Notícies

Dilluns, 28 de gener de 2002. Palau del Parlament

El Palau del Parlament va acollir el 28 de gener la XI Jornada Europea del Consell Català del Moviment Europeu, que va comptar, entre d'altres, amb les intervencions del President del Parlament, Joan Rigol, de l'expresidenta del Parlament Europeu, Nicole Fontaine, l'expresident del Parlament Europeu i actual president del Moviment Europeu Internacional, José Maria-Gil Robles, i que en aquesta ocasió va servit per a debatre sobre «El futur institucional d'Europa».

El President del Parlament va reflexionar, durant els seu discurs inaugural, sobre el gran repte d'Europa «que no és l'endogamia sinó donar-se a conèixer a la resta del món» i va dir que «voldria que Europa fos una plataforma que m'aportés una manera específica d'estar al món».

Joan Rigol es va preguntar «on serà present la cultura catalana?» en una Europa «de cultura de cultures i d'identitats no excloents «que com a fita ha de fer una crida a la ciutadania i aixecar l'horitzó cultural». «Jo soc cridat a fer aquesta síntesi d'Europa, la meva llengua és el català i difícilment Europa seria completa si no assumís aquesta realitat» va dir Rigol. «A quina cultura ha de demanar permís la cultura catalana per a ser present a Europa?», es va preguntar el President del Parlament, qui va dir que «no es tracta que Catalunya trobi el seu raconet institucional, que també, sinó que es tracta de si la nostra experiència cívica es troba reflectida en el conjunt d'Europa». El President del Parlament va considerar que «el problema no és el paper de les regions en el conjunt d'Europa, el problema és veure com les regions, els estats i Europa són capaços de donar resposta a la ciutadania».

Joan Rigol va destacar la importància que aquesta Jornada s'hagi fet un any més al Parlament, fet que, segons Rigol «no és circumstancial ni contemporani, sinó que enllaça amb la visió europeista del catalanisme polític» i va reflexionar sobre «què ofereix l'europeïtat a la nostra condició de ciutadà?» perquè, segons va dir, «aquesta pregunta no està al marge de la convenció del 2004», i va dir que l'europeïtat ha de possibilitar «una manera diferent d'entendre les fronteres». El President del Parlament va insistir que aquest procés s'ha de fer des de «la interrelació i el diàleg» perquè «la identitat que significa el projecte europeu és oberta, no unívoca ni tancada». En aquest sentit, Joan Rigol va defensar la necessitat que els que dissenyen la cimera del 2004 tinguin en compte les diferents identitats que conformen Europa «no només per historicisme, sinó com a revulsiu davant el reduccionisme economicista que vol convertir el ciutadà en productor i consumidor».

De la seva banda, el president del Moviment Europeu Internacional, José Maria Gil Robles, va dir que «el calendari preparatori de la cimera del 2004 està bastant encaixat» i que ara el que cal és «parlar de futur amb una idea de conjunt» perquè «el més important d'aquest debat és si seguirem el mètode comunitari o federal o si se seguirà la deriva intergovernamental apuntada a la cimera de Niça». Gil Robles que va reconèixer que seguir per la via intergovernamental «és temptador» va dir però que creu que es triarà el «mètode comunitari que beneficia els països petits» i «que el sentit comú s'imposarà si els ciutadans són capaços de transmetre força a Europa perquè aquesta funcioni». Gil-Robles va apostar per «revitalitzar les eleccions europees i el desenvolupament dels partits polítics europeus» i va apuntar com a «indispensable» abordar les reformes necessàries en el mecanisme de funcionament del Consell de Ministres i el Consell Europeu «perquè no pot ser que funcionin només durant 6 mesos si volem que siguin eficaços».

El President del Moviment Europeu Internacional va destacar també que «cal perfeccionar els mecanismes de coordinació entre les regions i els Estats» davant les veus que demanen que «les regions europees tinguin representació al Consell Europeu». En quant al «comunitarisme fiscal», Gil-Robles opina que «estem resolent el problema econòmic de la Unió a base fer nyaps» i assegura que «una Unió Europea que apel·la a la solidaritat necessita un pressupost y una codecisió parlamentaria en la matèria».

Gil-Robles es va mostrar convençut que «la pròxima convenció del 2004 suposarà un pas endavant però no en sortirà l'Europa definitiva», i en aquest sentit va dir que «vull ser optimista respecte a la convenció tot i que és un exercici difícil, però tindrà una cosa important, comptar amb l'opinió pública».

L'expresidenta del Parlament Europeu, Nicole Fontaine, de la seva banda, va assegurar que «el gran repte és aconseguir que, en una Europa de 27 Estats, la Unió pugui conservar la capacitat de decisió de forma democràtica, mantenint la solidaritat». Fontaine, que va assegurar que «des de fa temps el Parlament Europeu té en compte la forta identitat de Catalunya, sobretot la lingüística i la cultural», va desgranar durant el seu discurs diferents elements que cal tenir en compte, segons el seu parer, en el futur d'Europa com per exemple la millora de «la Carta de Drets Fonamentals» que, va dir, «té com a destí natural el de convertir-se en el preàmbul de la futura Constitució Europea». Fontaine va assegurar també que «a la suma de la nostra Unió avui no hi ha lloc pel terrorisme» i va destacar la necessitat d'una «política comuna, generosa i alhora rigorosa en immigració».

La XI Jornada Europea del Consell Català del Moviment Europeu, encapçalada pel seu president, Josep Verde Aldea, va comptar també amb les intervencions del professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Gabriel Colomé, i del professor de la Universitat de Barcelona (UB), Antoni Castells.

Transcripció de l'acte (56 Kb.)