Notícies

El Parlament de Catalunya va reunir els dies 22 i 23 de maig de 2002 destacades personalitats polítiques catalanes, espanyoles i europees en el marc del seminari «Europa-Estats-Regions», organitzat conjuntament amb l'Associació d'Exdiputats i Exsenadors de les Corts Generals.

Van participar en aquest seminari l'expresident del Govern espanyol, Felipe González; l'excanceller de la República Federal d'Alemanya, Helmut Kohl; l'expresident de la Comissió Europea, Jacques Delors; el president del Partit Popular Europeu i exprimer ministre de Bèlgica, Wilfred Martens; el president de la Junta d'Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra; el secretari d'Estat per a Assumptes Europeus, Ramón de Miguel Egea; el secretari general de Convergència i Unió, Josep Antoni Duran Lleida; l'excomissari de la Comissió Europea, Manuel Marín, i els representants espanyols a la Convenció Europea, Gabriel Cisneros i Josep Borrell, entre d'altres.

La inauguració del seminari, que es fa ver el dia 22 de maig, va anar a càrrec del president del Parlament, Joan Rigol, i del president de l'Associació d'Exdiputats i Exsenadors, Antonio Jiménez Blanco, mentre que la cloenda, dijous 23 de maig, la va fer el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas. El seminari, que es va celebrar al Saló de Passos Perduts del Parlament i que va ser seguit per unes 250 persones, va ser retransmès en directe mitjançant el web del Parlament.

En el discurs d'inauguració del seminari, el president Joan Rigol va reclamar per a Catalunya el seu propi lloc «institucional i polític» a Europa, «més enllà de l'estricta política regional Europea». «Catalunya té el dret i el deure d'exigir un espai europeu propi per la seva específica personalitat cultural i lingüística», va afirmar Joan Rigol, que va expressar també el seu desig que aquesta realitat quedi reflectida en els treballs de la Convenció Europea.

El president del Parlament va fer una crida a «l'europeisme com a regeneracionisme polític i com a projecte de culturalització de les persones i de la societat», la qual cosa ha de permetre obrir nous horitzons al tractament dels problemes que planteja la nostra societat. Entre aquest problemes, va detallar «el progressiu distanciament» entre la política i els ciutadans i la dificultat de poder compartir, polítics i ciutadans, unes idees força de millora i humanització de la societat.

Davant aquesta situació, Rigol va advertir del risc que comporta que «sovint la manca d'idees convincents d'alguns polítics sobre el futur de la nostra societat es compensa amb una defensa demagògica d'interessos corporatius i localistes». «La constatació, però, del divorci entre militància política i militància cívica, per la desconfiança d'aquesta darrera envers la primera, ens ha d'esperonar a aconseguir que l'avanç institucional europeu sigui entès per tots els ciutadans com un missatge clar de regeneracionisme polític i cívic», va insistir.

El seminari es va estructurar en cinc ponències, titulades «La perspectiva del repartiment de poders des del Tractat de Maastricht», «El futur de la Unió Europea», «Relació Estats - Unió Europea», «Espanya i la seva relació amb la Unió Europea» i «El principi de subsidiarietat en la Unió Europea». Les ponències van ser moderades, respectivament, per l'ambaixador d'Alemanya, Joachim Bitterlich; el diputat al Parlament i vocal de la junta directiva de l'Associació d'Exdiputats i Exsenadors de les Corts Generals, Jordi Casas; el secretari general de l'Associació, Fernando Sanz Alonso, i els seus vicepresidents , José Luís Rodríguez Pardo i Mariano Alierta.

La primera d'aquestes ponències va reunir Felipe González, Helmut Kohl i Jacques Delors, els quals van exposar els seus posicionaments respecte al futur de la Unió Europea i el repartiment de poders. El tres exmandataris van posar de manifest, en diferent grau d'intensitat, el seu escepticisme sobre la participació de les regions en els processos de decisió executiva de la Unió Europea. Felipe González també es va mostrar escèptic en relació amb el funcionament de la Convenció Europea. El conseller en Cap de la Generalitat, Artur Mas, en el discurs de cloenda, es va mostrar optimista respecte als treballs de la Convenció Europea i va insistir que Catalunya ha de tenir «veu pròpia» a la Unió Europea

Transcripció de l'acte (107 Kb.)