Notícies

Al ple ordinari que comença demà, 14 de juliol, és previst que s'hi faci el debat i les votacions finals de dos projectes llei: el del llibre segon del codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i a la família, i el que planteja augmentar el tram autonòmic de l'IRPF, i també de la proposició de llei per fixar l'àmbit de planificació territorial del Penedès.

Han saltat de l'ordre del dia d'aquesta sessió els debats finals dels projectes de llei de vegueries i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona; el primer perquè està en procés de presentació de noves esmenes després que el Consell de Garanties Estatutàries hagi dictaminat que hi poden haver algunes disposicions contràries a la constitució i a l'estatut, i el segon, perquè s'ha obert el tràmit d'audiència als municipis afectats per l'Àrea Metropolitana, com recomanava Garanties Estatutàries en un altre dictamen. És previst que el debat final d'aquests dos projectes de llei es faci el darrer ple del juliol.

El ple debatrà i votarà una proposta impulsada per CiU per presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei de modificació de l'article 29 de la llei de l'IRPF, i una proposta de resolució sobre el garantiment de l'aprenentatge, l'educació, l'ús i l'accessibilitat del català per a les persones sordes i sordcegues, presentada per unanimitat.

A les quatre de la tarda de dimecres es farà la sessió de control al president de la Generalitat, que respondrà les preguntes que li han adreçat els sis grups parlamentaris sobre la situació política actual i els darrers esdeveniments de l'actualitat. Els consellers respondran preguntes sobre la construcció i l'accés a habitatges de protecció pública, l'aplicació de la llei de la dependència (CiU), el balanç de l'actuació del departament de salut al Vallès Oriental (PSC), la campanya de subscripcions a diaris adreçada als joves (ERC), l'execució d'equipaments sanitaris (PPC) i el soterrament de les vies de Renfe a Sant Feliu de Llobregat (ICV-EUiA).

Els membres del govern també seran interpel·lats sobre el finançament de la Generalitat, els resultats acadèmics dels estudiants de primària (CiU), el turisme (PPC), i la modificació de les lleis de desplegament de l'estatut arran de la sentència del Tribunal Constitucional (grup mixt). El ple acabarà amb el debat i la votació de les mocions sobre la reforma del mercat laboral, la inversió en infraestructures, la campanya de prevenció i extinció d'incendis (CiU) i les mesures per fer front a la crisi econòmica (PPC).

L'ordre del dia inclou el procés per a la renovació dels membres de la Sindicatura de Comptes i del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) que han acabat el mandat, càrrecs que requereixen del suport d'una majoria qualificada del ple per poder ser elegits. Aquestes eleccions ja van formar part de l'ordre del dia del passat ple, encara que a l'inici d'aquella sessió tots els grups van demanar que es posposessin.

Pel que fa al CAC, el grup del PSC-CpC ha proposat la diputada Carme Figueras per substituir Rafael Jorba. En canvi, ni CiU ni el PPC han fet públics els candidats a ocupar les vacants que deixen Domènec Sesmilo i Fernando Rodríguez Madero. L'elecció dels membres del CAC requereix el suport de dues terceres parts dels diputats, és a dir, d'un mínim de 90 diputats.

Respecte a la Sindicatura de Comptes, només els grups del PSC-CpC i d'ICV-EUiA han presentat els seus candidats, Joan Colom i Agustí Colom, que opten a la renovació. CiU no ha presentat candidat per renovar Ernest Sena, ni tampoc el PPC per ocupar la vacant que deixa Alexandre Padrós, mort el mes passat. L'elecció pel ple dels síndics de comptes requereix el suport de tres cinquenes parts de la cambra, és a dir, d'un mínim de 81 diputats.

Homenatge Antoni Farrés

El ple començarà dimecres a les deu del matí amb un homenatge en memòria de l'exdiputat Antoni Farrés, mort el 13 de febrer de 2009, i que anirà a càrrec del conseller de medi ambient i habitatge, Francesc Baltasar. Antoni Farrés, dirigent històric del PSUC i d'IC, va ser alcalde de Sabadell durant vint anys, després de guanyar les primeres eleccions municipals de la democràcia, diputat del Parlament durant la quarta legislatura (1992-1995), i va jugar un important paper en la lluita antifranquista durant la transició democràtica i en la construcció del municipalisme al Principat.

Tot seguit, avaluarà la situació de compatibilitat del nou diputat del PPC, Pere Calbó, que ocupa l'escó que va deixar Francesc Vendrell.

El codi de família

El primer projecte de llei que arriba al darrer tràmit parlamentari és el del llibre segon del codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, i ho fa amb 234 esmenes de l'oposició (132 de CiU, 88 del PPC i 14 del grup mixt). La nova llei aborda una profunda modernització i adaptació de la legislació actual als canvis que s'han produït a la societat i a les característiques de les famílies actuals.

