Notícies

Dilluns, 19 de març de 2001. Parlament de Catalunya

Imatge del Saló de Passos Perduts del Parlament durant la celebració de la Jornada. Al fons, la Mesa que presidia una de les ponències.

Unes 200 persones es van reunir dilluns, 20 de març, al Parlament de Catalunya per debatre sobre «Els valors del servei públic audiovisual en l'era de la liberalització», títol sota el qual s'ha fet aquest any la Quarta jornada parlamentària sobre mitjans de comunicació audiovisual. La jornada ha estat organitzada enguany conjuntament pel Parlament de Catalunya, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

En l'acte d'inauguració, el President del Parlament, Joan Rigol, va reflexionar sobre el cost que per a les televisions públiques suposen les retransmissions de futbol. «El cost de les retransmissions dels partits de futbol és de 4.000 milions de pessetes, mentre que els ingressos que obté Televisió de Catalunya per aquest concepte són de la meitat d'aquest import. Per tant, les pèrdues són de 2.000 milions. Això vol dir que, perquè puguin ser retransmesos els partits de futbol, els ciutadans, mitjançant els seus impostos, han de pagar aquests 2.000 milions de dèficit que suposen aquestes retransmissions esportives».

Segons Joan Rigol, «aquest cost extraordinari que representa el futbol pels pagaments a jugadors i clubs --difícilment justificables en un sentit moral-- són trets dels pressupostos públics de la Generalitat» i per això --va insistir Rigol-- «hem d'admetre que, des del pressupost de la Generalitat, contribuïm a inflar aquest fenomen futbolístic que desborda tota consideració ètica del correcte ús dels recursos públics». En aquest sentit, Rigol va dir: «personalment crec que els responsables polítics, els de les televisions públiques i els de la societat civil que tenen consciència de moralitat i que són responsables del futbol hem de reconduir aquesta situació».

La Quarta jornada parlamentària sobre mitjans audiovisuals va reunir entorn de diverses taules rodones especialistes i professionals del món audiovisual. Jean Noël Dibie, Delegat per a Afers Europeus de France Retévision, Mikel Lejarza, soci conseller d'Árbol, i Miquel de Moragas, Director de l'Institut de Comunicació de la UAB, van debatre sobre el servei públic audioviusal en l'era de la liberalització.

Els filòsofs Josep Ramoneda i José Antonio Marina, el sociòleg Salvador Cardús i el periodista Valentí Puig van debatre sobre l'impacte social i cultural dels mitjans en el nou context.

A la tarda, en el torn per al sector privat, el Director d'Educació i altres negocis de Telefònica Media, Eduardo Alonso, el responsable de comunicació del Grup Godó, Marius Carol, el president de Prensa Española, SA, Nemesio Fernández Cuesta, el Conseller Delegat de Planeta, José Manuel Lara Bosch, el director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, el conseller delegat del Grupo Zeta, José Sanclemente, i el Director General per a noves tecnologies i telecomunicacions de PRISA, Ignacio Santillana, van exposar la seva visió sobre «pluralisme extern i competència: estratègies, continguts i audiències».

Els representants del sector privat van qüestionar l'actual model de televisió pública i el seu finançament i van apuntar cap a un profund replantejament del model actual, amb l'aparició de les noves tecnologies i nous grans grups de comunicació. Nemesio Fernández Cuesta va apostar per la privatització i va assegurar que «els comptes de la TV Pública no són suportables a mig termini». Màrius Carol va qualificar de «museu dels horrors» els continguts de la TV pública. José Manuel Lara Bosch va assegurar que «la funció de la TV pública no és culturitzar el país» i va qüestionar l'actual model d'atorgament de llicències. Pedro J. Ramírez va anar encara més enllà i va acusar els polítics «d'intervencionisme» i va assegurar que «és una estupidesa i una broma que amb els diners dels contribuents els polítics utilitzin els mitjans públics per ampliar el seu poder».

Davant aquests plantejaments, i ja al torn de cloenda de la Jornada, el Director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Miquel Puig, va assegurar que «aquestes crítiques han estat, són i seran merescudes» però va demanar que «no totes les TV públiques es posin al mateix sac» i va assegurar que aquestes crítiques són pròpies «d'aquells que volen tot el mercat per a ells».

Després de l'intens debat originat a la Jornades, el President del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Francesc Codina, se'n va felicitar recordant el treball que el CAC està fent sobre la definició del servei públic a Catalunya i el pluralisme en el món audiovisual. Els dos estudis del CAC, que recolliran també els aspectes que s'han tractat a la Quarta Jornada parlamentària, es presentaran al mes de maig.