Notícies

El ple ha aprovat la llei del llibre segon del codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, i la que augmenta el tram autonòmic de l'IRPF per a les rendes més elevades. En tots dos casos, les iniciatives han quedat aprovades amb els vots favorables dels tres grups que donen suport al govern i el rebuig de CiU i el PPC. El grup mixt també ha votat en contra de la primera llei, però s'ha abstingut en la de l'IRPF. A la sessió del matí la cambra també ha homenatjat l'exdiputat Antoni Farrés, mort l'any passat, i a la tarda ha aprovat per unanimitat fixar l'àmbit de planificació del Penedès.

El codi de família

La consellera de justícia, Montserrat Tura, ha presentat el projecte de llei del llibre segon del codi civil, que aborda una profunda adaptació de la legislació als canvis que s'han produït a la societat i a les característiques de les famílies actuals. Tura ha subratllat la importància d'una llei que regula un tema "molt complex", i ha enumerat els col·lectius que se'n beneficiaran, com ara les persones amb malalties degeneratives o disminucions i el seus familiars, els menors o les noves modalitats de família, ja que "n'empara totes les tipologies, sense cap matís". També ha apuntat que regulant el codi civil "no fem altra cosa que desenvolupar les nostres competències d'autogovern i aplicar l'estatut del 2006".

El text regula, entre molts altres aspectes, la personalitat civil, la majoria d'edat i l'emancipació dels menors, les institucions de protecció de la persona, els drets de les persones en l'àmbit de la salut, el document de voluntats anticipades, el matrimoni, la parella estable, la separació de béns i el règim de comunitat de béns, les relacions convivencials d'ajuda mútua, la separació i el divorci, les relacions dels fills de pares separats amb els avis, la filiació, la fecundació assistida, l'adopció i l'acolliment, i les adopcions internacionals de menors.

La llei estableix l'obligació del pares de fer saber al fill adoptat que ho és abans que no faci els dotze anys, regula el dret dels adoptats de ser informats del seu origen i els faculta, a partir de la majoria d'edat, a "exercir les accions que condueixin a esbrinar la identitat dels seus progenitors biològics, la qual cosa no afecta la filiació adoptiva".

La llei ha estat aprovada per 69 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 64 en contra (CiU, PPC i grup mixt), però ha incorporat per unanimitat dels grups nou esmenes tècniques. Al debat hi han participat Núria de Gispert (CiU), Agnès Pardell (PSC-CpC), Miquel Àngel Estradé (ERC), Jordi Montanya (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA) i Carmen de Rivera (grup mixt).

Augment de l'IPRF al tram autonòmic

El ple també ha aprovat la llei que augmenta el tram autonòmic de l'IRPF i que a partir de l'any vinent incrementarà aquest impost per a les rendes més elevades amb la intenció de contribuir a la justícia tributària i a la reducció del dèficit públic. Actualment l'impost es grava en quatre trams, segons les bases de liquidació, i amb la modificació se'n creen dos de nous i es limita l'abast del quart, que arribarà fins als 120.000,20 euros. A partir d'aquesta quantitat, un cinquè tram gravarà un 23,5 per cent les rendes fins als 175.000,20 euros anuals, i a les superiors el percentatge creixerà fins al 25,5 per cent. El govern preveu que la modificació afecti un 0,5 per cent dels contribuents i aporti uns ingressos addicionals de prop de 75 milions d'euros.

El conseller d'economia i finances, Antoni Castells, ha presentat la iniciativa, i ha explicat que és el darrer component del paquet de mesures del pla d'austeritat aprovat pel govern per rebaixar el dèficit públic del 2010, de 1.670 milions d'euros. També ha apuntat que aquest increment de l'IRPF afectarà menys de vint mil contribuents, i ha qualificat la proposta de "justa, necessària i convenient". "Fem el que s'ha de fer en moments de crisi", ha afegit, i ha indicat que es tracta també de fer ús de l'autonomia fiscal. Finalment, ha aventurat que aquesta mesura marca el camí que segueixen o seguiran altres autonomies i probablement també l'estat.

A petició del govern, el projecte s'ha tramitat en lectura única, un procediment de màxima urgència que permet que la iniciativa s'aprovi en un únic ple i sense que els grups puguin presentar-hi esmenes. El ple ha d'acceptar fer aquest tipus de procediment abans de debatre la iniciativa, i així ho ha fet, amb els vots a favor del tripartit i l'oposició de CiU, el PPC i el grup mixt.

La cambra ha aprovat la llei per 67 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 60 en contra (CiU i PPC) i 3 abstencions (grup mixt). Al debat hi han participat Antoni Fernández Teixidó (CiU), Rocío Martínez-Sampere (PSC-CpC), Patrícia Gomà (ERC), Enric Millo (PPC), Laia Ortiz (ICV-EUiA) i José Domingo (grup mixt).

Homenatge a Antoni Farrés

El ple ha començat amb un homenatge a l'exdiputat Antoni Farrés, mort el 13 de febrer de 2009. El president, Ernest Benach, ha expressat en nom de la cambra el sentiment d'"amistat i condolença" a la família, present a l'hemicicle, i el conseller de medi ambient i habitatge, Francesc Baltasar, ha recordat la figura de l'homenatjat, un "polític amb majúscules", ha assegurat, a qui "associem a paraules com 'valors', 'ideals', 'compromís', 'ètica' i 'valor del servei públic'". El conseller també ha remarcat "el llegat de la seva vida, la seva lluita i la seva determinació", que constitueix, ha dit, un "veritable referent personal per a molts nosaltres".