Es regula, entre molts altres aspectes, la personalitat civil, la majoria d'edat i l'emancipació dels menors, les institucions de protecció de la persona, els drets de les persones en l'àmbit de la salut, el document de voluntats anticipades, el matrimoni, la parella estable, la separació de béns i el règim de comunitat de béns, les relacions convivencials d'ajuda mútua, la separació i el divorci, les relacions dels fills de pares separats amb els avis, la filiació, la fecundació assistida, l'adopció i l'acolliment, i les adopcions internacionals de menors.

La llei estableix l'obligació del pares de fer saber al fill adoptat que ho és i de fer-ho abans que compleixi els dotze anys, regula el dret dels adoptats de ser informats del seu origen i els faculta, a partir de la majoria d'edat, a "exercir les accions que condueixin a esbrinar la identitat dels seus progenitors biològics, la qual cosa no afecta la filiació adoptiva".

Augment de l'IPRF al tram autonòmic

El ple seguirà amb el debat i la votació del projecte de llei d'aprovació de l'escala autonòmica de l'IRPF, que augmentarà l'impost, a partir de l'any vinent, de les rendes més elevades amb la intenció de contribuir a la justícia tributària i a la reducció del dèficit públic. Ara, l'impost es grava en quatre trams, segons les bases de liquidació, i amb la modificació se'n creen dos de nous i es limita l'abast del quart tram, que arribarà fins als 120.000,20 euros. A partir d'aquesta quantitat, un cinquè tram gravarà en un 23,5 per cent les rendes fins als 175.000,20 euros anuals i, en les superiors, el percentatge creixerà fins al 25,5 per cent.

El govern preveu que la modificació afecti un 0,5 per cent dels contribuents i aporti uns ingressos addicionals de prop de 75 milions d'euros. El projecte de llei es tramitarà en lectura única, a petició del govern. Es tracta d'un procediment de màxima urgència que permet que la iniciativa s'aprovi en un únic ple i sense que els grups puguin presentar-hi esmenes. Abans d'entrar a debatre la iniciativa, el ple haurà de votar si accepta la petició del govern perquè es tramiti pel procediment esmentat.

El Penedès, nova àrea funcional de planificació

La proposició de llei per fixar l'àmbit de planificació territorial del Penedès arriba a la votació final al ple amb un dictamen aprovat per unanimitat de tots els grups, i sense cap esmena viva. La iniciativa, fruit de sengles proposicions presentades per CiU i el PPC, que s'han acabat tramitant conjuntament, modifica les lleis 1/1995 i 23/1983, per, d'una banda, incorporar el Penedès com a nova àrea funcional de planificació, i, de l'altra, permetre que, en el cas de la comarca de l'Anoia, en formin part alguns municipis i altres no, segons la voluntat de cadascun.

Així, la llei 1/1995 del pla territorial general de Catalunya fixarà a partir d'aquesta modificació vuit àmbits funcionals, enlloc dels set que recollia fins ara: l'àmbit metropolità, el de les comarques gironines, el del Camp de Tarragona, el de les Terres de l'Ebre, el de Ponent, el de les comarques centrals, el de l'Alt Pirineu i l'Aran, i el nou del Penedès, que estarà format per les comarques de l'Alt Penedès, el Garraf (abans àmbit metropolità), el Baix Penedès (abans Camp de Tarragona) i l'Anoia, excepte aquells municipis que optin per seguir adscrits a l'àmbit de les comarques centrals. Per fer possible l'adscripció de municipis d'una mateixa comarca a diferents àmbits es modifica la llei 23/1983, de política territorial.

Proposta per portar al Congrés

El ple debatrà també la proposta del grup de CiU per presentar davant la mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei per modificar la legislació de l'IRPF, per tal d'harmonitzar-lo amb l'IVA en el capítol de les deduccions. Convergència i Unió creu que els dos impostos no tracten igual les mateixes situacions, ja que en un impost es dedueixen uns aspectes que en l'altre no són possibles. Per exemple, els ciutadans poden deduir un 50 per cent de l'IVA en el cas dels vehicles que s'utilitzin tant per a usos empresarials com personals, però, en el de l'IRPF, la deducció només és possible si s'aplica a vehicles d'ús exclusivament empresarial. Amb la modificació es volen equiparar les deduccions de tots dos impostos.

Els grups del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA han presentat una esmena a la totalitat a la proposta de CiU, que es votarà al ple.

Educació i ús de la llengua oral dels sordcecs

El ple també debatrà i votarà una proposta de resolució sobre el garantiment de l'aprenentatge, l'educació, l'ús i l'accessibilitat del català per a les persones sordes i sordcegues, presentada conjuntament per tots els grups de la cambra, tot i que el PPC i el grup mixt també han presentat, respectivament, dues i sis esmenes al text.

La proposta recull mesures i accions relatives als aspectes lingüístics, educatius i de formació de les persones sordes que es comuniquen en llengua oral, després que el ple ja va aprovar recentment una llei pel que fa a la llengua catalana de signes. Entre altres aspectes, la proposta insta el govern a garantir la lliure elecció entre l'educació de modalitat oral o amb llengua de signes, i assegurar els recursos i la formació del personal docent per a l'alumnat de modalitat oral; garantir també els canals de comunicació per als discapacitats auditius en espais d'ús públic, o promoure l'accés als continguts de les televisions.