Notícies

16 de setembre de 2002. Palau del Parlament

El territori de l'antiga Corona d'Aragó --integrat per Catalunya, les Illes Balears, Aragó i la Comunitat Valenciana-- configura el motor econòmic més potent de l'Estat, amb un 33,7 per cent del producte interior brut (PIB) de l'Estat, i és l'eix central al voltant del qual s'articula el gruix del comerç interregional espanyol, segons que es desprèn del primer estudi econòmic sobre aquesta macroregió europea, que ha estat encarregat conjuntament pels presidents dels seus parlaments als serveis d'estudis de les caixes d'estalvi més importants d'aquest territori.

L'informe, titulat «Aproximació a l'anàlisi de les relacions econòmiques entre Aragó, Illes Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana - àmbit de l'antiga Corona d'Aragó», va ser presentat el 16 de setembre de 2002 al Palau del Parlament pel president del Parlament de Catalunya, Joan Rigol; el president del Parlament balear, Maximilià Morales, i el president de les Corts d'Aragó, José María Mur. La presidenta de les Corts Valencianes, Marcela Miró, va excusar la seva presència a la trobada de Barcelona.

Aquesta iniciativa s'inscriu en el marc de l'acord signat pels tres presidents i la presidenta Marcela Miró, el 12 de juliol de 2000, mitjançant el qual els quatre presidents dels parlaments de l'antiga Corona d'Aragó van establir mecanismes de col·laboració i intercanvi en matèries d'interès comú, relatives, inicialment, als àmbits del dret civil, l'acció cultural, l'organització institucional i les iniciatives en el camp socioeconòmic.

Després de presentar l'informe en conferència de premsa, els presidents Joan Rigol, Maximilià Morales i José Maria Mur es van dirigir al Palau de la Generalitat, on van ser rebuts pel president de la Generalitat, Jordi Pujol. A la tarda, els tres presidents van visitar l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

L'informe presentat ha estat coordinat per Miquel Alenyà, director gerent de la Fundació «Sa Nostra», Caixa de Balears, i hi han participat els caps dels serveis d'estudis de «la Caixa», Caixa de Catalunya, Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) i Caja de Ahorros de Zaragoza, Aragón y Rioja (Ibercaja). Aquest estudi incorpora també un informe sectorial sobre les relacions econòmiques de les quatre comunitats, amb especial incidència en el comerç de mercaderies, elaborat pel catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver.

L'estudi posa de manifest que el PIB de l'any 2000 dels territoris de l'àmbit de l'antiga Corona d'Aragó (a partir d'ara AMCA) va representar un 33,7 per cent del total de l'Estat. Aquell any va tenir un creixement del 4,30 per cent, mentre que per al conjunt de l'Estat el creixement va ser del 4,09 per cent.

L'informe constata que el pes del PIB de l'AMCA sobre el conjunt de l'Estat «pot anar augmentant al llarg del temps» i ser «més accelerat que el de la resta de l'Estat». Una altra de les dades a destacar de l'estudi és que els quatre territoris aporten a l'Estat més població activa i ocupada (un 32,2 per cent) que població real (30,7 per cent).

La balança comercial

Resulten també molt significatives les dades d'aquest estudi relatives al saldo comercial de l'Estat amb el conjunt de les quatre comunitats autònomes. Per a l'any 2001 (sense comptabilitzar l'últim trimestre), la balança de comerç exterior del total de les comunitats autònomes registrava un saldo de -3.524 milions d'euros, mentre que per a la regió de l'antiga Corona d'Aragó el saldo era tan sols de -26 milions d'euros, un 0,7 per cent del total de l'Estat.

Moviments migratoris

L'informe també destaca els moviments migratoris. Els quatre territoris acollien l'any 2000 el 40,8 per cent de tots els estrangers residents a l'Estat, una xifra que l'informe qualifica de «rècord», ja que un percentatge tan elevat no s'havia assolit en la història recent. Tenint en compte l'atracció de fluxos de població estrangera de cada una de les quatre comunitats de l'AMCA, Catalunya és la que té més dinamisme, no sols en aquest àmbit sinó també en tot l'Estat, amb 280.167 estrangers residents. La Comunitat Valenciana es troba en un terme mitjà, amb 101.368 residents estrangers, seguida per les Illes Balears i Aragó, que van arribar als 47.589 i 25.001 residents estrangers respectivament.

