Notícies

Els participants en la X Jornada Europea del Consell Català del Moviment Europeu, que es va celebrar al Parlament de Catalunya el 29 de gener sota el títol «Els reptes de l'ampliació de la Unió Europea», van debatre sobre les perspectives i les oportunitats que s'obren amb el procés d'ampliació de la Unió. La necessitat d'una política comunitària que faci front al fenomen de la immigració i la necessitat que les empreses catalanes i espanyoles inverteixin en els països de l'Europa de l'Est i en la millora del funcionament institucional de la UE van ser alguns dels principals assumptes tractats.

Un total de fins a deu països del centre i de l'est d'Europa (Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovènia, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Bulgària i Romania), juntament amb tres països més de la Mediterrània (Malta, Xipre i Turquia) han formulat la seva corresponent petició d'ingrés a la UE, i es troben immersos en els respectius processos de negociació de les condicions i requisits de l'adhesió.

La conferència inaugural del la X Jornada Europea va anar a càrrec del ministre d'Afers Estrangers, Josep Piqué, i el president del Parlament, Joan Rigol, va clausurar-la. La Jornada va comptar amb la participació del conseller de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat, Josep Antoni Duran i Lleida, del president i el vicepresident del Consell Català del Moviment Europeu, Josep Verde i Aldea, del portaveu socialista de Relacions Exteriors al Congres, Manuel Marín, del president del Moviment Europeu Internacional, José María Gil-Robles, i del catedràtic d'Organització Econòmica Internacional de la Universitat de Barcelona, Francesc Granell. Entre els assistents, cal destacar la presència de l'ex president del Parlament, Joan Reventós, i del Síndic de Greuges, Anton Cañellas, així com també de diputats i eurodiputats.

En el seu discurs de cloenda, el President del Parlament va realitzar una enèrgica defensa de la Carta dels Drets Fonamentals i va afirmar que aquesta ha de ser «un punt de referència bàsic davant la gran aventura europea» que representa el fet de l'ampliació de la UE, així com també davant el fenomen de la immigració. Joan Rigol va reflexionar sobre la situació dels immigrants tancats en diverses esglésies de Barcelona i va defensar els seus drets. Segons el President de la cambra catalana, «no podem aclucar els ulls» davant la situació en què es troben aquestes persones perquè «són gent que arrisca la seva salut buscant uns drets humans».

Joan Rigol va subratllar que la cohesió social «no és sols fruit de les exigències del mercat» i no ha de tractar-se amb criteris economicistes. Per això, va dir que no es pot analitzar el països subdesenvolupats com si es tractés de «balanços d'empreses», ni tampoc poden ser tractats amb criteris de «compassió». «No hem de generar compassió, sinó drets», va afirmar Rigol, que va considerar que «Europa no trobarà la seva pròpia identitat si no descobreix el seu compromís amb el món.

El ministre d'Afers Estrangers, Josep Piqué, es va referir a la immigració, assenyalant que les llargues cues de immigrants en espera de regularització son una constatació més de com ha canviat l'Estat espanyol, que ha passat en poques dècades de ser un país tancat a un «d'extraordinàriament obert». Josep Piqué va explicar que amb el període de regularització d'immigrants iniciat pel Govern central ja hi ha un milió d'estrangers legals a Espanya i que amb la reagrupació familiar es preveu arribar a 1,6 milions, xifra que representarà el 4 per cent de la població espanyola.

El ministre Josep Piqué va defensar el procés d'ampliació de la UE, afirmant que «no es pot veure com un risc, sinó com una oportunitat». També es mostrà favorable a tot allò que signifiqui poder anar més de pressa en el procés d'ampliació, a la vegada que va insistir que aquest procés representa «una oportunitat» d'inversió per a les empreses espanyoles als països de l'Est.

El conseller de Governació i Relacions Institucionals, Josep Antoni Duran i Lleida, va lamentar el «poc interès» que fins ara han demostrat les empreses catalanes i espanyoles als països que han demanat el seu ingrés a la Unió. Aquesta actitud contrasta amb les empreses alemanyes, franceses i italianes, les quals --segons el conseller-- són «molt actives en inversió directa i en comercialització» amb els països de l'Est. Duran i Lleida va dir que el procés d'ampliació ha de ser afrontat amb «generositat» per part dels actuals països de la UE, a la vegada que va apostar per culminar-ne la reforma constitucional, endegada a la cimera de Niça, però tenint en compte el paper de les regions.

Per altra banda, el Consell Català del Moviment Europeu, davant els reptes i les oportunitats de l'ampliació de la UE, va fer pública una declaració que advoca perquè tots els ciutadans europeus se sentin «implicats» i se sàpiguen «integrar» amb una actitud «constructiva i esperançada». L'èxit de l'ampliació europea --segons afegeix la Declaració-- exigeix la combinació de tres factors: «el temps necessari per negociar i arribar a acords sòlids, els recursos financers que facin falta, i la voluntat política adequada per poder fer front als sacrificis i ajustaments necessaris».