Notícies

Dilluns, 1 d'octubre de 2001. Parlament de Catalunya.

El President del Parlament, Joan Rigol, ha presidit aquest matí l'acte institucional de presentació de la campanya «Ja ets a l'Eurocongrés 2000?», al qual han assistit representants del món polític, cultural, econòmic i social del país.

L'objectiu de la campanya d'abast popular que avui s'ha presentat és la captació de congressistes i Amics de l'Eurocongrés 2000, per tal d'eixamplar al màxim el suport de la societat civil a l'organització de l'Eurocongrés 2000, tant pel que fa a aportacions d'idees i propostes com pel que fa als recursos econòmics necessaris. La durada de la campanya serà d'octubre de 2001 a novembre de 2002.

Durant el seu discurs Joan Rigol ha encoratjat els organitzadors de l'Eurocongrés perquè es defensi l'Europa dels pobles des de la vessant cultural i ha dit que «quan vostès defensen l'Euroespai llatí central estan reivindicant una Europa dels pobles» i «aquest Congrés ha de fer l'esforç de definir què és cultura i cultures quan parlem d'Europa».

El President del Parlament ha afegit que «la política cultural europea ha de servir perquè els països petits es puguin projectar culturalment al conjunt del món». Segons Joan Rigol, cal que «l'Europa dels pobles tingui la força que necessita, perquè sobre el mapa dels Estats se superposi el mapa de les dimensions humanes».

De la seva banda, el president de l'Eurocongrés 2000, Joan Triadú, ha destacat que «el congrés no és només una idea» i que «aquest acte pretén implicar els catalans». «Necessitem el suport popular --ha dit Triadú--, cal una implicació general». Joan Triadú ha llegit el «manifest sobre dues llengües de la cultura universal» amb que l'Eurocongrés dels espais occitans i catalans «s'adreça als màxims representants de la Comissió Europea i de l'Estat espanyol, francès i italià» per a fer diferents consideracions i sol·licituds, entre les quals: «demanar a la Comissió Europea i als organismes internacionals pertinents el ple reconeixement i el suport a les dues cultures emparentades i aliades i a les institucions que podrien crear conjuntament», a l'estat francès el reconeixement del «caràcter de llengua d'ús oficial per al català, amb l'ensenyament públic de la llengua a tots els nivells i el foment del seu ús social i administratiu» i «una planificació lingüística per a l'occità, segons el model català per a les regions on s'usa».

A l'estat italià se li demana «l'acceleració de les mesures de normalització del català i de l'occità en els territoris on s'empren» i a l'estat espanyol «la sol·licitud formal del seu reconeixement coma llengua oficial de la Unió Europea».

L'Eurocongrés 2000, que ha rebut el suport de la Unió europea i l'adhesió unànime del Parlament, pretén contribuir a potenciar la consciència de centralitat de l'Euroespai Llatí Central en el marc d ela UE, a partir del refermament de les identitats dels pobles que el constitueixen: Andorra, Aragó, Catalunya, Illes Balears, país Valencià, Catalunya nord, Delfinat, Llenguadoc, Alvèrnia, Llemosí, Provença, Piemont, Sardenya, i també Còrsega i la Vall d'Aosta.

L'Eurocongrés que ha rebut l'adhesió de més de 700 entitats, té previst tractar nou àmbits d'actuació, dels quals 5 ja s'han inaugurat: Llengua i Societat; Ensenyament, educació o sociologia; Historia i projecció de futur; Desenvolupament econòmic i social, recerca, innovació i cultura empresarial; Mitjans de Comunicació; Ordenació del territori, infrastructures, medi ambient i sostenibilitat; Creació, disseny, arquitectura i indústries culturals; Fet socioreligiós, formes de vida i lleure; Institucions i dret.