Les quatre comunitats objecte de l'estudi van rebre el 27,2 per cent dels estrangers que van venir a l'Estat. El 49,4 per cent dels ciutadans europeus que van arribar a l'Estat durant l'any 2000 van escollir alguna de les comunitats de l'AMCA per a formalitzar la seva estada, cosa que també van fer un 36,3 per cent dels arribats des d'Àfrica. En canvi, només un 18 per cent dels vinguts d'Amèrica i un 29,2 per cent dels vinguts d'Àsia van venir a l'àrea d'estudi.

L'estudi analitza les dades que fan referència al turisme, un dels sectors més dinàmics. L'any 2001, la regió AMCA va rebre més de la meitat dels turistes que van arribar a l'Estat. És significatiu que la suma de turistes rebuts a Catalunya i a les Illes Balears representi el 41 per cent del total de l'Estat.

L'informe de les caixes d'estalvis conclou que la macroregió de l'antiga Corona d'Aragó, amb relació al conjunt de l'Estat, «ha registrat un creixement demogràfic i econòmic molt important». En termes relatius, aporta a l'Estat un volum d'actius molt considerable, però encara ho és més la proporció d'ocupats.

El desenvolupament de l'activitat turística es perfila com una de les principals causes, atès que és una activitat que genera molta ocupació de mà d'obra, qualificada o no, i que proporciona una gran font de divises. A part d'això, la balança comercial de mercaderies és positiva respecte del global de l'Estat. Conseqüentment, és lògic que el creixement del PIB de la regió AMCA sigui més accelerat que el de la resta de l'Estat.»

Les relacions intra-AMCA

Per altra banda, l'informe sectorial sobre les relacions comercials d'aquesta macroregió durant el període 1995-1999, elaborat pel catedràtic d'economia aplicada de la UAB Josep Oliver, conclou que el territori de l'antiga Corona d'Aragó articula el comerç de mercaderies interregional de l'Estat, ja que quasi la meitat de les vendes de mercaderies entre les comunitats de l'Estat s'originen a Catalunya, les Illes Balears, Aragó i la Comunitat Valenciana. L'AMCA obté superàvit en els seus intercanvis comercials amb la resta de l'Estat.

També es fan paleses les importants interrelacions comercials entre les quatre comunitats de l'antiga Corona d'Aragó: Aragó hi exporta i n'importa prop del 40 per cent del seu PIB; la Comunitat Valenciana, aproximadament un 17 per cent; Catalunya, entre el 13 i el 16 per cent, mentre que les Illes Balears hi efectuen la pràctica totalitat dels intercanvis. Així, Catalunya aporta prop del 50 per cent de totes les vendes intra-AMCA (2,4 bilions de les antigues pessetes) i aproximadament el 40 per cent de les compres (2 bilions); la Comunitat Valenciana genera aproximadament un 27 per cent de les importacions i les exportacions d'aquest àmbit (1,3 bilions de compres i vendes); Aragó, el 22 per cent de les exportacions (1,2 bilions) i el 20 per cent de les importacions (1 bilió), i les Illes Balears només són significatives en la seva contribució al pes d'importacions, amb prop de 600.000 milions de pessetes (un 13 per cent del total) .

Les relacions comercials intra-AMCA dibuixen tres importants eixos de relació pel que fa a l'intercanvi de mercaderies: l'eix Catalunya - Comunitat Valenciana, l'eix Aragó - Catalunya i l'eix Catalunya - Illes Balears. Cal destacar que pels dos primers eixos transiten anualment mercaderies valorades en més de 2 bilions de pessetes. Les quatre comunitats s'intercanvien, fonamentalment, mercaderies de relativament baix valor afegit. Destaquen els intercanvis dels productes del sector alimentari (amb compres i vendes d'1 bilió de pessetes), seguits de les produccions de les branques de material de transport, de les indústries tèxtils, del cuiro, del calçat i la confecció, i els del sector primari.