Notícies

El President de la Generalitat, Jordi Pujol, i el President del Parlament, Joan Rigol, van participar a la cloenda de l'acte sobre «El franquisme i les llibertats nacionals», organitzat per l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya (AADPC), que va tenir lloc el 19 de febrer al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

La presentació de l'acte va anar a càrrec d'Heribert Barrera, expresident del Parlament i actual president de l'AADPC. A la taula rodona posterior van intervenir Josep Mª Ainaud de Lasarte, Josep Benet, Joan Colominas, Marta Mata, Ignasi Riera, Jaume Sobrequés i Víctor Torres, i va moderar el debat Eulàlia Vintró, tots ells exdiputats de la Cambra catalana. L'acte va comptar amb l'assistència de l'expresident del Parlament, Joan Reventós, així com també de nombrosos exmembres del Parlament i de diputats de l'actual legislatura.

El President de la Generalitat va advertir que Catalunya encara no ha pogut superar del tot el risc de ser «residual» i que les conseqüències del franquisme encara estan presents. «El perill que algun dia existim residualment, encara no l'hem superat del tot», va afirmar Jordi Pujol, qui a més va constatar que «moltes conseqüències del franquisme les tenim entre nosaltres i costaran molt de superar».

El President català va dir que tal com van anar les coses després de la Guerra Civil i la repressió franquista, per lògica «avui Catalunya no hauria d'existir o podria existir residualment», però aquest perill es va poder superar --va afegir-- gràcies a una recuperació «lenta i molt meritòria».

El President del Parlament, Joan Rigol, va coincidir a dir que el franquisme "va fer més mal" del que s'admet normalment i que la dictadura "tardarà molts anys a oblidar-se". Rigol va dir que la repressió franquista va imposar al nostre país un «gran silenci polític i social». «La feblesa de les nostres institucions --va afegir--, fruit del gran silenci que imposà el franquisme, va fer oblidar alguns punts de referència polítics del nostre poble, i aquest gran silenci va fer que la Constitució del 78 aparegués com l'únic fonament i justificació del present».

Joan Rigol va fer referència a les conseqüències que per a Catalunya van tenir els fets del 1714 i el 1939, encara que va deixar clar que són circumstàncies ben diferents. En aquest sentit, va manifestar que «després del 1714 i durant uns quants anys hi va haver catalans que continuaren reivindicant les institucions públiques catalanes. Al 1939 la desfeta fou definitiva des del punt de vista institucional. Franco aconsegueix la ruptura total entre les nostres institucions polítiques i la immensa majoria del nostre poble».

«Som nosaltres --va concloure Joan Rigol adreçant-se als assistents a l'acte-- els que hem de convertir en cultura política del conjunt del catalanisme polític el que va significar la llarga resistència al franquisme i hem de recordar amb quins valors cívics i democràtics reclamaven la restitució institucional de Catalunya. Aquesta es la nostra responsabilitat de futur. Ens proposem aquesta tasca al Parlament perquè crec que és l'indret apropiat i perquè Catalunya, la seva història i el futur que tots volem així ho exigeix».