Notícies

Dimecres, 5 d'octubre de 2005. Congrés dels Diputats. Madrid

El president del Parlament, Ernest Benach, ha lliurat aquest matí al registre del Congrés dels Diputats i posteriorment al president del Congrés, Manuel Marín, la Proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat pel Ple del Parlament divendres passat amb 120 vots a favor i 15 vots en contra. Benach ha lliurat a Marín la proposta de reforma en un Flash Disc USB, mentre que l'entrada de la proposta a registre s'ha fet en paper. Benach ha estat acompanyat per l'Oficiala Major del Parlament, Imma Folchi.

En sortir de l'audiència el president del Parlament ha dit: «És un gran honor presentar avui al Congrés dels Diputats la proposta de nou Estatut perquè, a diferència del de Sau i del de Núria, aquest Estatut és fruit de la normalitat després de vint-i-cinc anys d'experiència democràtica». Benach ha explicat que ha demanat al president del Congrés, Manuel Marín, «que la tramitació es faci al més ràpidament possible».

El president del Parlament, que ha reiterat en diverses ocasions la «voluntat de diàleg» amb què el text estatutari arriba al Congrés, ha dit que ofereix «pacte i diàleg» i, amb tota solemnitat, ha demanat «a totes les forces polítiques del Congrés, i especialment al Partit Popular i a Mariano Rajoy, que votin a favor de la presa en consideració de l'Estatut de Catalunya» i «que obrin la porta al diàleg i a la reflexió serena» perquè -ha afegit- «volem negociar, pactar i arribar a acords des del respecte més absolut».

El president del Parlament ha dit també que «aquest no és un Estatut de ruptura sinó que és l'Estatut del diàleg i que s'ha fet perquè sigui el millor per a tothom». I ha afegit: «L'Estatut no vol trencar res, no és cap declaració d'independència: és una porta al diàleg i venim amb aquesta voluntat». Per tot això, Benach ha dit que «cal serenitat, tranquil·litat i esperit positiu: el clima de crispació no és recomanable».

Benach ha assegurat que «l'Estatut que ha sortit del Parlament és absolutament constitucional», i ha recordat que el text «té l'aval del Consell Consultiu». El president del Parlament ha destacat que «la proposta d'Estatut ha sortit de Catalunya després d'un procés llarg, complex i difícil i que és fruit d'una ponència amb participació de tots els grups parlamentaris». De la proposta de nou Estatut el president del Parlament ha dit que «ha sortit de la cambra catalana amb el suport de 90% dels representants del poble de Catalunya», un resultat que, segons que ha dit, «no es pot menystenir».

Aquest és el tercer Estatut que Catalunya lliura a les Corts Generals perquè es tramiti. El text actual és el primer que ha estat redactat i aprovat pel Parlament de Catalunya, ja que els dos anteriors es van lliurar quan encara no hi havia una cambra catalana constituïda.

Al juny del 1931 es va redactar el primer Estatut d'autonomia de Catalunya a Núria, que va ser ratificat en plebiscit pels catalans el 2 d'agost. L'11 d'agost l'Estatut va ser lliurat al Congrés i finalment, després de més d'un any de tramitació, va ser aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de 1932. L'aprovació de l'Estatut va fer possible que el 20 de novembre de 1932 es fessin les primeres eleccions democràtiques per a la constitució del Parlament de Catalunya.

L'Estatut d'autonomia actual, redactat a Sau per una comissió designada per l'Assemblea de Parlamentaris, va ser lliurat a les Corts el 29 de desembre de 1978. El projecte va ser aprovat a Catalunya per referèndum popular el 25 d'octubre de 1979. El text va ser ratificat pel Congrés el 29 de novembre de 1979 i pel Senat el 12 de desembre. L'Estatut finalment va ser sancionat pel rei Joan Carles I el 19 de desembre de 1979. El 20 de març de 1980 van tenir lloc les segones eleccions al Parlament, en democràcia.

La Mesa del Congrés, en la propera reunió que tingui, haurà d'admetre a tràmit la Proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia, lliurada avui, i la Junta de Portaveus haurà de fixar una data perquè el Ple del Congrés en debati i voti la presa en consideració, que es podria fer al mes de novembre.

Dijous el Parlament de Catalunya designarà els diputats que defensaran aquesta presa en consideració al Congrés, que seran Artur Mas (GP de CiU), Manuela de Madre (GP SCC) i Josep-Lluís Carod-Rovira (GP d'ERC). Per a superar la presa en consideració calen més vots a favor que en contra dels diputats de la cambra baixa.

Si s'aprova la presa en consideració, la Mesa del Congrés obrirà un termini de presentació d'esmenes. Després, el text i les esmenes passaran a la Comissió Constitucional del Congrés, la qual haurà de designar una delegació negociadora. Aquesta delegació es reunirà amb una altra delegació del Parlament de Catalunya i formarà una comissió paritària, integrada pel mateix nombre de diputats del Congrés que del Parlament.

Aquesta comissió mixta Congrés - Parlament estudiarà les esmenes presentades pels grups i prepararà el text que haurà de debatre la Comissió Constitucional i que després es debatrà i votarà en el Ple del Congrés. L'aprovació del nou Estatut pel Congrés requerirà el vot a favor de la majoria absoluta (un mínim de 176 diputats).

Si s'aprova, el nou Estatut serà enviat al Senat perquè el ratifiqui. El darrer tràmit que haurà de superar l'Estatut és la convocatòria d'un referèndum a Catalunya, que és vinculant, per mitjà del qual els ciutadans l'hauran de refrendar.