Notícies

El Parlament ha acollit el segon Ple de l'Experiència
La gent gran demana que se li revisin les pensions, que s'agiliti la tramitació de la futura llei estatal de la dependència i que s'escolti la seva opinió

Dilluns, 3 d'octubre de 2005. Palau del Parlament

El Saló de Sessions del Parlament ha acollit aquesta tarda el segon Ple de l'Experiència, durant el qual els membres del Consell de la Gent Gran de Catalunya han pogut fer sentir la seva veu amb tres ponències, amb les quals han demanat que se'ls revisin les pensions, que s'agiliti la tramitació de la llei estatal de la dependència i que es tinguin en compte les aportacions que poden fer a l'hora de dissenyar polítiques adreçades a aquest col·lectiu.

Durant la sessió plenària, sota la presidència del president del Parlament, Ernest Benach, han intervingut la consellera de Benestar i Família, Anna Simó, i els diputats Josep Lluís Cleries (GP de CiU), Consol Prados (GP SCC), Carme Capdevila (GP d'ERC), Manel Ibarz (GP del PPC) i Dolors Comas (GP d'ICV-EA).

La primera de les ponències, a càrrec de Josefina Ribé, del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, ha estat La situació de la dependència a Catalunya. En l'exposició s'ha recordat que a Catalunya hi ha més de 300.000 persones amb dependència, de les quals unes 200.000 pateixen una dependència moderada o severa. Josefina Ribé s'ha referit a la llei estatal de la dependència i ha dit que «totes les informacions apunten que ben aviat tindrem una llei estatal de la dependència, i ens felicitem per aquesta sensibilització, al temps que reclamem la màxima agilitat per tal que aquestes paraules es converteixin en fets reals». Ribé ha afegit que «ens inquieten les darreres notícies que apunten a una retallada d'aquesta llei abans d'aprovar-la, i també la preocupació del ministre d'Economia per la despesa pública que això pot generar».

Durant aquesta ponència, la representant del Consell de l'Alta Ribagorça també ha mostrat la seva preocupació respecte a l'aplicació territorial del Programa per a la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones amb dependència perquè, segons ha explicat, «el lloc d'on provinc, l'alta muntanya, presenta una problemàtica molt específica, amb una població modesta (4.000 habitants), molt envellida, amb un alt nivell de dispersió sobre el territori, que, al meu entendre, són limitatius o negatius a l'hora que puguem rebre els mateixos serveis que els habitants d'una altra comarca».

La segona ponència, La política i la gent gran, ha estat a càrrec de Jaume Mestres, del Consell de la Gent Gran del Baix Camp. Mestres ha recordat els polítics majors de seixanta-cinc anys que han ocupat càrrecs rellevants en el món de la política i l'ensenyament i ha demanat que «totes les persones dedicades a la política, de qualsevol edat, i principalment aquelles que tenen encomanats afers educatius, treballin sense descans per tal d'instaurar programes i mètodes que facin realitat una tasca educativa digna dels millors elogis, que permeti a la societat enriquir-se amb les aportacions i valors potencials que la gent gran posa a la seva disposició de manera franca i noble».

La darrera de les ponències, sota el títol Pensions per a viure?, ha estat a càrrec de Càndida Nevado, del Consell de la Gent Gran del Baix Llobregat. Nevado s'ha manifestat «preocupada perquè avui per avui no tinguem assegurada la suficiència econòmica que la Constitució Espanyola, en el seu article 50, diu que els poders públics han de garantir a la gent gran», i ha afegit que «seguint els acords del Quart Congrés de la Gent Gran exigim la revisió de les pensions, que és el dret de tota persona quan li arriba la jubilació».

De la seva banda, el president del Parlament, Ernest Benach, ha destacat que «el de les pensions, el de l'atenció a la dependència, són realment grans reptes que requereixen encara més del que fins ara s'ha pogut fer des de Catalunya» i ha afegit que «cal, més que un pas endavant, un salt endavant».

A aquest salt -ha assegurat Benach- hi ajudarà el nou Estatut aprovat divendres «El nou Estatut és per sobre de tot el disseny d'un nou marc de joc on les institucions polítiques catalanes han de poder tenir les mans més lliures, amb més competències, amb un millor finançament, per tal d'incidir sobre les qüestions que vostès han plantejat i sobre tantes altres que afecten diàriament la vida de les persones d'aquest país», ha dit Benach.

El president del Parlament ha afegit que «aquest és un estatut per a les persones» i que «representa una oportunitat que farà als polítics catalans més responsables a l'hora de donar resposta a les demandes i els reptes de la gent de Catalunya, on, per descomptat, s'inclouen les que vostès plantegen».

Fotos: Parlament de Catalunya