Notícies

Les eleccions al Parlament de Catalunya seran el diumenge 28 de novembre, segons que ha anunciat avui el president de la Generalitat, José Montilla, després de reunir-se amb els membres de l'executiu i d'informar-los-en. Abans de fer pública la seva decisió, Montilla l'ha comunicada al president de la cambra, Ernest Benach, i al cap de l'oposició i president del grup de CiU, Artur Mas.

El Parlament no quedarà dissolt fins a començament d'octubre i l'anunci de convocatòria d'eleccions no afecta la previsió de celebrar una sessió plenària el 22 de setembre. L'ordre del dia d'aquest ple és previst que el fixin la mesa i la junta de portaveus el dimarts de la setmana entrant.

Aquesta VIII legislatura acabava l'1 de novembre, quatre anys després de les darreres eleccions. El 28 de novembre els electors estan cridats per novena vegada a les urnes per elegir la composició del Parlament de Catalunya. Totes les eleccions s'han fet en diumenge, excepte les darreres, que es van fer l'1 de novembre de 2006, el dia de Tots Sants, festiu que va caure en dimecres. Les primeres eleccions van ser el 20 de març de 1980, i les següents el 29 d'abril de 1984, el 29 de maig de 1988, el 15 de març de 1992, el 19 de novembre de 1995, el 17 d'octubre de 1999 i el 16 de novembre de 2003.

Sistema electoral

Les eleccions són per sufragi universal lliure, igual, directe i secret. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya.

Com que no hi ha llei electoral de Catalunya, el nou estatut manté la vigència de la disposició transitòria quarta de l'estatut del 1979, que fixa en 135 el nombre de diputats, estableix que les circumscripcions electorals són les quatre províncies catalanes i que s'han d'elegir 85 diputats per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona. Pel que fa a la resta de la regulació electoral, s'aplica la mateixa llei que a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats, és a dir, la llei orgànica del règim electoral general.

Aquesta llei estableix que perquè les candidatures puguin obtenir representació parlamentària han de superar la barrera mínima del 3 per cent dels vots vàlids emesos en la circumscripció corresponent. Per convertir els vots en escons s'aplica la fórmula d'Hondt.

Constitució del Parlament

El Parlament sorgit de les eleccions del 28 de novembre s'ha de constituir dins els vint dies següents a la celebració dels comicis. Correspon al president de la Generalitat en funcions convocar els 135 diputats electes a la sessió constitutiva.

En aquesta primera sessió els diputats ocupen per primer cop els seus escons a l'hemicicle i és presidida pel diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s'anomena 'mesa d'edat'. En aquesta sessió s'elegeix el president, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la mesa. Tot seguit, el diputats elegits per a aquests càrrecs ocupen els seus llocs respectius al saló de sessions i el president s'adreça a tota la cambra, declara constituït el Parlament i aixeca la sessió.

Investidura del president de la Generalitat

El primer que ha de fer el nou Parlament és elegir entre els seus membres el nou president de la Generalitat. El ple d'investidura s'ha de fer dins els deu dies següents a la constitució del Parlament.

Correspon al president del Parlament proposar a la cambra un candidat per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d'investidura dins el termini esmentat. Abans, però, ha d'obrir consultes amb els líders dels partits amb representació parlamentària per saber quin d'ells compta amb el suport necessari per poder ser elegit president de la Generalitat.

La investidura com a president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d'un mínim de 68 dels 135 diputats. Si el candidat no assoleix aquest suport, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat i a una segona votació, en què serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Si una vegada efectuades totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, es tramitaran successives propostes amb el mateix procediment. Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat no és elegit, el Parlament s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es pugin fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Aquest és un supòsit que no s'ha donat mai des del restabliment del Parlament l'any 1980.