Notícies

Dimarts, 19 de juliol de 2005. Casa de Cultura de Reocín (Cantàbria)

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha demanat avui, en el debat sobre la proposta de nou Estatut, que la resta de l'Estat «s'encomani del seny català, entès aquest com una barreja de responsabilitat, sentit comú, coherència i diàleg».

Ernest Benach ha fet aquestes declaracions en el decurs d'una conferència de premsa a la Casa de Cultura de Reocín (Cantàbria), on ha participat en un curs sobre les reformes estatutàries de la Universitat d'Estiu de Cantàbria, en el qual també ha intervingut la presidenta del Parlament basc, Izaskun Bilbao.

El president Ernest Benach ha dit que «el límit» de l'Estatut català «el marca la Constitució», però ha afegit que «la Constitució pot donar molt més de si mateixa». També ha defensat la «dessacralització» de les reformes constitucionals i estatutàries, perquè «si el món i la societat canvien, també poden canviar-se la Constitució i l'Estatut».

El president del Parlament ha encoratjat una vegada més els partits polítics catalans a treballar «fins al darrer moment» per aconseguir el consens a l'entorn del nou Estatut. Ha insistit que, si el Parlament aprova un nou Estatut, aquest serà fruit d'un amplíssim consens i, per tant, no tindria massa sentit que en la seva tramitació a les Corts Generals es fessin massa retocs. També ha recordat el compromís del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en el sentit que donaria suport a l'Estatut que sortís del Parlament.

En el decurs de la conferència, Ernest Benach ha afirmat: «volem un marc que ens permeti decidir des de Catalunya, sense pors ni condicions, per poder donar resposta a les demandes de la seva població i afrontar els reptes que ens presenta el món actual», i ha insistit que «un govern de canvi i progressista no pot tancar les portes a les aspiracions democràtiques de tot un poble».

«Un Estatut fet des de Catalunya» -ha continuat Benach- «que ignori les posicions antiestatutàries sorgides amb l'únic objectiu de rebaixar el nivell competencial o encallar-ne el procés d'elaboració, un Estatut resultat del consens de totes les forces polítiques catalanes i de l'abandonament de les lluites i els interessos partidistes, serà un bon Estatut per a Catalunya i per als catalans, i serà un Estatut que haurà de ser respectat en la seva tramitació en les Corts Generals».

El president del Parlament ha afirmat que la reforma de l'Estatut no s'ha d'entendre com un projecte anticonstitucional perquè «la proposta plantejada consisteix a aconseguir un projecte d'Estatut ambiciós, sense contradir els principis de la Constitució però explorant sense por els seus límits».

Ernest Benach ha repassat els punts més importants del procés de reforma de l'Estatut i n'ha destacat el caràcter obert i participatiu, «presidit en tot moment pel diàleg». «He reivindicat en tot moment» -ha continuat Benach- «que els diversos partits polítics s'imbueixin de sentit d'estat i que pensin en el futur del país, en la seva ciutadania i en els seus drets i llibertats. Han de deixar de banda els interessos partidistes i les lluites estèrils entre forces polítiques. Diàleg i sentit d'estat són els valors que necessita la reforma de l'Estatut».

Benach ha explicat que «és el moment de dissenyar els instruments polítics i institucionals per a la nova realitat del país, i Catalunya ho ha de fer sense por. Si no ho fem, el món polític català haurà fracassat i tot el país hi sortirà perdent econòmicament, socialment i en el concepte fonamental del que volem que sigui Catalunya en el futur i en el seu encaix en aquesta Espanya plural que s'ha predicat tant últimament».

«Hem de continuar remarcant els nostres fets diferencials i exigint gestos de reconeixement de la nostra realitat nacional inclosa en un estat plurinacional», ha dit el president del Parlament en relació amb la definició de Catalunya com a nació que recull el títol preliminar de la proposta d'Estatut.

Pel que fa a les competències, Benach ha afirmat que «són la base de l'autogovern que defineix un nou marc competencial, traçat en funció de la lògica política, l'eficàcia i l'eficiència, i que faci seu el principi de subsidiarietat que propugna la Unió Europea per reduir al màxim les distàncies entre els processos de decisió política i territorial i la ciutadania», i ha destacat que aquest nou marc competencial «no tindria cap sentit ni seria resolutiu si no anés acompanyat d'un nou sistema de finançament, perquè sense autonomia financera suficient, no hi ha competències que valguin».

El president del Parlament ha acabat la conferència recordant que «el president Rodríguez Zapatero va afirmar públicament que no barraria el pas d'un Estatut fruit del consens. Catalunya ha d'aprofitar aquest escenari per a aconseguir aquest nou Estatut, al servei del poble de Catalunya. Un Estatut que no es fa en contra de ningú, només a favor del poble català».

En les altres sessions d'aquest curs, que té lloc a Reocín entre el 18 i el 22 de juliol, intervindran també els presidents de les Corts Valencianes, Julio de España; del Parlament de Canàries, Gabriel Mato; del Parlament d'Andalusia, Maria del Mar Moreno; de les Corts d'Aragó, Francisco Pina, i del Parlament de les Illes Balears, Pere Rotger. També hi participarà el director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Carles Viver i Pi-Sunyer.