Notícies

Dilluns, 21 de gener de 2002. Palau del Parlament

Els Parlaments de Catalunya, Escòcia i Flandes van acordar «treballar units» per enfortir la posició a Europa dels seus respectius territoris i de les seves assemblees legislatives en el procés de construcció europea, en el decurs de la I Conferència Interparlamentària dels parlaments d'aquestes tres nacions, que es va celebrar el 21 de gener al Palau del Parlament, amb la presència del President Joan Rigol, del president del Parlament d'Escòcia, Sir David Steel, i del vicepresident primer del Parlament de Flandes, Johan De Roo.

Els dos presidents i el vicepresident primer es van reunir també amb el President de la Generalitat, Jordi Pujol, en una trobada que es va fer al Palau de la Generalitat.

L'acte inaugural de la I Conferència Interparlamentària Catalunya, Escòcia i Flandes, que es va dur a terme en el despatx d'audiències del President Rigol, va comptar amb la presència del Vicepresident primer del Parlament, Higini Clotas; de la vicepresidenta segona, Dolors Montserrat; de la secretària primera de la Mesa, Carme Valls; del secretari tercer, Esteve Orriols, i del secretari quart, Isidre Gavín; també hi van assistir el president del Grup de CiU, Ramon Camp; el portaveu del Grup del PSC-CpC, Joaquim Nadal; el president del Grup d'IC-V, Rafael Ribó, i el president de la Comissió sobre la Unió Europea i d'Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat, Joan Maria Pujals.

Joan Rigol va destacar, en el seu discurs de benvinguda a les delegacions dels dos altres parlaments, la forta identitat dels pobles de Catalunya, Escòcia i Flandes, i va dir que «hem estat tots tres, al llarg de la història, un exemple de fidelitat a les nostres respectives identitats», mantenint viva «la consciència de formar part d'uns pobles: l'escocès, el flamenc, el català».

«Cap de nosaltres és un invent administratiu recent. Existíem ja molt abans del nostre actual ordenament constitucional, i avui som reconeguts pel propi ordenament», va afegir el President del Parlament, que va assenyalar que els tres pobles volen, des de les seves institucions polítiques pròpies, «compartir el diàleg» sobre temes d'àmbit europeu amb l'objectiu de reclamar, «en el disseny de l'arquitectura institucional europea, la presència dels nostres parlaments regionals».

Joan Rigol va deixar molt clar que «no demanen ser a Europa» perquè «hi som de sempre». «Volem --va afegir el President-que Europa sigui l'àmbit de la nostra ciutadania i desitgem que els Estats no vulguin emparar-ho, vigilar-ho tot». També va destacar que Catalunya, Escòcia i Flandes volen fer la seva pròpia aportació en la construcció Europea i per això és molt important el treball conjunt de cara a la Conferència Intergovernamental del 2004». En aquest sentit, Joan Rigol va insistir a demanar una relació «directa» dels parlaments com el català amb el Parlament Europeu.

Per la seva banda, Sir David Steel va destacar «l'oportunitat de col·laboració pràctica entre els tres parlaments per aconseguir un millor encaix a Europa» perquè, segons va dir, «treballant junts aconseguirem una posició més forta». El President del Parlament Escocès, que va assegurar que «la potencia i veracitat del missatge europeu s'escampa per tot arreu», va dir també que «en els últims dos anys el Parlament Escocès ha après molt de com funciona Europa i la resta de regions i ja hi ha bons fonaments. Ara és el moment d'incrementar la nostra participació».

El vicepresident primer del Parlament de Flandes, Johan de Roo, va qualificar «d'històrica» la proposta de reforçar els contactes entre els tres parlaments perquè, segons va dir, «així aconseguirem que la Unió Europea tingui més presents els parlaments regionals».

De Roo va afegir que «som conscients que l'ampliació de la UE suposarà canvis per a les petites regions» i va assegurar que «no serà una tasca gens fàcil, però amb la col·laboració de les regions aconseguirem moltes coses». En aquest sentit, va demanar que «les regions fortes, que tenen pes i passat com les nostres, es puguin retrobar i marcar l'evolució de les regions a la UE».

En el decurs de les sessions de treball de la I Conferència Interparlamentària Catalunya, Escòcia i Flandes, els tres parlaments van constatar que les nacions sense estat, les regions i les entitats subestatals dotades d'autonomia política no reben prou atenció de les institucions europees ni tenen la possibilitat de participar de forma activa i dinàmica en el procés de construcció de la Unió Europea.

Les sessions de treball van estar encapçalades pel President del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, el president del Parlament Escocès, Sir David Steel i el vicepresident del Parlament de Flandes, Johan De Roo, i hi van participar també els presidents de les Comissions d'afers europeus i els secretaris generals dels respectius parlaments.

Els tres parlaments van destacar que les seves nacions són titulars de competències en molts àmbits sobre els quals les institucions europees adopten decisions que han de ser executades i posades en pràctica per les autoritats i institucions subestatals. Van constatar la necessitat de continuar i intensificar el treball conjunt per assolir una major presència de les regions europees, en el context de la Conferència Intergovernamental prevista per al 2004, per aprofitar la gran oportunitat de participació de les entitats subestatals en el procés d'integració europea, evitant que això suposi una amenaça pels respectius drets històrics i llur idiosincràsia.

També van donar suport als treballs i declaracions sobre el reconeixement del paper dels parlaments regionals en la construcció europea, formulant propostes concretes i recollint diferents informes elaborats pel Parlament escocès, que capacitarien les nacions/regions dels estats membres perquè prenguessin part total i activa a tots els nivells de la presa de decisions de la UE, d'acord amb els estats membres. Els tres parlaments van ratificar les resolucions adoptades al si de la CALRE en les seves conferències de Santiago de Compostela i Madeira, que confirmen la necessitat de millorar la participació de les regions amb competències legislatives a les institucions europees.

Amb la finalitat de fomentar el contacte i el diàleg entre les tres institucions parlamentaries, es va decidir establir una col·laboració permanent entre les tres cambres, a través de l'intercanvi d'informació parlamentària, referències de treball mútues, i relacions de treball en les institucions europees i al Comitè de les Regions.

Tant el Parlament de Catalunya, com el d'Escòcia i el de Flandes van estar d'acord en la «necessitat de respectar i defensar totes les llengües europees amb independència que siguin llengües estatals. En aquest sentit van recordar la recent resolució dels ministres d'Ensenyament dels Quinze en el sentit «que totes les llengües europees són, des del punt de vista cultural, iguals en valor i dignitat» i van demanar que s'eviti la discriminació de totes aquelles llengües que no gaudeixin de l'oficialitat estatal.

Finalment, els Parlaments de Catalunya i Flandes van signar un protocol de cooperació mútua com a primer pas a una actuació coordinada d'aquestes i d'altres cambres regionals europees davant la Unió Europea. Les relacions del Parlament de Catalunya i Escòcia van iniciar-se ja fa diversos mesos en el decurs d'una visita del President del Parlament, Joan Rigol, a Escòcia.

Protocol de cooperació (40 Kb.)

Transcripció de l'acte (85 Kb.)