Notícies

El Parlament de Catalunya va acollir el passat 9 de novembre l'acte inaugural de la VI setmana de la Ciència impulsada per la Fundació Catalana per a la Recerca, el Departament d'Universitats i el Cercle d'Amics de la Ciència, juntament amb les universitats catalanes, l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre Superior d'Investigacions Científiques.

L'acte d'inauguració, sota la presidència de Joan Rigol, va comptar també amb la presència del Conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació Andreu Mas-Colell; el secretari d'Estat de Política Científica i Tecnològica Ramon Marimon; el president de la Fundació Catalana per a la Recerca, Rafael Español; i el secretari segon de la Mesa del Parlament, Ernest Benach.

Durant l'acte d'inauguració, el president del Parlament, Joan Rigol, va destacar la importància que existeixi «complicitat entre el món polític i la societat» i el món científic perquè, segons va dir, «vostès, els científics, més enllà de la seva professió també tenen i han de tenir una actitud de civisme i construcció de la societat», i en aquest sentit va reivindicar la necessitat de «trencar els corporativismes» per apropar-se a la societat.

Joan Rigol va parlar de la complicitat que s'ha d'establir entre la ciència, la cultura i la política i va assegurar que «una nació com Catalunya ha d'afrontar avui aquestes qüestions amb àmbit planetari». Segons el President del Parlament, «tenim més que mai raó de ser davant la uniformalització, però només podem fer-ho a través de l'aprofundiment amb la complicitat entre política, cultura-educació i comunitat científica». Rigol va assegurar que «aquest és el nucli dur d'una política catalana nacional i autònoma». El President de la Cambra catalana va considerar que «és impossible formular una política cultural sense la complicitat de l'ensenyament i la complicitat bel·ligerant dels mitjans de comunicació».

De la seva banda, el conseller del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, va destacar el fet que «els joves estiguin perdent l'interès pel món científic» i va assegurar que »cal estimular-lo». En aquest sentit, va apostar, d'una banda, per estimular aquest interès des de les escoles i, de l'altra, fer veure als joves que el futur laboral relacionat amb l'àmbit científic «està molt obert» de cara als propers anys. Segons Mas-Colell, «els pobles, els països, els estats que no contribueixin significativament al progrés de la ciència no comptaran gaire» i va assegurar que cal «convèncer als nostres ciutadans que és molt important que nosaltres fem ciència, no que algú en el món faci ciència».

El secretari d'Estat de Política Científica i Tecnològica del Ministeri de Ciència i Tecnologia, Ramon Marimon, va destacar el fet que la iniciativa de la Setmana de la Ciència a Catalunya, que enguany celebra la seva sisena edició, vagi per davant de les que es fan a la resta de comunitats autònomes de l'Estat. Marimon també va destacar que, a diferència del que passa a la resta de comunitats, la Setmana de la Ciència a Catalunya «s'estén per tot el territori del país i no se centra només a Barcelona», el que, segons va afegir, «és una mostra que l'interès ciutadà existeix».

De la seva banda, el president de la Fundació Catalana per a la recerca, Rafael Español, va destacar que amb la inauguració de la Setmana de la Ciència «guanya la societat, el poble, la ciència i el progrés» i va destacar el gran nombre d'actes al voltant de la setmana de la ciència que se celebren fins al 18 de novembre. Seran més de 300 actes repartits per 80 localitats catalanes.

L'acte es va cloure amb la conferència «La necessitat de la divulgació científica: el cas del genoma humà» pronunciada per l'investigador de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica, Roderic Guigó.