Notícies

El Parlament ha obert aquest vespre la celebració institucional de l'Onze de Setembre amb un acte amb què s'ha homenatjat els qui des de Lluís Companys han estat elegits presidents del Parlament. A l'acte hi han assistit les màximes autoritats del país, encapçalades pels presidents de la Generalitat, José Montilla, i del Parlament, Ernest Benach.

Benach ha demanat respecte per la figura de Companys. Així, ha advertit que se seguirà exigint "l'anul·lació de la farsa de judici que va patir" i ha raonat que el procés que va comportar la mort del president "no pretenia ser només l'execució d'una persona, sinó la de les institucions del país. Volien matar el que ell representava: un poble que havia pretès accedir a l'exercici de les seves llibertats individuals i col·lectives. No ho van aconseguir". En aquest punt, ha remarcat que aquest és el gran missatge de la diada: "Aquí seguim, amb la nostra identitat cultural i política, amb el nostre esperit de llibertat".

Així mateix, ha fet referència al moment difícil que travessa la vida política del país, que, entre altres coses, ha afirmat que pateix una "crisi de confiança per part de la ciutadania". Amb tot, ha recordat que els catalans "valoren positivament" el Parlament, fet que ha atribuït a la tasca dels presidents i les meses que avui han estat homenatjats.

També ha demanat que el "comportament respectuós" que ha marcat la trajectòria de la cambra es traslladi al conjunt de la política catalana. "Ens esperen setmanes intenses de tensió preelectoral, i és necessari que la política no es basi en un joc continu de desqualificacions. No ens podem permetre el luxe de perdre'ns en picabaralles personals ni polèmiques absurdes", perquè això, ha asseverat, "només agreujarà la fractura entre polítics i ciutadans".

El president també ha parlat del futur. En aquest punt del discurs ha argumentat que, després de trenta anys del restabliment de la democràcia, el camí de Catalunya "s'ha anat fent més estret fins a quedar tancat i barrat per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut". Amb relació a aquesta situació, ha afirmat que la sentència i la posterior manifestació del 10 de juliol a Barcelona, que va aplegar més d'un milió de persones, obre una nova etapa per a Catalunya "sense ambigüitats" i amb "grans decisions", una etapa, ha advertit, en què "cal decidir per on seguim el camí del nostre autogovern". El primer pas del camí, ha dit, seran les pròximes eleccions al Parlament el 28 de novembre, i culminarà quan la ciutadania "decideixi de manera directa, democràticament, el marc estatal que desitja".

Finalment, ha lloat el paper dels "mestres" que l'han precedit en el càrrec, i ha destacat la responsabilitat de succeir-los, a la qual, ha assegurat, ha respost amb "dedicació, il·lusió i capacitat de treball".

Expresidents Barrera i Rigol

L'acte ha començat amb la intervenció de l'historiador Joan B. Culla, que ha glossat la figura de tots els expresidents del Parlament.

Tot seguit, ha estat el torn de l'expresident Heribert Barrera, que ha afirmat que "els catalans d'avui podem sentir-nos orgullosos" del Parlament i que, tot i que la cambra té poques competències, "ha estat sentida pel poble català com la seva autèntica representació". També ha analitzat la situació política actual. "Ens trobem en un atzucac", ha lamentat en aquest punt, motiu pel qual ha demanat que es trobi un "camí de sortida", que hauria de començar, ha advertit, per una elevada participació a les pròximes eleccions. Així mateix, s'ha referit a la sentència del Tribunal Constitucional, i també a la constitució, de què ha dit que "no ens porta enlloc" i és "irreformable", ja que la redacció va "introduir uns requisits que fan la reforma impracticable quan es tracta de modificar coses importants".

L'expresident Rigol ha centrat la seva intervenció a destacar el compromís i la responsabilitat de la cambra. "Jo m'he sentit president no solament d'aquesta institució, sinó de 134 diputats", ha reconegut. Així mateix, ha desitjat que després de les eleccions "tothom s'arremangui i es posi al servei de la política". També ha demanat al conjunt de la classe política que no pretengui solament "l'adquisició del poder, perquè podem perdre la credibilitat moral", element que "és el sentit del poder", i unitat i diàleg per afrontar els reptes que té Catalunya, especialment per sortir de la crisi.

Presidents del Parlament i assistents a l'acte

Si la passada diada el Parlament va commemorar el cent cinquantè aniversari del naixement del president de la Generalitat Francesc Macià, enguany, i coincidint amb el trentè del restabliment de la cambra, ha volgut retre homenatge a tots els qui n'han tingut la màxima representació durant la república, l'exili i el restabliment: Lluís Companys i Jover (1932-1933), Joan Casanovas i Maristany (1933-1938), Josep Irla i Bosch (1938-1940), Antoni Rovira i Virgili (1940-1949), Manuel Serra i Moret (1949-1954), Francesc Farreras i Duran (1954-1980), Heribert Barrera i Costa (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy i Bassegoda (1988-1995), Joan Reventós i Carner (1995-1999) i Joan Rigol i Roig (1999-2003).

L'auditori del palau ha aplegat, entre altres representants del món institucional, polític, econòmic, cultural i social del país, els expresidents de la cambra, Barrera i Rigol; l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall; la mesa; els presidents i els portaveus dels grups parlamentaris; una àmplia representació del govern; l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el vocal del Consell General del Poder Judicial i exdiputat Ramon Camp; el president del Consell de Garanties Estatutàries, Eliseo Aja; el síndic major, Joan Colom; el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Ramon Font; el president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Enric Marín; el president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Francesc Guardans; l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Maria Sistach; l'inspector general de l'exèrcit, José Manuel Muñoz; diversos diputats i senadors catalans a les Corts, i familiars dels expresidents homenatjats.