Notícies

Dimarts, 26 de juny de 2001, Cercle d'Economia

El President del Parlament, Joan Rigol, va proposar al conjunt de les forces polítiques catalanes avançar des del consens en la formulació de la «Carta Civil de Catalunya», amb l'objectiu principal de desenvolupar l'Estatut d'Autonomia per a que tots els ciutadans puguin sentir-se identificats en uns valors i principis comuns de catalanitat, i puguin participar en la permanent reconstrucció de Catalunya.

Joan Rigol va fer pública aquesta proposta en el decurs de la conferència que va pronunciar, al Cercle d'Economia el dia 26 de juny, sota el títol «Reflexions personals des del Parlament-II: Ciutadania, societat i política a Catalunya». La presentació de la conferència va anar a càrrec del president del Cercle, Salvador Gabarró, i va ser seguida, entre els assistents, pel vicepresident primer del Parlament, Higini Clotas; la vicepresidenta segona, Dolors Montserrat; la resta de membres de la Mesa de la Cambra; el conseller de Justícia, Josep-Delfí Guàrdia; el president del Grup de CiU, Ramon Camp; el president del comité de govern de UDC, Josep Antoni Duran i Lleida; el president del Grup del PSC-CpC, Pasqual Maragall: el secretari general del PSC, Josep Montilla; el president del Grup del PPC, Alberto Fernández Díaz; el portaveu del Grup d'ERC, Josep Huguet; el president del Grup d'IC-V, Rafael Ribó; i el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, així com també per nombrosos representants de la societat civil catalana.

Joan Rigol va explicar que la Carta Civil «hauria de fer una lectura cívica des de la catalanitat dels valors inherents al sentit del Treball, de la Cultura, de la fidelitat a la llengua, de les responsabilitats cíviques i de les iniciatives econòmiques», tenint sempre com a finalitat «el Bé Comú o l'interès general». Es tractaria --segons va afegir-- de formular una proposta que defineixi «el sentit participatiu, els Drets i Deures dels ciutadans en la construcció de la societat catalana».

«Elaborat amb el consens de tots els Grups Parlamentaris, hauria de ser un text que expressés els principis rectors de la política catalana, que mereixés el respecte de tota la societat i que pogués ser punt de referència per a les escoles del país», va dir Rigol, qui considerà que aquest «corpus polític compartit» hauria d'abastar totes les administracions públiques catalanes, contribuint cadascuna des de la seva responsabilitat a «bastir una política nacional catalana». «La vertebració política de la Catalunya endins al voltant dels seus valors compartits i com a proposta de convivència humana en resposta als requeriments de la societat actual és, crec, la tasca, el repte de les noves generacions de polítics», va dir.

Joan Rigol va insistir que existeix la «responsabilitat generacional dels polítics que ara assumeixen les funcions d'orientar el catalanisme polític del futur» i, per això, cal saber formular «el demos català actual com a punt de partida per bastir una política nacional on tothom s'hi pugui trobar implicat».

Amb aquesta principal finalitat, caldria «una entesa nacional» sobre quatre punts bàsics: cohesió social, Cultura-Llengua-Educació, iniciativa econòmica i sostenible, i reconeixement de la responsabilitat específica de cada administració catalana que garanteixi la catalanitat política d'aquest projecte».

Per al President de la Cambra catalana, el relleu del polítics que han protagonitzat la transició --«amb un grau de complicitat personal que els ha permès de restar al servei de Catalunya superant les legitimes discrepàncies de partit»-- es fa amb una generació de polítics formada a través de la militància de partit, «on aquells grans objectius nacionals, ja assolits democràticament, no permeten una fàcil sintonia conjunta». En aquest sentit, va afirmar que «és responsabilitat d'aquesta nova generació trobar la manera d'assolir aquesta nova sintonia que permeti una entesa bàsica per fer avançar l'autogovern de Catalunya».

El President del Parlament va afirmar que «avui, Catalunya està més emplaçada que mai a cercar el marc i el sentit de la convivència en la confluència dels drets i deures d'una Nació sense Estat. Aquesta es la llacuna que cal omplir i aquest es el nostre gran repte col·lectiu». Rigol va explicar que el nostre Estatut no precisa quina es l'aportació de la 'catalanitat' als propis ciutadans», sinó que «només parla d'instruments administratius, d'institucions i competències, i deixa en un segon pla quina és la seva finalitat i en quin ideal de realitat ciutadana es basen».

Només l'article 8 de l'Estatut es limita a remetre'ns als drets i deures de la Constitució i Espanyola, però l'apartat 2 de l'esmentat article «ens dona la possibilitat de desenvolupar-los» , per la qual cosa l'article 8.2 de l'Estatut és «una bona base jurídica» per a que els catalans es puguin dotar de la seva Carta Civil. «Com és que hem deixat aquest buit constituent, que és la base de la participació ciutadana en el projecte nacional de Catalunya?», es va preguntar.

El President del Parlament va considerar que els catalans estem davant un moment històric «que no podem deixar escapar per tal de redescobrir la nostra catalanitat», ja que, va assenyalar, ara és el moment de les nacions. Prova d'això es que «els Estats intenten perviure adoptant la manera de ser de les nacions, a mesura que les institucions supraestatals els fan perdre protagonisme».

La manca de definició dels drets i deures dels catalans vers la seva Nació ha fet --a parer de Rigol-- que «valorem la catalanitat exclusivament pels fets diferencials; com si el simple manteniment d'aquests fets donés sentit a tota la nostra convivència nacional». «Paradoxamlemt, com més reduïm la nostra preocupació als fets diferencials, més vulnerables i atacables esdevenim; perquè seriem només un projecte a la defensiva i no una aportació de la nostra experiència al món polític», va advertir Rigol.

Per superar aquesta situació, cal definir el «demos català», assumint «com a factors d'enriquiment social la complexitat sociològica actual, el pluralisme ideològic i polític, el gruix de la cultura secular i la llengua pròpia, en convivència amb l'altra llengua materna de molts catalans, i també les noves interdependències de tot ordre davant un món globalitzat». Per tot això, cal treballar per fer possible que «aquesta visió de la ciutadania en relació a la Nació pugui ser formulada en termes de Dret positiu».

La Carta Civil de Catalunya ha de ser --segons el President del Parlament-- un projecte que relligués la nova classe política i la societat catalana amb la tradició del catalanisme. Rigol considerà que en la definició d'aquesta nou projecte no és pot oblidar ni passar per alt el nostre passat. «Avui que hi ha una desmemòria intencionada o una decidida voluntat de tergiversació de la història pretenen esborrar que la nostra identitat ha estat perseguida i menysvalorada, cal recordar que els ideals de cohesió social i de justícia s'han pastat junt amb el sentit resistencial i generós de molts catalans en la identificació d'aquesta visió doctrinal culturalista del nacionalisme, per tal de salvar els mots».

Transcripció de l'acte (285 Kb.)