Notícies

El president del Parlament, Ernest Benach, ha inaugurat a Manresa l'exposició itinerant de commemoració del 25è aniversari del restabliment del Parlament, que es podrà visitar fins el 6 de novembre.

També ha participat en l'acte d'inauguració, que ha tingut lloc al Centre Cultural del Casino de Manresa, l'alcalde de la ciutat, Jordi Valls, i hi ha assistit el subdelegat del Govern a la Catalunya Central, Josep Ramon Mora.

Amb aquesta exposició a Manresa s'inicia l'itinerari de l'exposició «Parlament de Catalunya (1980-2005). Història i Futur», després d'haver estat instal·lada al Palau del Parlament de Catalunya des del 10 d'abril fins el passat 3 d'octubre. Gairebé 19.000 persones han visitat l'exposició en aquest temps.

El president del Parlament ha explicat que l'objectiu de l'exposició és «apropar el Parlament a la ciutadania explicant la nostra història», i ha afegit que «hem de ser conscients del que representa la nostra nació i la història de les nostres institucions, i aquesta exposició explica la nostra història, el nostre present i, sobretot, el nostre futur». «Som una nació perquè tenim història -ha dit Ernest Benach-, però sobretot som una nació perquè tenim futur.»

En aquest sentit, Benach ha dit que la commemoració dels vint-i-cinc anys del Parlament restablert coincideix amb un temps de grans canvis, on «la nostra nació ha de trobar el seu encaix en molts àmbits», i ha afirmat que «el Parlament com a institució ocupa el lloc que s'espera d'ell: de debat i de pensament del lloc que ha d'ocupar la Catalunya del futur».

El president del Parlament ha recordat la figura del manresà Francesc Farreras i Duran, president del Parlament a l'exili entre els anys 1954 i 1980. Benach ha explicat que «el nostre país té una història amagada amb gent que ha tingut actituds heroiques» i ha recordat «la importància del que va fer Francesc Farreras i Duran, perquè amb una màquina d'escriure va mantenir viu el Parlament a l'exili».

L'exposició que es pot veure al Centre Cultural del Casino viatja en una instal·lació en suport visual i audiovisual de 300 metres quadrats d'extensió. El contingut és el mateix que s'ha pogut contemplar en seu parlamentària adaptat a les característiques d'una exposició itinerant que ha de circular durant més d'un any.

L'exposició s'estructura en quatre apartats: Les Corts Catalanes fins al 1714, El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939), De l'exili al restabliment (1939-1980) i El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-2005).

Les peces de valor patrimonial i els documents més significatius s'han integrat al contingut per mitjà de reproduccions fotogràfiques. S'hi podran veure, doncs, la reproducció fotogràfica de documents relatius a les assemblees de pau i treva i de les antigues corts catalanes, i també exemplars de les antigues constitucions manuscrites (com les de Tortosa, de 1430), de les tres edicions impreses de les constitucions catalanes (1495, 1588-1589 i 1704), del manuscrit original i l'edició impresa del Decret de Nova Planta (1716) o de l'emblemàtica clau de la Ciutadella.

Entre els documents més recents, es podran veure les reproduccions dels originals signats de l'Estatut de Núria (1931), de l'Estatut de 1932, de l'Estatut de Sau (1978), de l'Estatut de 1979 i, com a novetat exclusiva d'incorporació recent, l'original del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya amb el text del nou projecte d'Estatut i una còpia del llapis de memòria amb què el text del nou projecte d'Estatut va ser lliurat al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació.

L'exposició ha conservat íntegrament les projeccions fílmiques i audiovisuals (un total de 6) i els interactius que ofereixen la possibilitat de conèixer la composició de la cambra i la seva activitat al llarg del període que va de 1980 fins a l'actualitat.

L'exposició commemorativa del 25è aniversari del restabliment del Parlament també es desplaçarà a altres ciutats catalanes, com ara Tarragona, Girona, Vic, Reus, la Seu d'Urgell, Figueres, Lleida, Montblanc, Cervera, Balaguer, Mataró, l'Hospitalet de Llobregat, Olot, Sant Cugat del Vallès i Tortosa, entre altres.