Notícies

La Declaració de Catalunya reclama el ple reconeixement dels parlaments de les regions per a superar el dèficit democràtic de la Unió Europea
La sessió plenària de la CALRE aprova per unanimitat un text en què es demana que es reorganitzi la distribució de tasques entre la Unió Europea i els estats membres

Dimarts, 25 d'octubre de 2005. Palau del Parlament

Els presidents dels parlaments de les regions d'Europa han aprovat aquest matí per unanimitat, a la seu de la cambra catalana, la Declaració de Catalunya. Unes regions fortes per a una Europa forta, en què reclamen el «reconeixement comunitari» de les regions i els seus parlaments, i la seva implicació en el procés legislatiu comunitari. Els presidents consideren que d'aquesta manera es pot reduir i superar el «dèficit democràtic de la Unió Europea», fruit de «l'allunyament de la ciutadania de les decisions».

Amb l'aprovació de la Declaració de Catalunya, s'ha acabat la novena Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees (CALRE), que ahir i avui ha acollit el Parlament de Catalunya, i en la qual han participat 54 delegacions de parlaments regionals amb 43 presidents d'aquests parlaments al capdavant. Aquesta assemblea ha tancat el mandat al capdavant de la CALRE del president del Parlament, Ernest Benach. A partir d'avui el substitueix en el càrrec Riccardo Nencini, president del Consell Regional de la Toscana.

El president sortint de la CALRE, Ernest Benach, ha destacat en una conferència de premsa posterior a la cloenda de la conferència que l'aprovació de la Declaració de Catalunya és «una de les victòries més importants d'aquest any de mandat, perquè no és fàcil posar d'acord tants parlaments, del nord i del sud, amb diferents ideologies, de dretes i d'esquerres».

Els presidents dels parlaments regionals recorden en el text aprovat «el paper fonamental que té el principi de subsidiarietat -clarament recollit en els tractats en vigor- en el procés de democratització i de participació en la vida comunitària, i confirmen la seva voluntat d'aplicar-lo». El principi de subsidiarietat té per objecte garantir que l'adopció de decisions es faci de la manera més eficaç i propera als ciutadans possible.

Segons la declaració aprovada, «la Unió Europea ha de reflexionar sobre les seves veritables tasques. S'hauria de cenyir a l'aplicació del principi de subsidiarietat i regular allò que no es pot dur a terme en l'àmbit nacional, regional o local, i evitar que les competències comunitàries s'interpretin de manera que erosionin les competències dels estats membres i de les seves regions. Per tant, aplicant de manera conseqüent el principi de subsidiarietat, cal una reorganització de la distribució de tasques entre la Unió Europea i els estats membres».

Els presidents dels parlaments regionals han demanat també amb el text aprovat «el reconeixement comunitari de les regions amb poders legislatius i dels seus parlaments: institucional, jurídic i polític, la participació en la formació de la legislació comunitària, i també en la seva aplicació i control».

La Declaració de Catalunya fixa la necessitat de «consolidar i incrementar els esforços per a reduir el dèficit democràtic». Per a aconseguir aquesta tasca, el text constata la necessitat «d'integrar plenament al procés europeu de presa de decisions les institucions regionals i locals, les quals poden garantir millor la proximitat dels ciutadans a aquest procés».

Balanç de la novena sessió plenària

En la conferència de premsa posterior a l'aprovació de la Declaració, el president del Parlament, Ernest Benach, que ha recordat que el subtítol de la declaració és Unes regions fortes per una Europa forta, ha destacat que «la nova construcció d'Europa només es pot fer si es té en compte les regions», i ha dit que «Europa és diversa i quan no ho reconeix, Europa pateix».

Per tot això, el president del Parlament ha destacat la importància de la subsidiarietat, de la proximitat, perquè «apropar els ciutadans a l'Administració és un principi sobre el qual s'ha de construir Europa». «Europa és lluny, i qui millor pot apropar-la són les regions», ha insistit.

Per a Benach, la Declaració de Catalunya «és un full de ruta, que marca les línies que cal seguir a partir d'ara», i és a partir d'aquestes premisses que «caldrà desplegar les polítiques necessàries per a dur-les a terme».

El president del Parlament de Catalunya ha dit que la institució «continuarà treballant a partir d'ara amb la mateixa implicació» en els projectes europeus i s'ha mostrat esperançat en el futur d'Europa, «que es presenta carregat de feina» per a les regions.

Un cop acabada la novena CALRE, totes les delegacions dels parlaments de les regions d'Europa han felicitat el president Benach per la seva gestió al capdavant d'aquest organisme i per l'organització de l'assemblea que ha acollit el Parlament de Catalunya.

Fotos: Parlament de Catalunya