Notícies

Els secretaris generals de les sis principals formacions polítiques catalanes van acordar el 10 de juliol, en el decurs d'una trobada impulsada pel Parlament, avançar conjuntament per a intentar arribar abans del 31 de desembre d'aquest any a un acord polític català que inclogui la reducció de les despeses electorals i l'establiment de més mecanismes de control i de transparència en el finançament dels partits.

A aquest principi d'acord, s'hi va arribar en un dinar de treball convocat al Parlament pel seu president, Joan Rigol, i pel vicepresident primer, Higini Clotas, al qual van assistir-hi Pere Esteve (CDC), Nuria de Gispert (UDC), José Montilla (PSC), Alberto Fernández Díaz (PP), Josep Lluís Carod-Rovira (ERC) i Rafael Ribó. Aquest nou encontre dels responsables de les formacions catalanes ha estat conseqüència de la jornada tècnica tinguda el passat dijous al Parlament sobre finançament del partits, una iniciativa promoguda per la cambra catalana arran de l'informe presentat, a finals de l'any passat, sobre aquesta matèria pel Cercle d'Economia.

El president Rigol va reconèixer, després de la trobada, que encara no existeix un acord entre tots el partits sobre un nou finançament, però va destacar que "tenim ganes d'avançar en aquest sentit". Joan Rigol va explicar que la primera línea de treball és poder arribar a un acord d'autocontrol i de reducció de les despeses electorals, establint uns mecanismes de control específics per a donar major transparència, ja sigui mitjançant la Sindicatura de Comptes o un altre organisme, el qual tindria l'encàrrec d'auditar els comptes dels partits. Joan Rigol va lliurar als responsables del partits un primer document sobre aquests aspectes, que ha estat elaborat pel Parlament.

El president també va dir que cal "esbrinar la capacitat legislativa que té Catalunya perquè un possible acord pugui tenir força de llei". En aquest sentit, va recordar que el finançament dels partits és una qüestió regulada per Madrid mitjançant llei orgànica, però va afegir que podria existir alguna escletxa que podria permetre que Catalunya pogués legislar sobre alguns aspectes concrets. Els responsables de tots els partits també van contemplar la possibilitat de poder traslladar al Congrés dels Diputats una iniciativa legislativa que pogués sorgir des del Parlament, sempre que primer totes les forces catalanes arribessin a un acord. Joan Rigol va manifestar que "el que fem a Catalunya no és treure'ns el mort de sobre i enviar-lo a Madrid, sinó que assumim aquesta responsabilitat".