El president del Parlament fa una crida a «mantenir la unitat» política i a «mobilitzar» la societat en la defensa de la proposta de nou Estatut
Dilluns, 7 de novembre de 2005.
El president del Parlament, Ernest Benach, ha fet avui una crida a les forces polítiques catalanes que donen suport a la proposta de nou Estatut a «mantenir la unitat» i a «mobilitzar» la societat catalana «amb raons i arguments» per equilibrar l'estat d'opinió que han creat els que han «falsejat el que aquest projecte d'Estatut és».
Benach ha fet aquesta crida en la conferència-col·loqui que amb el títol «L'Estatut, una aposta democràtica i moderna» ha pronunciat a Tribuna Barcelona. La presentació ha anat a càrrec del expresident Joan Rigol i hi han assistit la Mesa del Parlament, presidents, portaveus i diputats de tots els grups parlamentaris, a més dels expresidents de la cambra Heribert Barrera i Joaquim Xicoy. Pel Govern hi han assistit el conseller primer i els consellers de Cultura, d'Economia, d'Educació, de Governació, i d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i també diversos exconsellers.
El president Benach ha expressat «l'orgull que ens van fer sentir» Artur Mas, Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira en defensar la proposta d'Estatut al Congrés i ha dit que «és just que es reconegui la brillantor de les seves tres complementàries intervencions». En aquest sentit, ha afirmat que «és bàsic mantenir la unitat del 30 de setembre i la del 2 de novembre», una unitat feta des de la «diversitat» i que ha integrat les diferències a partir del debat.
Ernest Benach ha reivindicat el paper del Parlament «com a fonament d'aquesta unitat» ja que ha «exercit de veritable centre de la vida política catalana». Per aquest motiu ha reclamat que la cambra catalana tingui un paper clau en la mobilització que caldrà fer per al referèndum de l'Estatut.
«El Parlament -ha afegit el president de la cambra-, per la seva connexió amb la ciutadania, pel fet de ser la institució dels representants escollits directament pel poble, ha de fer un paper clau en la fase final, especialment en el referèndum amb què la ciutadania de Catalunya ha de validar tot aquest procés. I en aquest referèndum, el Parlament, que simbolitza la unitat assolida, pot i ha de fer un paper clau de mobilització i de manifestació d'aquesta unitat».
El president Benach ha insistit que ara és «l'hora de la unitat i la mobilització». En aquest sentit ha dit: «Cal mobilitzar-nos. A l'altra banda ho han fet a la brava. Han alarmat tot el que podien i més, han falsejat el que aquest projecte d'Estatut és, per crear un estat d'opinió que pressiona en contra de la proposta. Ens toca equilibrar aquest estat d'opinió, però no pas amb alarma, no pas amb paraules violentes, sinó carregant-nos de raons i d'arguments».
Benach ha reiterat que la proposta catalana és «plenament democràtica, no planteja el trencament de l'Estat ni la independència de Catalunya». Ara ha arribat l'hora de «negociacions tranquil·les i raonades» amb els representants que designi el Congrés. Benach, que ha defensat la definició de Catalunya com a nació, ha afegit que «no es tracta d'anar demanant renúncies, sinó de fer servir la imaginació, la creativitat política i el diàleg», com es va fer a Catalunya durant la redacció del text.
Respecte democràtic per al procediment de reforma
El president del Parlament ha afegit que amb el nou Estatut, com es va dir en el Ple del Congrés el 2 de novembre passat, «no estem trencant pas l'esperit democràtic de la transició, al contrari, estem fent precisament un acte d'aprofundiment d'aquest principi». Ernest Benach ha insistit que «és l'Estatut del Parlament de Catalunya i per tant, cal exigir, per sobre de tot, respecte democràtic al procediment, a la seva legitimitat, per dignitat democràtica».
«Atacar la legimitat de la proposta és criticar la legitimitat de tot el sistema democràtic. Es pot compartir o no el contingut, però no es pot negar la seva legitimitat, el seu valor democràtic», ha afegit Benach.
Pel president de la cambra catalana aquest Estatut és necessari «per a corregir els dos excessos que l'Estat comet amb Catalunya des de fa vint-i-cinc anys: la progressiva "laminació" de competències i el finançament, que no ha de quedar a l'abast dels capricis de possibles majories conjunturals a les Corts Generals».
El president del Parlament ha deixat ben clar que ara és el moment del diàleg i la negociació amb el Congrés i, per tant, «ara no toca» dir si s'haurà o no de plantejar la retirada de la proposta de reforma de l'Estatut. Tanmateix, Ernest Benach ha considerat que un eventual fracàs no seria només «un fracàs del Parlament ni de Catalunya, sinó que suposaria un fracàs d'Estat molt estrepitós, que Espanya arrossegaria durant molts anys». «Un fracàs voldria dir també que les forces polítiques que pretenen governar l'Estat no volen comptar amb la voluntat de col·laboració que ha expressat històricament el catalanisme polític», ha dit.
Fotos: Parlament de Catalunya