Notícies

El Saló dels Passos Perduts del Parlament va acollir, dimarts 25 d'abril, l'acte d'entrega de les medalles d'Honor del Parlament que aquest any s'han atorgat, en la categoria d'or, al pare jesuïta Miquel Batllori i a l'exministre Ernest Lluch, a títol pòstum. La distinció a Ernest Lluch a més s'ha fet extensiva a totes les víctimes de la violència terrorista a Catalunya.

En el seu discurs d'obertura de l'acte, el President del Parlament, Joan Rigol, va destacar el significat d'una medalla com la que s'ha atorgat a Miquel Batllori i a Ernest Lluch «des de la unanimitat política».

Joan Rigol va destacar el treball científic i pedagògic fet pel pare jesuïta Miquel Batllori que « a través del seu testimoni ha fet present la cultura catalana arreu del món».

El President del Parlament va posar com a exemple de «la millor tradició del catalanisme polític» Ernest Lluch, de qui va dir que «va anar a la política buscant camins de reconciliació» sabent que «la vida és una fractura permanent per a la que calen plataformes de diàleg». Ernest Lluch --va afegir Rigol-- «va assumir com a seu el drama d'un altre poble fins a l'extrem de la seva pròpia mort». En aquest sentit, la medalla d'honor del Parlament que s'ha entregat a títol pòstum a Ernest Lluch «reconeix a tots els que han estat víctimes del terrorisme» va dir Joan Rigol.

L'acte Institucional de lliurament de la medalla va comptar també amb la intervenció del President de la Generalitat, Jordi Pujol, que va assegurar que «res honora tant un país com distingir persones com el pare Batllori i l'Ernest Lluch». Pujol va destacar « la qualitat i l'ambició intel·lectual del pare Batllori» i la «capacitat de diàleg d'Ernest Lluch, que és l'aspecte que més personifica la seva figura».

Pujol va assegurar que «amb el diàleg, tot és possible i que sense ell res és possible» i en aquest sentit va dir que «honestament s'ha de dir que de vegades el diàleg és impossible i que forçant el diàleg es poden cometre errors, però també és veritat que el túnel és més o menys llarg, però per sortir-ne la única actitud per tenir garantia d'èxit és el diàleg». Segons Pujol «cadascú ha de dur el diàleg dintre d'ell mateix» i «no tenir por als violents ni a les concessions» que de vegades s'han de fer per arribar a un acord.

Abans de lliurar la medalla al pare Batllori, el doctor Martí de Riquer en va glossar la figura. De Riquer, amic personal de Batllori, en va destacar la seva capacitat d'entusiasmar amb els seus coneixements, la seva vitalitat i poliglotisme. En parlar d'aquest aspecte de Riquer, va bromejar fent una crida «als senyors parlamentaris» que, segons De Riquer, «si no defensen el llatí a les escoles, no tindran mai més pares Batllori».

Martí de Riquer va tenir també paraules de record per a Ernest Lluch, de qui va dir que «era un enriquiment conversar amb ell».

El pare jesuïta Miquel Batllori va agrair el guardó i va assegurar que «per a mi tant important és la medalla com la unanimitat amb que es concedeix». Miquel Batllori es va referir també a Ernest Lluch dient que «va ser una amic» i assegurant que «avui s'ajunten dos plaers en aquest acte: rebre la medalla per unanimitat i el record a aquest bon amic».

Miguel Herrero de Miñón, l'encarregat de glossar la figura d'Ernest Lluch, en va destacar «la passió de Lluch per descobrir la veritat i ensenyar-la que va desbordar a través de la premsa i la ràdio». Segons Herrero de Miñón, Ernest Lluch «sempre va estar disposat a pensar amb les mans i posar en pràctica les idees que tenia» i en aquest sentit, Herrero de Miñón» va demar «que la seva crida al diàleg no sigui un diàleg y pacte contra, sinó un diàleg i pacte entre».

La medalla d'honor in memoriam, concedida a Ernest Lluch, la van recollir la seva companya sentimental, Montserrat Lamarca, i dues de les seves tres filles, Eulàlia i Rosa Lluch.

En nom de la família va parlar el germà d'Ernest Lluch, Enric Lluch, qui va assegurar que «res no hauria estat considerat més honrós per l'Ernest que aquesta medalla». Enric Lluch va expressar la «gratitud de la família per aquest acte, per aquest tribut i pel gran nombre d'iniciatives que han florit arreu de Catalunya i fora del país» que, «a més de ser una reacció formidable, indica quanta bona gent hi ha i també l'amor per la cultura de la pau».

Enric Lluch, que també va dir que «la família Lluch lamenta cadascuna de les morts violentes», va acabar el seu parlament amb la lectura de part d'un article d'Ernest Lluch, publicat el 13 de juliol de 2000 a La Vanguardia.

Al final de l'acte, el President del Parlament, Joan Rigol, va reprendre la paraula per expressar «el sentiment del Parlament català de solidaritzar-se amb totes les víctimes del terrorisme» i per entregar una placa de la Institució al delegat a Catalunya de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, Roberto Manrique.