Notícies

La presidenta de l'associació HAWCA, Orezala Ashraf, dedicada a ajudar les dones afganeses i denunciar «l'apartheid sexual» de què són objecte a l'Afganistan, ha visitat aquest matí el Parlament de Catalunya.

Ashraf s'ha entrevistat amb el President, Joan Rigol, a qui ha tramès la necessitat que les institucions democràtiques actuïn per acabar amb la «terrible situació» que es viu a l'Afganistan, sobretot en el cas de les dones i els nens.

Ashraf, de 27 anys, va fugir l'any 1989 de Kabul per anar a refugiar-se a un camp per a desplaçats al Pakistan. Al cap de poc va començar a donar classes d'alfabetització a dones, i l'any 1999 va crear l'organització HAWCA, dedicada a oferir assistència humanitària a dones i nens afganesos.

Durant tota la visita, Orezala Ashraf, perseguida pel règim talibà, ha mantingut el seu rostre cobert per una burka de color blau, per motius de seguretat. «És cert que la burka és tradicional de l'Afganistan, però ara per a les dones del meu país és una obligació dur-la; la meva mare, que te 60 anys, no l'havia portat gairebé mai, fins ara», ha dit Ashraf.

Segons ha dit la presidenta de HAWCA «la burka no és, però, l'únic problema del meu país: a l'Afganistan s'hi viu una tragèdia». Ashraf ha explicat que «les ONG han abandonat els camps de refugiats i la crisi política ha derivat en una crisi humanitària que fa essencial el suport de la comunitat internacional».

En la seva visita al Parlament, Orezala Ashraf ha estat acompanyada per la presidenta de la Comissió d'equiparació Dona-Home, Joaquima Alemany, per la secretària primera de la Mesa del Parlament, Carme Valls, i per la diputada d'ERC, Carme Porta. A més acompanyaven la presidenta d'HAWCA la periodista Mònica Bernabé i l'escriptora Anna Tortajada, fundadores totes dues d'una associació similar a HAWCA que treballa des de Catalunya pels drets de les dones afganeses.

En el proper període de sessions el Parlament aprovarà una proposició no de llei, consensuada per tots els grups, de condemna de la violació dels drets humans a l'Afganistan, i en què s'acorda demanar al Govern de l'Estat la seva mediació davant les Nacions Unides i el Parlament Europeu perquè es posin en primer terme els drets humans per a resoldre el conflicte afganès.