Els diputats han aplaudit en record de l'exparlamentari i han fet un minut de silenci dempeus. L'homenatge, l'han seguit des de la llotja la dona, la mare i els germans de Farrés; els alcaldes de Sabadell, Manuel Bustos, el Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, i Molins de Rei, Ivan Arcas, i representants dels grups al consistori sabadellenc i a la Diputació de Barcelona, entre d'altres.

Dirigent històric del PSUC i d'IC, Farrés va ser alcalde de Sabadell durant vint anys després de guanyar les primeres eleccions municipals de la democràcia i diputat del Parlament durant la IV legislatura (1992-1995). Va tenir un paper important en la lluita antifranquista durant la transició democràtica i en la construcció del municipalisme al Principat.

Finalment, a la sessió d'aquest matí la cambra també ha aprovat la situació de compatibilitat del nou diputat del PPC, Pere Calbó, que ocupa l'escó que va deixar Francesc Vendrell.

Sessió de control

El ple s'ha reprès a la tarda amb la sessió de control, que ha tornat a estar marcada per la sentència sobre l'estatut, i sobretot per la manifestació de dissabte a Barcelona, esdeveniment que ha centrat totes les preguntes dels grups al president de la Generalitat, a càrrec d'Artur Mas (CiU), Carme Figueras (PSC-CpC), Joan Puigcercós (ERC), Dolors Montserrat (PPC), Jordi Miralles (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt).

D'altra banda, la resta del govern també ha respost les preguntes dels grups. La consellera de salut, Marina Geli, ha respost sobre el balanç de l'actuació del seu departament al Vallès Oriental (PSC-CpC) i sobre l'execució d'equipaments sanitaris (PPC); el conseller de medi ambient i habitatge, Francesc Baltasar, sobre la construcció d'habitatges de protecció pública i la manera d'accedir-hi (CiU); el de cultura i mitjans de comunicació, Joan Manuel Tresserras, sobre la campanya de subscripcions a diaris adreçada als joves (ERC); la titular d'acció social i ciutadania, Carme Capdevila, sobre l'aplicació de la llei de dependència (CiU), i el de política territorial i obres públiques, Joaquim Nadal, sobre el soterrament de les vies de la Renfe a Sant Feliu de Llobregat (ICV-EUiA).

Àmbit del Penedès

La cambra ha aprovat per unanimitat (132 vots) la proposició de llei per fixar l'àmbit de planificació territorial del Penedès, que ha arribat al ple sense cap esmena viva.

Aquesta iniciativa modifica dues lleis, l'1/1995, del pla territorial de Catalunya, i la 23/1983, de política territorial, per tal que el Penedès sigui la vuitena àrea funcional de planificació de Catalunya, juntament amb l'àrea metropolitana de Barcelona, les comarques gironines, el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, Ponent, l'Alt Pirineu i l'Aran i les comarques centrals. Amb la modificació es podran agrupar en aquest nou àmbit les comarques de l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, tot i que els municipis d'aquesta darrera que optin per seguir adscrits al de les comarques centrals ho podran fer.

Al debat hi ha intervingut Joan Raventós (CiU), Roberto Edgardo Labandera (PSC-CpC), Miquel Carrillo (ERC), Santi Rodríguez (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA) i José Domingo (grup mixt). Diversos alcaldes de la zona, entre ells el de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, i el president del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, Francesc Olivella, han seguit el debat i la votació des de la tribuna de l'hemicicle.

Renovació del CAC i Sindicatura de Comptes

El ple també ha elegit la diputada del PSC-CpC Carme Figueras com a membre del CAC per 124 vots a favor, 6 en contra i 2 abstencions. La votació ha estat secreta i calia una majoria de dos terços, o sigui, el vot favorable de noranta diputats, per a l'elecció. Figueras substituirà el periodista Rafael Jorba, mentre que les vacants que deixen Domènec Sesmilo i Fernando Rodríguez Madero resten pendents de cobrir-se, ja que ni CiU ni el PPC no han presentat encara els seus candidats per ocupar-les.

Abans, els diputats també han votat la renovació de dos síndics de comptes que han exhaurit el seu mandat. El PSC-CpC proposava renovar Joan Colom, actual síndic major, i ICV-EUiA, Agustí Colom, però les designacions no ha aconseguit els vots favorables de les tres cinquenes parts dels diputats que les renovacions requerien. Aquesta votació també ha estat secreta, i 69 diputats han votat a favor de la renovació, 1 en contra i 62 s'han abstingut. Joan Colom i Agustí Colom continuen en funcions a la Sindicatura.

Finalment, el ple també ha rebutjat aquesta tarda la proposta de CiU de presentar a la mesa del Congrés de Diputats una proposició de llei de modificació de l'IRPF per harmonitzar-lo amb l'IVA en el capítol de les deduccions, ja que l'esmena a la totalitat que s'hi havia presentat ha prosperat per 72 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 60 en contra (CiU i PPC).