolar (PSC-CpC); la d'acció social i ciutadania, Carme Capdevila, una amb referència al projecte de llei per una nova ciutadania i per la igualtat efectiva de dones i homes (ERC); el d'interior, relacions institucionals i participació, Joan Saura, una sobre la seguretat al comerç (PPC), i la de treball, Mar Serna, una amb relació a la vaga general (ICV-EUiA).

Correbous

El ple també ha aprovat la proposició de llei de regulació de les festes tradicionals amb bous, per 114 vots a favor (tots els de CiU, ERC i el PPC i 32 de diputats del PSC-CpC), 14 en contra (tots els d'ICV-EUiA i 2 de diputats del PSC-CpC) i 5 abstencions (del grup mixt i dos de diputats del PSC-CpC).

La nova llei fixa els requisits que han de tenir aquest tipus de celebracions, en què el brau no mor, els trenta-sis municipis i les dates en què aquesta tradició es podrà celebrar i les seves modalitats. A més, exigeix condicions per protegir tant els animals com el públic, al qual s'ha d'assegurar assistència sanitària en cas d'accident. En cas d'incompliment, el text estableix sancions de fins a 150.000 euros de multa per als casos més greus.

Al debat hi han intervingut Francesc Sancho (CiU), Núria Ventura (PSC-CpC), Marta Cid (ERC), Joan Bertomeu (PPC), Daniel Pi (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt). Des de les llotges i la tribuna l'han seguit diversos alcaldes de municipis ebrencs i representats d'entitats animalistes i taurines.

D'altra banda, el ple ha elegit per unanimitat Jordi Llavina com a membre del Consell Assessor de Ràdio i Televisió Espanyola a Catalunya en una votació per assentiment.

Abans d'aixecar-se la sessió, els consellers han respost cinc interpel·lacions dels grups. Huguet n'ha respost una del grup mixt sobre l'acreditació del coneixement lingüístic dels professors universitaris; Serna, una del PPC sobre l'evolució del mercat de treball i les mesures per fomentar l'ocupació i una altra de CiU sobre la desocupació; Ausàs, una altra de CiU sobre la política de personal en el sector públic de la Generalitat, i, finalment, Capdevila ha respost la tercera de CiU, sobre les polítiques d'acció social de suport i atenció a les persones i a les famílies.